PALIMPSEST GOLAFREEn la cruïlla del temps i la matèria,
allà on dorm el record o el desig,
en un palimpsest golafre
mil grans esperen impacients
la benedicció del sol
i el regalim de saliva als llavis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
4 comentaris:
Els llavis seran la frontera del desig..., després de cada fruit ni el sol no sap què madurarà...
Salut camarada.
onatge
Ja les espero barrejades amb escarola i vinagre de mòdena...
Preciós poema!
Francesc, crec que aconsegueixes que ens impacientem tots.
Desig de vermellor líquida i gustosa a les mans i als llavis.
onatge, zel, Carme, la magrana és un fruit que desperta la imaginació de qui el coneix. Gràcies per la vostra visita.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada