Llibre de les enrònies a la Casa del Llibre de València.

Anit, a la Casa del Llibre de València entrava en societat de la mà de Ramon Guillem i d'Antoni Gómez el llibre de poemes de Vicent Penya, Llibre de les enrònies (guanyador del ciutat de València i publicat per Bromera). Tant les laudatio presentadores com el parlament del mateix poeta destacaven que era un llibre on el jo poètic, com un peripatètic vital, féia un repas als grans temes actuals carregat d'un gran dosi d'ironia i sempre amb el tall afilat per a la denúncia.

Una sala plena de poetes els agraí l'anàlisi i el tast que ens en feren.

CAMINS DE CENDRA TRADUÏT AL SARD

M'acaben d'enviar aquest poema meu traduït al sard per Sarvadore Serra. Estic molt pagat.

·                                

·                               El Sarvadore Serra

CAMINS DE CENDRA, de Francesc Mompó (testu in catalanu cun versione in sardu)

En aquest poema no plou,
l’aigua que reverdia el fang
perquè nasqueren roselles als llavis
fa temps que cercà d’altres cels.
No, en aquest poema la pluja està proscrita,
és un poema de foc,
de foc i flama enroscant-se com la serp alliberadora
a l’escorça del vell tronc.
Una llengua de sofre abraçant els llocs sagrats,
ídols de fusta porosa que cremen bé,
es consumien com les mateixes oracions
que un dia els feren existir.
Cap objecte que poguera viure
en algun replec dels pensaments
es va salvar del paorós incendi.
Ni el carbó ha estat tomba del sentir,
Cendra, només cendra, pols de cendra,
un immens univers atapeït de cendra
esgolant-se per les buides conques
de l’antic esguard lluminós.
Ara només és tot una cruïlla de camins de cendra
recorrent el mapa del record.

In custa poesia non proet,
s’abba chi torraiat a birde su ludu
pro chi nascherant atandas in lavras
tempus a como chirchesit àteros chelos.
Nono, in custa poesia sa proja est proibida,
est una poesia de fogu,
de fogu e frama allorighende-si che a sa terpe liberadora
in sa còrgia de su truncu betzu.
Una limba de fùrfaru afrangende sos logos sacros,
ìdolos de linna porosa chi brùsiant bene,
si consumint comente sas pregadorias matessi
chi una dia los ant fatos esìstere.
Perunu ogetu chi poderat vìvere
in carchi pinniga de sos pessamentos
s’est sarvadu dae su fogu terrorosu.
Nen su carbone est istadu tumba de su sentire,
Chinisa, petzi chinisa, prùere de chinisa,
un’universu immensu prenu de chinisa
falende-nche dae sos concales bòidos
de sa mirada antiga luminosa.
Como est totu unu grugadòrgiu de caminos de chinisa
disinnende-si in sa mapa de s’ammentu.

J'AI EU LE COURAGE DE REGARDER EN ARRIÈRE

J'ai eu le courage de regarder en arrière

Les cadavres de mes jours
Marquent ma route et je les pleure
Les uns pourrissent dans les églises italiennes
Ou bien dans de petits bois de citronniers
Qui fleurissent et fructifient
En même temps et en toute saison
D'autres jours ont pleuré avant de mourir dans des tavernes
Où d'ardents bouquets rouaient
Aux yeux d'une mulâtresse qui inventait la poésie
Et les roses de l'électricité s'ouvrent encore
Dans le jardin de ma mémoire



Alcools, Guillaume Apollinaire

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Un magnífic homenatge a Vicent Andrés Estellés. Tot i que s'hi troba a faltar convidats de la resta dels Països Catalans, paga la pena veure'l. Cliqueu Ací. No us en penedireu.

Fronteres de vidre al diari Levante de València.

Dissabte eixí aquest deliciós article en el diari Levante de València sobre el meu llibre Fronteres de vidre fet pel poeta Ramon Guillem.

50 ANYS DE "NOSALTRES, ELS VALENCIANS" DE JOAN FUSTER

La direcció de la revista Lluita que publica el PSAN em demanà que fera un article sobre els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster.



