divendres, de desembre 31, 2010
dijous, de desembre 30, 2010
LA ISETA: ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA.
Aquesta és l'última iseta. Amb ella deixe una columna i un mitjà -L'Informatiu- on m'he trobat molt a gust i que continuaré tenint-lo com una de les poques fonts d'aigua fresca que hi ha al meu maltractat país. La deixe perquè no he aconseguit la ubiqüitat, i l'excès de treball se'm menja pels garrons. A més a més, després de tot un any setmana a setmana, he pogut cansar els lectors. Cal obrir les finestres perquè entre aire fresc.
Només em resta acomiadar-me i agrair-vos el temps i la generositat que heu esmerçat a llegir-me.
Moltes gràcies i, com diria La iseta:
Salut i Terra
Per la seva plasticitat a aquesta dita no li caldria massa explicacions. Perquè l’estètica siga satisfeta cal que la màniga arribe fins a la monyica, canyell o gobanella, d’on naixerà nua i sense més entrebancs la mà. És així, més enllà de modes passatgeres –que per això són modes– com ha de ser: braç i màniga han de mantenir bona relació i constituir una parella perfecta perquè el gust no trontolle. Mantenint la paritat longitudinal l’harmonia queda garantida.
Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.
diumenge, de desembre 26, 2010
dijous, de desembre 23, 2010
BOLET LITERARI: ENTREVISTA PER AL PROGRAMA DE RÀDIO MAR DE MUSES
LA ISETA: QUI NO ESTÀ ACOSTUMADA A BRAGUES LES RANDES LI FAN LLAGUES.
El refrany d’avui barreja elements de la indumentària amb el comportament humà. Les bragues o calces com diuen a Catalunya a la peça íntima (no oblidem que aquesta peça té el seu inici en les calces masculines del segle XVII i que evolucionen en el segle XIX en diverses peces quan passen a formar part del vestuari femení. De primer es tallen en dos i formen mitges calces
Si et ve de gust continuar llegint fes clic ací.
dimarts, de desembre 21, 2010
DE MAR ENDINS
DE MAR ENDINSA lloms de l'onatge
una i mil vegades
sempre repetida i tan diferent alhora
ens portes la nova
ens l'ofrenes als nostres peus
nus d'arena i saviesa
sempre fidel ens la deixes
plena d'esperança
sobre la roca
mentre continuem orfes i cecs.
dilluns, de desembre 20, 2010
REGALANT UN SOMRIURE
Regala un somriure amb art. Me n'havien parlat i l'he trobat per la xarxa. He passat una estoneta rient-me.
diumenge, de desembre 19, 2010
XXX PREMI ENRIC VALOR DE NOVEL·LA JUVENIL, PICANYA 2010
Anit, es lliurà el XXXè premi Enric Valor de novel·la juvenil a Picanya. 
L’acte el conduí magistralment el periodista i director d’El Punt Ezequiel Castellano, home de verb fàcil i veu imponent.
En un Centre Cultural ple de gent on no faltaren polítics, escriptors, representants culturals, del món associatiu i d’Escola Valenciana, i ambientat musicalment pel grup FolkiFesta (iniciaren l’acte amb una interpretació de la Muixeranga que t’erissonava), començà l’esdeveniment amb la lectura en of (veu de Zequi) d’una rondalla inèdita en què Enric Valor i Picanya eren protagonistes en un escenari en negre i una cadira de boga amb els elements simbòlics del mestre: barret, bastó, jupetí i un llibre de rondalles il·luminada per un focus.
Tot seguit es donà pas a una entrevista filmada al mestre de Castalla en què destacava l’amor a la cultura del País, a la llengua i al perill de trencar la unitat del català per part dels enemics de la nostra cultura.
Després, Núria Sendra, de l’Editorial del Bullent féu una semblança emotiva del mestre Valor
i donà pas a Pilar Puchades com a directora de la col·lecció perquè llegira l’acta del jurat.L’acte el conduí magistralment el periodista i director d’El Punt Ezequiel Castellano, home de verb fàcil i veu imponent.En un Centre Cultural ple de gent on no faltaren polítics, escriptors, representants culturals, del món associatiu i d’Escola Valenciana, i ambientat musicalment pel grup FolkiFesta (iniciaren l’acte amb una interpretació de la Muixeranga que t’erissonava), començà l’esdeveniment amb la lectura en of (veu de Zequi) d’una rondalla inèdita en què Enric Valor i Picanya eren protagonistes en un escenari en negre i una cadira de boga amb els elements simbòlics del mestre: barret, bastó, jupetí i un llibre de rondalles il·luminada per un focus.Tot seguit es donà pas a una entrevista filmada al mestre de Castalla en què destacava l’amor a la cultura del País, a la llengua i al perill de trencar la unitat del català per part dels enemics de la nostra cultura.Després, Núria Sendra, de l’Editorial del Bullent féu una semblança emotiva del mestre Valor
De més de 20 obres presentades resultà guanyadora Els papers àrabs de l’escriptor Ivan Carbonell, qui pujà a arreplegar el guardó.
