EL MEU POBLE, L’OLLERIA
Et porte dins amb tots els
carrers
però no sé posar-te’ls on
eren
no trobe on juguen els
xiquets al rogle
ni on estan els genolls
repelats
tampoc no veig la riba de
fer harca
ni el pont vell dels
cullerots
on és la rialla perfecta
del pa amb oli sal i pebre
roig
i els albercoquers del tio
cullifuig
quan els tallaren
i els cabrerots de deshora
i les ombres de les figueres
marjals
on encara l’etern i la iseta
ni les cares són ja les
cases
si no fóra pel vell rebost
fumat
d’alguna paret mitgera
bandera de l’enderroc
tens les artèries de plàstic
i els anticossos han fugit
el cor al cap
una estesa de testos a la
revolteta
no he vist tampoc la
processó de malnoms
ni els gestos a la porta de
casa
portava la butxaca plena de
claus
no hi ha panys a la boca
forastera
ni arena trobe en el vidre
de la memòria
quan escarbe els camins de
la sal
no sé si t’has omplit de
corruixes
o si em retenen les roselles
però m’he vist caminant
fantasma
per les teulades de la
infantesa
potser només el sol de gener
m’indicava que érem a
primers d’any
i el ressò d’unes vocals
llarguíssimes
encara palesaven els oms
gegants
del barranc dels garbollers
les arrels ja són terra
blanca
mentre em cau el record per
la corriola
dels soterranis dels ulls.
.bmp)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
