Aquesta és una expressió que m’encisa per la seva plasticitat i alhora per la seva contundència. Parlar foradat; no em diran vostés que no hi veuen de seguida com les paraules, a mesura que van eixint per la boca, van caient per un forat per a perdre’s en el no-res. Ens imaginem com l’aigua va rajant des del canó de la font fins a la bocana d’un cànter que té un forat al cul i que mai no s’omplirà. Si fa o no fa aquest és el sentit que ve a tenir la nostra expressió: estàs dient coses sobre un tema que no controles i estàs asseverant conclusions balderes, estàs parlant foradat, la cosa no va així com tu dius.
Si us ve de gust continuar llegint, feu clic ací.






