CONTRAPORTADA D'EL VOL DE L'ESPARVER.

Contraportada d’El vol de l’esparver

Després d’un bon grapat de novel·les juvenils, poemaris i articles periodístics pels quals hem conegut a bastament l’autor, Francesc Mompó ens descobreix un nou perfil a través d’una novel·la històrica, obra de maduresa d’escriptor consumat inèdita fins aleshores, en què narra la realitat social d’un poble, el seu, a la Vall d’Albaida del País Valencià, entre les tertúlies de la burgesia, sempre benestant, a Xàtiva, el treball camperol combinat amb els costums i festes de la Ribera, i els amors complicats –intensament apassionats i apassionants, però– entre Silvestre –l’Esparver–, cristià vell de la terra, i Albina, d’ascendència àrab, que lluiten per una relació ideològicament incompatible i proscrita en el marc incomparable d’una societat convulsa que defensa els propis furs en la desfeta d’Almansa, anorreats pel Decret de Nova Planta, a començament del segle XVIII.

Francesc Mompó, reconegut amb diversos premis en certàmens literaris de prestigi, delita el lector una vegada més amb l’acurat i exquisit tractament de l’idioma, que en multitud d’episodis narratius suggereix l’estil poètic anomenat per alguns crítics “prosa mompina”, en una vasta obra de temàtica humana i social que, amb rerefons històric, s’endinsa en la recerca documental per mostrar un món rural, farcit de costumisme realista, que aboca al naturalisme com a escenari on es planteja –i resol– el conflicte amorós entre l’ortodòxia cristiana i musulmana, en un temps fosc que condiciona l’esdevenir contemporani del País.

Toni Teruel