dilluns, d’agost 29, 2011

DE PORTBOU A COLLIURE

 Pujàrem la muntanya amb cotxe i ens aturàrem al coll per veure el pas per on milers i milers de republicans fugien de les assessines urpes franquistes. Darrere deixaven morts, derrota i il·lusions. Totes els rostres denoten la tragèdia, però a mi em cridà l'atenció el soldat que hi ha cap a la dreta amb la gorra militar aguantant-se la cara amb la mà i recolzant-se sobre el genoll; tota un exemple de metonímia de la desolació humana.
Passaren pel mig d'una terra que la història encara vol que siga frontera colonial. Algun dia tornarem a empalmar allò que trencaren el 1657.
 A Colliure presentàrem el nostre respecte al poeta espanyol Antonio Machado.
Un Colliure que aliè a les tragèdies històriques -o no- vivia les seves festes estivals.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Aquestes històries de fugides i exilis, que ens trobem ara sovint recordades a molt colls dels Pirineus, sempre fan esgarrifar... per més fotos i per més cops que ho hagis vist.

Un dia d'aquests darrers d'agost també he estat a Portbou. Crec que era divendres passat. Però no vam passar cap amunt. No feia gaires setmanes que ho havíem fet Cotlliure, Banyuls de la Marenda, Port vendres... :)

merike ha dit...

M'agradaria visitar Cotlliure. Un lloc que he sentit parlar molt i vist fotos. Salutacions!