divendres, de maig 14, 2010

LA ISETA: SI EL MÓN FÓRA UN OU, SE'L BEURIEN.

Gràfica com totes elles, aquesta dita; tot i que actualment siga una imatge que ja no es veja en la societat del benestar.
Aquells que tinguen una certa edat encara rescataran del record la imatge de la mare agafant un ou del ponedor de les gallines –als corrals de moltes cases hom criava animals per ajudar a la supervivència familiar– i amb l’ajut...
Feu clic ací si us ve de gust continuar.

5 comentaris:

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Ja se l'estan bebent ja...l'únic que espere és que els agafe una salmonel•losi de tres parells de collons.

Bon dia...o el que es puga

ElnétdelTioPipo ha dit...

Francesc, article extraordinari a part, volia donar-vos l'enhorabona, a tu i a Mercè, pel premi ex aequo dels blocs. La veritat és que són meravellosos.

Una abraçada, company!

onatge ha dit...

Com diu la Xica jo també desitge que els agafe la salmonel·losi, i a ser possible que els ous siguin d'elefant...

Visca la Terra lliure de depradadors de dues potes...
onatge

maria ha dit...

porten tanta dotzena beguda que a hores d'ara deuen tenir un "empatxo" considerable i, amb un poc de sort, a banda de la salmonel·losi, el colesterol pels núvols...

un abraç d'una valldalbaidina que passa últimament per ací!

Carme Rosanas ha dit...

M'afegeixo als desijos de la xica, jo també!

Un bon article Francesc, com tots...