DEL SOL A L’ABISME
El vaixell de les hores
deixarà de vogir el nucli de l’àlbum,
s’esquarterarà la pell del record
i revindran les aromes perdudes,
el pelmudatge de la serp somriurà
des dels garbollers de l’estiu,
el fred de les nits
es congelarà a les parpelles
i aquella llista de paraules,
deífiques totes,
implosionarà de colp als llavis
tremolosos.
Un darrer batec
reunirà tota la llum
que ja no cap en la fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada