dijous, de gener 31, 2013

EL MEU POBLE, L'OLLERIA.


EL MEU POBLE, L’OLLERIA

Et porte dins amb tots els carrers
però no sé posar-te’ls on eren
no trobe on juguen els xiquets al rogle
ni on estan els genolls repelats
tampoc no veig la riba de fer harca
ni el pont vell dels cullerots
on és la rialla perfecta
del pa amb oli sal i pebre roig
i els albercoquers del tio cullifuig
quan els tallaren
i els cabrerots de deshora
i les ombres de les figueres marjals
on encara l’etern i la iseta
ni les cares són ja les cases
si no fóra pel vell rebost fumat
d’alguna paret mitgera
bandera de l’enderroc
tens les artèries de plàstic
i els anticossos han fugit
el cor al cap
una estesa de testos a la revolteta
no he vist tampoc la processó de malnoms
ni els gestos a la porta de casa
portava la butxaca plena de claus
no hi ha panys a la boca forastera
ni arena trobe en el vidre de la memòria
quan escarbe els camins de la sal
no sé si t’has omplit de corruixes
o si em retenen les roselles
però m’he vist caminant fantasma
per les teulades de la infantesa
potser només el sol de gener
m’indicava que érem a primers d’any
i el ressò d’unes vocals llarguíssimes
encara palesaven els oms gegants
del barranc dels garbollers
les arrels ja són terra blanca
mentre em cau el record per la corriola
dels soterranis dels ulls.