diumenge, de setembre 25, 2011

CASSOLA LITERÀRIA A XÀTIVA 2011



Ahir, 24 de setembre, dia a de la Mercè, Xàtiva, capital de la Costera, esdevenia també capital literària del País Valencià. Mig centenar de persones, entre les quals una trentena llarga d’escriptors i poetes, es reunien al ja mític restaurant “Ca l’abuela” de la ciutat per festejar literàriament –amb permís de la pituïtària- les excel·lències d’un plat tan nostrat que fins i tot el gran Ausias March el necessità per a un dels seus poemes: Bullirà el mar com la cassola en forn. Sí, la cassola reuní voluntat i lletres a la lleialtíssima i socarrada, per les ventades històriques que li vingueren de ponent, ciutat de Xàtiva.

És el tercer any consecutiu que la gola reuneix al seu voltant, de forma natural i consecutiva, part de les plomes més excelses del país. Si el primer any fou la crida de l’anguila qui ens convocà al port de Cataroja (a Casa Baina), i l’any passat foren les excel·lències boscanes del bolet les que ens feren acudir als peus del Benicadell a Otos (a l’hotel rural de Ca les Senyoretes), enguany ha estat la capital de la Costera qui ens ha obert els braços al voltant de la Cassola.


L’acte començava amb la convocatòria a les 12.00h a la Font del lleó de l’Albereda de Xàtiva; on Toni Cucarella i Toni Martínez ens esperaven per fer d’experts cicerones de tan meravellosa ciutat. Restes de la murada que l’estrenyia i defensava, portes d’accessos a la ciutat, estratègiques i històriques fonts d’abeurar que donaven la benvinguda a ramats i traginers que s’endinsaven per les seves artèries, edificis renaixentistes que havien aconseguit romandre malgrat la tènia capitalista i malabava que els volia terra edificable –hereva d’aquells que li calaren foc i penen simbòlicament amb la sang al cap in saecula saeculorum-, tot adobat de la saviesa, intel·ligència i saborosos anecdotaris dels dos Tonis, poca broma.



Després del trajecte a peu, pujada amb el trenet turístic –també gentilesa del cicerones mecenes–, només per a nosaltres, al majestuós castell. Un suc de civada o un martini tenien la culpa que descansàrem bressolats per una fresqueta que la ciutat al fons (no és cap rústic acudit) ja desitjava per a ella per la basca (xafogor, que teníem tres representants de la germanor Ebre enllà). Al fons, la ciutat als nostres peus, i després lliurada a les veus primigènies dels fills d’aquesta terra.


Acabades gerres i copes refrescants, el trenet ens deixava a la Plaça de la Bassa a les portes del restaurant Ca l’Abuela –ca l’auela havia fonetitzat des que venia de ben menut amb mon pare a la capitaleta. Allí, a taula parada, començàrem a regalar-nos ulls, nas i gola amb el següent menú:
- Coquetes de la comarca
- Mullaoret de tomaca en conserva cassolana i bonítol sec
- Formatge de la Llosa amb confitura de taronges primerenques
- Sardina, pimentó amb ceba i ou de corral a baixa temperatura
- Arròs al forn de Xàtiva (CASSOLA)
- Monjàvena i gelat de llet merengada amb xocolata
- El menú incloïa: vi blanc/negre, DO València; Aigües / cerveses / refrescos; pa/ café/ infusions.

El local reunia a Sergi Pitarch, M. Carme Arnau, Joaquima Barba, Josep Albinyana, Joan Torró, Fede Cortés, Carles Pastor, Berna Blanch, Jordi Pijoan, Ivan Carbonell, Paco Collado, Toni Teruel, Joan Olivares, Núria Cadenes, Manel Alonso, Toni Prats, Núria Sendra, Àngel Cano, Lluís Alpera, Manel Joan i Arinyó, Francesc Arnau, Vicent Penya, Lluís Roda, M. Carmen Sáez, Eusebi Morales, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Ramon Guillem, Toni Martínez, Xavi Aliaga, Toni Cucarella, Mercè Climent i Francesc Mompó; a més d’acompanyants i amics.



Acabades les delicioses menges i per ordre invers de l’alfabet foren cridats un a un perquè ens deleitaren amb les composicions que cadascú havia dedicat a la cassola. Poemes, relats, dietaris, combois i facècies diverses aniran sent publicades a poc a poc en aquest blog amb la corresponent fotografia de l’autor.
Concloguérem l’acte amb la seguretat que el proper any, un nou plat en alguna de les nostres comarques ens reunirà al seu voltant.

Ps. Enguany, a més de la participació de l’amiga Núria Cadenes, que ens és conciutadana i germana, també hem comptat amb la presència de l’escriptor tortosí Jordi Pijoan i de l’escriptor de Falset (el Priorat) Fede Cortés.

5 comentaris:

òscar ha dit...

Unir dos plaers és, de ben segur, un grandíssim plaer.

Les fotos ho fan ben palès.

onatge ha dit...

Us felicito per aquesta "cassolada" amb bon foc i millor caliu, feta al xup-xup... Suposo que vau posar un plat a taula pels absents...
Visca la TERRA!

Una abraçada amb barretina.
onatge

Clidice ha dit...

Déu n'hi doret! Si al final resultarà que els catalans del sud sabeu fer arròs gairebé tan bé com els valencians del nord! ;) Un gran àpat, per les menges i els comensals, l'enhorabona :)

Príncep de les milotxes ha dit...

Si hagueres refrescat el dinar haguera anat; pensava... Es pengen els poemes i es fa el dinar, però clar, es fa el dinar i després es penden els poemes. Estic vivint en temps diferents als vostres.

Una abraçada a tots per la fita.

Francesc Mompó ha dit...

No ho dubtes, Òscar.
Onatge, hi havia bona ració per tots.
Motserrat, se'n parlà, tu. Però molt bé, eh. A veure si l'any vinent.
Senyor Abad, tenia vosté el plat a taula a partir del segon toc. A veure si també el pròxim any.
Una abraçada a tots quatre.
Salut i Terra