dimarts, de desembre 22, 2009

TANKA AL CAP DE CREUS


Banyes el front
en unes aigües còmplices
margalló i roca
i reps noves llunyanes
en un eco salat.

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Calma la mar,
en aigües compartides.
Roques esquerpes,
matolls supervivents
duen la sal als llavis.

sànset i utnoa ha dit...

quina sort que tenen la gent del nord del nostre país per poder gaudir d'uns paratges com els que descrius!

*sànset*

Francesc Mompó ha dit...

Carme, gràcies per fer una tanka germana a la meva.
Sanset, tenim un país petit però grandíssim
Salut i Terra

zel ha dit...

Se'm fa estrany veure mar, ara mateix només veig purpurines i àlbums i grapes i nens embogits...i cues, sort que diuen que no hi ha calers... en fi, bones diades!

Helena Bonals ha dit...

Em quedo amb la sinestèsia del final.

Unknown ha dit...

Albira el mar
l'illa i la badia
barrella i sal
palmera de rabosa
remor de saladura

Elx, 23 de desembre de 2009
Bon Nadal i Bon Any Nou

La 'palmera de rabosa' és el 'margalló" a Elx. El 'margalló" és, per a nosaltres, el cor tendre de la palmera que es pot menjar.

Francesc Mompó ha dit...

Zel, el nostre país és estret i la mar sempre hi és.
Helena, sí, és una tanka de circumstància i més enllà de l'hermètica crida a la ciutat de d'Alguer jo també em quede amb el vers final.
Joan-Carles, gràcies per la tanka. Sí jo també n'he menjat alguns margallons de menut. Sempre és una evocativa que recupere quan veig palmeres; així com menjar dàtils de rabosa, tot i que foren astringents.
Bon nadal
Salut i Terra

Rafel ha dit...

i la palmavera* des dalt del Cap de la Caça albirant les veus que vénen a retrobar-se amb les de l'Alguer.

* Margalló en alguerès.

Nits ha dit...

Que maques les teves paraules i bell aquest paisatge. Tinc especial devoció per tot tipus contrastos i el Cap de Creus té això, la esquerpa roca grisa, amb la intensa blavor de l'aigua i el cel tranquil.