Els papers àrabs mescla una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d’arxius amb les aventures actuals d’un grup de joves de Cocentaina i de Riba-roja. Ells rescataran aquella història i seguiran la pista d’una carta xifrada que parla d’un misteriós tresor àrab. Els joves aniran de viatge a Andorra i a Rialp, descobriran manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegiran els versos de l’Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixeran el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra aniran enamorant-se entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d’un tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del primer bes. (sinopsi de novel·la guanyadora extret de l’editorial Bullent).
L’acte el tancà el batle de Picanya, Josep Alamar, amb un magnífic i contundent discurs en favor de la nostra cultura, la nostra llengua; no exempt d’ironia quan carregà contra aquells polítics que prefereixen invertir els nostres diners en l’aprenentatge del xinès mandarí i són gasius –quan no contraris- en travessar en favor de la nostra llengua.
Els papers àrabs mescla una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d’arxius amb les aventures actuals d’un grup de joves de Cocentaina i de Riba-roja. Ells rescataran aquella història i seguiran la pista d’una carta xifrada que parla d’un misteriós tresor àrab. Els joves aniran de viatge a Andorra i a Rialp, descobriran manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegiran els versos de l’Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixeran el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra aniran enamorant-se entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d’un tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del primer bes. (sinopsi de novel·la guanyadora extret de l’editorial Bullent). L’acte el tancà el batle de Picanya, Josep Alamar, amb un magnífic i contundent discurs en favor de la nostra cultura, la nostra llengua; no exempt d’ironia quan carregà contra aquells polítics que prefereixen invertir els nostres diners en l’aprenentatge del xinès mandarí i són gasius –quan no contraris- en travessar en favor de la nostra llengua.En acabant gaudírem d’una picaeta als soterranis de la Plaça del País Valencià, a la Sala d’Exposicions on n’hi havia una de la pintora Anna Roig que portava per títol: Coses Sobre Valor i Coses Sense Valor.
+068.jpg)
divendres, de desembre 17, 2010
BOLET LITERARI: CLOENDA
Amb aquesta entrada donem per acabada la Segona Trobada Gastronomicoliterària d’escriptors en llengua catalana al País Valencià. Si l’any passat fou l’Anguila Literària al restaurant Ca Baina del port de Catarroja el motiu de les nostres composicions, enguany ha estat el Bolet Literari a l’hotel rural Ca les senyoretes d’Otos qui ens ha inspirat.
Només un sincer i sentit agraïment a tots i cadascuns dels participants –tant als que hi assistiren com a aquells que sent convidats no pogueren venir a l’acte però ens lliuraren les seves composicions–; així com agrair també a tots els blogaires que heu anat seguint aquesta sèrie d’escrits. A la barra lateral, sota l’epígraf corresponent, es troben les etiquetes per si algú vol llegir o rellegir algun dels treballs.
Ara ja només ens resta acomiadar l’esdeveniment, tot avançant que el tuacte –com diria l’amic Toni Cucarella– de l’any vinent és molt probable que gire al voltant de la cassola (arròs al forn).
Només un sincer i sentit agraïment a tots i cadascuns dels participants –tant als que hi assistiren com a aquells que sent convidats no pogueren venir a l’acte però ens lliuraren les seves composicions–; així com agrair també a tots els blogaires que heu anat seguint aquesta sèrie d’escrits. A la barra lateral, sota l’epígraf corresponent, es troben les etiquetes per si algú vol llegir o rellegir algun dels treballs.
Ara ja només ens resta acomiadar l’esdeveniment, tot avançant que el tuacte –com diria l’amic Toni Cucarella– de l’any vinent és molt probable que gire al voltant de la cassola (arròs al forn).
dijous, de desembre 16, 2010
+098.jpg)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
