Ahir fou 25 d'abril, data horribilis per a tots els valencians. Perdérem batalla, guerra, furs i identitat. Una identitat que tots els polítics espanyolistes s'entesten a arrabassar-nos del tot. Bé, el meu 25 d'abril fou a Otos; com no, a ca les Senyoretes de l'amic Joan Olivares.
Acudírem primer a l'acte de respecte a la pedra Basset que s'ha inaugurat recentment al palau d'Otos (Olivares, al seu blog "Otos4" en fa una semblança). Com no podia ser d'una altra manera, el doctor Olivares l'ha dissenyada tot jugant amb el sol i cada 25 d'abril les quatre barres que hi ha gravades a la base estan cobertes per una ombra (a tots nosaltres també ens furtaren la llum un dia semblant de 1707). Després, Emili Piera féu una dissertació al palau sobre el fet periodístic i social de la relació entre fets i dates. En acabant ens traslladàrem a ca les Senyoretes per gaudir de la mà culinària de la mestressa Assumpció en companyia dels amics. Natzari ens amenitzà amb la seva conversa, sempre tan directa i plena terra. Una vegada férem compte del flam de garrofa i de la mousse d'arrop eixírem al terrat on Pau Alabajos i Laura Navarro ens regalaren un acústic reivindicatiu (del qual he extret la interpretació de la muixeranga que fa Laura Navarro al violí).
Com a sorpresa última, la morralla que havíem quedat fórem agraciats amb les improvisacions musicals que feren el pintor Jordi Albinyana (banjo), Carles Pastor (guitarra) i el mateix Pau Alabajos (guitarra) amb tot un reguitzell de veus batallades. Fou una propina que ens emportàrem uns quants fins a ben entrada la matinada.
Salut i Terra per tots els germans de la gran nació catalana.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada