dilluns, de febrer 01, 2010

ESTRENY COM UNA SERP

Estés davant dels ulls
vestit d'impol·luta innocència,
et presentes sovint
allà on fineix l'ombra.
Combregant les primeres albors
d'una alfa esmunyedissa,
tel a tel,
desprenc capes al silenci
fins al conjur de la melodia
perquè el mot esdevinga símfon
i congrie la imatge i la flama.
Mentrestant el buit burxa
i el vertigen estreny com una serp.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Ja saps que la boa femella secreta feromones pel seu albelló per tal d'atreure al mascle. Aleshores la femella adquireix una posició rígida mentre el mascle es mou a espai al seu voltant, sempre atent al seu moviment. Així, en mostrar-se receptiva, el mascle comença a passar-li per damunt i a estrényer-la suaument. Vaja que "l'estreny com una serp". El curiós és que la boa femella no ovula fins que que no comença aquest festeig. Com que la "boa" a l'Extrem Sud és com diem "boda" sense /d/ intervocàlica et desitge molta sort. Amb humor hiper-perifèric...

Francesc Mompó ha dit...

Em serveix perfectament com a metàfora. El poema és un intent d'aproximació al fet de l'escriptura; a l'angoixa davant del blanc, que és el tu poètic. Però la teva és una explicació, també en clau d'humor, profètica, perquè a final de mes passem pel registre.
Una abraçada només des d'un poquet més al nord, però amb la Mariola als ulls i al cor.
Salut i Terra