SOPAR 25 ANYS DE LA FOREST D'ARANA

Anit fou un dia històric per a la poesia del País Valencià dels últims temps. Una trentena de persones es reunien en un sopar a La Societat Coral el Micalet per celebrar els 25 anys de les tertúlies de La Forest d’Arana. L’acte l’obriren els que foren l’ànima de La Forest d’Arana: Manel J. Romero, Francesc Collado i Pere Bessó. Que què és això de La Forest d’Arana? Doncs unes tertúlies que estigueren reunint des de 1986 fins a 1996 de manera ininterrompuda la major part del bo i millor de la poesia catalana al País Valencià. Tots els dimarts, coincidint més o menys amb la durada del curs acadèmic, ens reuníem a l’hora de bruixes –les dotze de la nit– al voltant duna copa, d’una rosa i d’una pluja d’amor per la poesia per escoltar un poeta que ens fera partícips de la seva creació. Després s’hi establia una tertúlia on tothom podia dir la seva sobre el recital en concret i la creació poètica en general. Jo m’hi vaig incorporar al principi de la dècada i em vaig convertir en un assistent assidu. Mai no agrairé suficient tot el qui hi vaig aprendre. Bé, en el número de la setmana vinent el setmanari el Temps en trau un reportatge; i també podeu trobar més informació en la pàgina que ha obert La Forest d’Arana on s’està recopilant fotografies i informació de la que fou probablement la tertúlia poètica més important dels Països Catalans (torne a repetir que foren 10 anys ininterromputs de presentacions poètiques; més de tres-centes nits de poesia en català al bell mig del cor de València. Començà al pub Arana, després al mític café Lisboa del carrer de Cavallers, després al café del Mercat, en acabant al Gestalguinos i per acabar al nou Lisboa de la plaça del doctor Collado, darrere la Llotja). Vora una cinquantena de poemaris; tretze números d’una revista de literatura, llibres d’homenatges a Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà; un parell de llibres d’estudi d’autors; i tota l’estima del món per la poesia feren la saó necessària perquè molts dels qui hi començaren acabaren donant fruits ben saborosos.

Aquesta tardor fa 25 anys des que començaren les tertúlies i els vells ocellots i ocellotes que hi assistíem li retérem homenatge en aquest sopar. En acabar de sopar, alguns llegírem poemes –que es publicaran al mur de la pàgina de La Forest– i Josep Enric Grau ens regalà una de les seves poegrafies dramatitzant en clau d’humor DaDa una història dels Bòrgia Papes. Després, i com solia ocórrer en les tertúlies, uns quants ens n’anàrem al café Lisboa per fer-nos la penúltima.

En l’àlbum de fotos que penge podreu reconéixer moltes figures de primeríssima línia en el panorama actual de les lletres catalanes al sud de l’Ebre.