dijous, de novembre 05, 2009

133è JOC LITERARI DE TIBAU


TARDOR

Entre el sol i la neu
ets aigua necessària,
anunci llostrejant d’una mort
que oreja entre les fulles
com una melodia cega.

4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Quina delícia, curt i molt ben trobat, aquest Poema! Em captiva, com la mateixa tardor, de principi a final, del sol a la neu. Sobretot això de "com una melodia cega": és un epítet, les melodies sempre ho són, de cegues o abstractes.

Francesc Mompó ha dit...

Sempre són un goig els teus comentaris, Helena. Moltes gràcies per passar per ca meva.
Salut i Terra

Sandra D.Roig ha dit...

Ohhhhhh! Una melodia cega, que bonic!es com una gota de perfum que deixa una olor extraordinaria.
una abraçada.

Joana ha dit...

Molt ben trobada la sinestèsia.
Una abraçada.