![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRHoCTImlmBET5jQyFaJasvdh80Ke5EUZJ0ALisPm4X6mkosL3KTJEQ07-xrxDKTrohF9sxIKsmczQwh6LHsWNiKdBeneW9JbsRNdkKkWjheJKEj0QjiS1UUk6FOfhCnQ6-XfiuWR3fC0S/s320/viatic.jpg)
SI LA DRECERA FOS SIRGA DE VIA
Si pels signes novells membrança de perduts
símfons alats haja o del pèlag silent
l'albor copada em bega en cenacles astuts
lla on el cor s'arrecera i tasta el bo i el dolent,
dret llançaria el nauta al bri fosforescent
guardià del portell de vells castells retuts
qui guarnit de motor sense velam al vent
solcaria en l'asfalt amb la sal pels vinguts.
2 comentaris:
Poema de forta complexió atlètica, de robustesa desafiant els elements adversos per avançar amb la lletra cuirassada.
Que bonic! tenen un ritme que se t'emporta més enllà de les paraules i significats.
Em sembla una sort que ens els acostis fins aquí. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada