PRESENTACIÓ DE "55 MANERES DE MIRAR VALÈNCIA".

BRASSENS: SÚPLICA PER SER SOTERRAT A LA PLATJA DE SÈTE

Pep Gimeno "Botifarra" en petit comité.

El Botifarra cantant-nos un tema del seu repertori popular a Ca Tarsi davant d'uns gintònics després de sopar. L'acompanya Juanjo Blanco i Pere Ródena.

RAIMON: VELES E VENTS.

Presentació de 55 maneres de mirar València a la SC "El Micalet" de València.

Anit, 26 de setembre, presentàrem el poemari 55 maneres de mirar València en una sala de la Societat Coral “El Micalet” plena a gom. L’acte l’obrí el cantant Carles Pastor amb un dels temes d’Els ulls de Bob: el meravellós poema de Jaume Pérez Montaner, “Que sempre torna”. Al violí l’acompanyava el joveníssim Jordi Silvestre. En acabant prengué la paraula l’escriptor Manel Alonso com a director literari de l’editorial Germania. Ens parlà de la col·lecció de poesia Plaerdemavida i de la trajectòria literària de Francesc Mompó. En acabant, el professor, assagista i poeta Jaume Pérez Montaner ens féu un interessantíssim repàs d’aquells autors que han utilitzat unes mirades poètiques semblables a les que Francesc Mompó enfoca el seu poemari; per acabar comentant el què, el per què i el com l’autor de 55 maneres de mirar València centra la ciutat de València com a objecte líric del llibre. Tota una lliçó magistral. Acte seguit, Carles i Jordi interpretaren el poema de Manel Alonso “Dona”: tot un cant contra la violència masclista.

Després de fer els agraïments pertinents, Francesc Mompó i l’actriu i rapsoda Sterxu Villanueva, alternant-se llegiren una mostra de poemes. L’acte l’acabà Carles i Jordi amb la cançó “A Guillem Agulló” basada en un poema de Francesc Mompó fet en homenatge al jove nacionalista assassinat pel nazisme a València.

De bell nou, molt agraït a tots els assistents i a tots aquells que estigueren a la mesa per fer possible la presentació.

BÀRBARA. LA SOLITUD.

LA DAMA BRUNA

L'ÀGUILA NEGRA. BÀRBARA

Presentació "55 maneres de mirar València"

Amb la col·laboració de la rapsoda Sterxu Villanueva

PRESENTACIÓ "A DOS DE VAL" A L'OLLERIA

A DOS DE VAL; A DOS HOMENOTS.

A mitjan matí ja estàvem capficats perquè tot eixira com corresponia a l’esdeveniment. Res no podia anar fora de llera. Muntatge d’estructura musical, afinament de piano, prova de micros i veus, llums, espais, guions... tot era poc per a homenatjar dos dels més grans homenots que ha donat el País Valencià els darrers anys: Joan Fuster i Ovidi Montllor.

La veritat és que amb manegadors com Paco Muñoz, Josep Albinyana i Ricard Prats poques coses podien quedar fora de control. Si a d’això afegim la llista de meravelloses veus que actuaren per a la presentació del disc A dos de val el resultat no podia ser-ne un altre que el que va ser: Una joia que difícilment es podrà repetir. La llista dels grups musicals, dels cantautors i de rapsodes va ser immillorable: Pau Alabajos, Salvador Bolufer, Dani Miquel, El Diluvi, Rafael Estrada, Enric Murillo, Hugo Mas, Juli Mira, Paco Muñoz, Albert Ortega, Andreu Valor, Albert Bertomeu, Ovidi Twins, Carme Juan i ja em disculparan si m’he deixat algú. L’acte el conduírem i el presentàrem Amàlia Garrigós i jo mateix. Açò últim, per a no distorsionar massa, arribàrem a un acord: l’excel·lent periodista i locutora Amàlia Garrigós ho faria uns puntets per davall del que li és normal i jo m’hi esforçaria al màxim. No, és broma, Amàlia estigué com sempre: una de les millors locutores d’aquest beneït país, i jo vaig fer el que vaig poder per no desentonar-hi.

La nit estigué plena de màgia. Entre tots aconseguírem reviure aquell Ovidi que ens acompanyà en el mateix lloc dèneu anys abans per a recitar els versos del gran Fuster que acabava de faltar. El vídeo de l’esdeveniment va ser projectat a l’escenari, així com un parell d’àudios del moment.

Un públic emocionat i lliurat amb cor i ànima aplaudia amb gana les diverses actuacions que anaven passant al llarg de la vesprada nit. Com no podia ser d’altra manera, Paco Muñoz ens comboià al final perquè eixírem tots a l’escenari a cantar el Serra Mariola, presentadors i tot –i és que Paco és molt atrevit-. Però la cosa s’encomanà al públic, qui dret i fent el moviment de les ones de la mar, s’enganxaren al cant.

Una joia que a tots ens quedarà en la memòria i que desitge que a Joan Fuster i a Ovidi Montllor els haja arribat el ressò de l’estima que els tenim. Els grans hòmens no desapareixen mai. I tant l’alcoià com el suecà són dos HOMENOTS ben parits del País Valencià.