dimarts, de desembre 15, 2009

FURT AL TEMPS (i VI)


Vaig eixir amb la comanda feta i ens n'anàrem a la casa pairal. Chronos restituí la linialitat del seu reialme i Descartes s'encarregà que l'espai fóra el que havia de ser.
De tornada a ciutat passà per la mateixa revolta. Es preparà anímicament per si li tornava a ocòrrer. No féu cap falta que s'aferrara al volant, la direcció assistida féu que el vehicle s'adaptara graciosament a aquella serp d'asfalt. Somrigué. Mirà el rètol de comiat del seu poble. Cubistament repassà en uns segons el que li havia esdevingut. Tornà a somriure. Guardà aquell tresor que les sensacions li havien evocat a la sala de l'ànima i continuà ple de si.

4 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Clídice, Assumpta, Helena, Rafel, Natzari, Carme, Les dues Joanes, Sanset i utnoa, Merike, Baraula, moltes gràcies per la paciència d'haver anat llegint el meu desfici literari.
Una abraçada a tots/es.
Salut i Terra

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, moltes gràcies a tu, per aquesta narració... continua agradant-me molt el final. :) aix! i és que em vaig precipitar, ja ho veig! :)

Anònim ha dit...

Ara és mà!

sànset i utnoa ha dit...

Potser aquella serp el conduirà de tornada a aquella ciutat d'on brollen noves sensacions. Que també cal conservar.

Salut!

*Sànset*