Open publication - Free publishing - More articles

ESCRIPTORES AL TERRAT

El dimarts dia 6 de març l’Octubre Centre de Cultura Contemporània omplia a gom la sala del Terrat. Vora un centenar de persones, entre les que hi havia representants del món editorial, crítics i un bon grapat d’escriptors i poetes, s’hi aplegaren per commemorar el Dia de les Dones i escoltar les tres joves veus que enguany s’hi donaven cita. Obria l’acte Isabel Robles en qualitat d’organitzadora per 4t any consecutiu amb la lectura reivindicativa per la igualtat femenina; discurs massa vegades vigent encara en aquesta societat occidental que ens diem avançada. Després passà a la lectura d’un interessant test que abans els havia passat a les convidades (Per què escrius poesia? Quins autors t’han influït o admires? Creus que és difícil ser dona i escriure poesia?...). La mateixa Isabel Robles (poeta) llegí un parell de poemes de Maria Beneyto. En acabant s’obrí la tanda per a les poetes convidades d’enguany; tres joveníssimes veus: Alba Camarasa i Baixauli, Aina Garcia Carbó i Ainoa Lorca. Començaren llegint aquells poemes que havien triat d’altres autores que els havien agradat per a l’ocasió (Carmelina Sànchez Cutilles, Olga Xirinacs, Maria Mercè Marçal...), i en una segona tanda ens oferiren la seva creació personal. Tres veus ben distintes, però amb un denominador comú ben igual: joves, dones i de llengua catalana.

En acabar l’acte ens n’anàrem a sopar a la pizzeria dels Poetes (Així la va batejar una vegada Núria Cadenes; i així es queda).

Alça't, flama!

Poema publicat en la revista Marxa Popular Fallera d'enguany.

MARXA POPULAR FALLERA Nº 11

Ahir, 3 de març amb una primavera valenciana avançada es presentava a la Biblioteca de la Societat Coral El Micalet el número 11 de la revista Marxa Popular Fallera. Onze anys de veus crítiques en valencià sobre la festa fallera.

Ferran Navarro i Soriano, acompanyat d’una colla de dolçainers de Benimaclet, obrí l’acte. Aprofità l’avinentesa per homenatjar un gran dolçainer com és Ferran Navarro i Roig, son pare, present a la sala i molt emocionat.

L’acte estigué presentat per Vicent Penya, director de continguts, i Francesc Ferrer, coordinador de la revista.

Més de la meitat dels col·laboradors assistiren a l’acte i ens feren partícips del seu article, conte o poema.

Alguns moments de l'acte:

Crònica i fotos: Mompó i Climent

TAULA DE LES LLETRES I DELS MENJARS: HOMENATGE A ALFONS LLORENÇ

Ahir, divendres 2 de març, el Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia parà la taula al periodista i escriptor Alfons Llorenç –i ja en van 20 homenatges–. En l'acte intervingueren els periodistes Lluc Avellan, en nom de l'associació, Núria Cadenes, que en féu la Laudatio, on destacà la saviesa d’un home enamorat de la seva cultura i de la seva llengua, i el mateix Alfons Llorenç qui remarcà que era un home pobre i de poble enamorat de la seva llengua, de la cultura popular i del seu país. El sopar homenatge tingué lloc en el Saló Segle XXI de l'Alcúdia on assistírem una cinquantena de persones entre amics, polítics, escriptors, professors i enamorats del país.

En l’acte col·labora l’Ajuntament de l’Alcúdia, La Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

La primera Taula li la paràrem a l'escriptor Enric Valor l'any 1996, i han passat per ella Vicent Ventura, Francesc Ferrer i Pastor, Francesc Burguera, Isabel-Clara Simó, Ferran Torrent, Joan Francesc Mira, Jaume Pérez Montaner, Josep Lluís Bausset, Maria Beneyto, Albert Hernàndez Chulvi, Josep Lozano...

Semblança de l’homenatjat:

Alfons Llorenç i Gadea (Alcoi, 1951) és un periodista valencià. Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Des de 1976 treballà en RTVE i ha estat de redactor en TVE (València) i director dels programes Gent, terres i camins (1981), Parle vosté (1984), Esbós de ciutat, Generalitat (1987) i com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Grandes documentales. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. El 1976 va fer el guió per a TVE en homenatge a Jaume I, la primera emissió de TVE de València en valencià.

Ha estat Cap del Gabinet de Premsa del Consell del País Valencià (1978-1980), comisari per al 750 Aniversari del Naixement del Poble Valencià, assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995), alcalde de Planes de 1991 a 1999 pel PSPV-PSOE, president de la Mancomunitat de Municipis El Xapolar. Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.