diumenge, d’octubre 25, 2009

Pep Gimeno, Botifarra, al Gran Teatre de Xàtiva

En un teatre a rebentar de personal, presentava ahir per segona vegada en dos dies el nou disc: Te’n cantaré més de mil. Des del mateix moment que Frechina obrí l’acte que començàrem a gaudir de la veu de la terra en la gola d’un grandíssim Botifarra. Aquest cantaor de Xàtiva té l’encís d’agradar a tot tipus de gent, des dels més joves fins a la gent més major que veu en ell la memòria d’un poble que es nega a desaparéixer, i el Botifarra la pessiga per la cultura popular i ens la retorna feta cançó de sempre. Arribàrem al teatre i, després de saludar un grapat d’amics, ocupàrem la localitat que havíem tret, i vés per on era la mateixa que la nit anterior havia acollit al senyor batlle de Xàtiva –aquell que deia que als professors que deien aleshores i gairebé calia rematar-los, se’n recorden?–. No sé què feia el sinyo Rus en un acte com aquest en què no tenia res a veure. Que la gent del seu poble li fera la foto? Bé, ja s’ho farà.
Com deia, un Botifarra incommensurable i acompanyat per una bona colla de músics, a més dels habituals –Miquel Gil, Obrint Pas, Cantaors de diversos indrets del País Valencià com Jorge Cobos i Jacint Hernàndez, també amb la veu de la gran Lola amb una deliciosa cançó de bressol, l’orquestra de músics, amb tots ells anà, entre explicació i explicació, entre refranys i dites, esfilagarsant tot el ventall de cançons del nou disc com "Les Folies", "Romanç de les jugadores del burro", "l’Havanera Tita", "Bressol", "la Despertà" o "Romanç de Senyera”, i alguna del vell –Si em pose a cantar cançons–. Amb ells, una parella de ballaors dramatitzaren algunes cançons donant-los una plasticitat envejable. Diversos foren els moments en què féu embogir d’aplaudiments i d’ovacions –sense necessitat de sacrificar cap ovis com feien els romans; solament les necessàries metafòricament parlant–, però jo en destacaria un parell: Quan des de l’escenari començà a descendir el fill de puta del Borbó Felip V cap per avall–no hem d’oblidar que fou ell qui manà encendre Xàtiva amb els defensors dins; per això es diuen socarrats–, i un penó a l’altre costat amb la quadribarrada. El públic s’hi deixà el palmell de les mans al teatre. L’altre fou quan cantà la Malaguenya, aquella que en una de les cobles diu: Sóc del cor de la Costera/ del poble dels socarrats/ allà on renaixen les cendres/ del meu País Valencià.
He destacat aquests dos moments, però la vetlada fou un permanent estat d’aplaudiments pur. Qui puga veure alguna vegada el Botifarra que no se’l perda; i qui es compre el disc estarà comprant un poc de la cultura popular d’aquestes dissortades terres tan maltractades pels seus governants. També tindrà a les seves mans la il·lustració que el pintor Jordi Albinyana (en la fotografia) realitzà exprés per a aquest disc.
Quan acabà l’acte encara tinguérem temps uns quants de fer petar la xarrada amb el mateix Botifarra en un local de l’Albereda de Xàtiva.


4 comentaris:

jacint ha dit...

La veritat és que caldrien un bon grapat de Botifarres a aquest País que amb ell sembla reviscolar i desperear-se una mica del permanent somni en que viu,com bé dius Pep té la virtud d'agradar a gent de totes les edats, a Alcàsser va vindre l'any passat i fou memorable, la gent m'aturava pel carrer per agraïr-me el haver-lo dut i jo els deia no, si l'ha dut l'Ajuntamaent ( a Alcàsser MANA el PP ), i els veïns del Poble em deien ja,ja, vinga home, total que després en un Acte de la Colla Guirigall d'Alcàsser, jo soc Cantaor però abans vaig ser Dolçainer i continue sent-ho, puix em diu el Regidor de Festes, saps que no em deixen caminar pel carrer, tots felicitant-me i li dic m'ho dius o m'ho contes, així és que a l'any que ve Botifarra cap a Alcàsser, segur ja m'he n'encarregaré jo, bé vaig enraonar molt agust anit després del Concert del Boti, vos deixe la Versada que li vaig fer al bon Amic Pep Martínez que per desgràcia ens va deixar i que Botifarra tan Emocionat va Cantar en la Versà:

Posant tot el sentiment
de Pep Martínez vos dic
que em versava amb gran talent
de Tots era un Bon Amic
Valencià, Esquerrà i Valent

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies per la visita, Jacint; la potència de la teva veu ajudà perquè la nit fóra màgica.
Una abraçada
Salut i Terra

Albanta ha dit...

Sense estar puc imaginar els moments tan màgics que es van viure anit al Gran Teatre de Xàtiva gràgies a esta magnífica crònica que ens deixes aci.
Ben recorde al Rus i les seves desafortunades declaracions vers els mestres que intentem ensenyar als nostres alumnes com cal, i tantes altres situacions en les quals s'ha vist implicat...
Estic molt d'acord amb tu en que el Botifarra agrada al públic de totes les edats, i que entusiasma fins i tot als joves als que sembla que avui en dia és més difícil motivar-los cap a temes populars.
Conec al Botifarra a través del món dels grups de danses pels que ell sempre a estat i la veritat és que sempre que l'he vist en qualsevol actuació la gent ha sortit sempre entusiasmada.
És impressionant l'impuls que està donant, junt a altra molta gent com els Obrint pas, La Gossa Sorda... i tanta i tants com ells per la recuperació de la nostra cultura i del nostre País

Salut i Terra

Joana ha dit...

Es veritat que el senyor Rus hi era al'acte del Botifarra? I vosaltres ben a prop d'ell dient aleshores i gairebé? Jo de vosaltres li hagués adreçat aquestes paraules i moltes alres més, a veure si així se'n sortia de l'acte. Però ell què coooooooo----s feia allí?
Bé imagine que ho passarieu d'allò més bé, una llàstima que no haja pogut anar.