dimarts, d’agost 24, 2010

EL BLOGAIRE OBSESSIU


EL BLOGAIRE OBSESSIU

El blogaire obsessiu és familiar del blogaire ubicu, però, si més no, s’hi diferencia en l’objectiu que persegueix. L’obsessió d’aquest blogaire no està a ocupar tots els indrets, no és prendre plaça en totes les batalles, no es tracta de clavar la seva bandera en el pujol de tots els blogs; és precisament al revés. Es tracta que tots els blogs prenguen la seva plaça. Se li fiquen dins i el posseesquen. Així és com viu la seva obsessió.
Diríem que havia tancat l’ordinador ben entrada la nit per anar a jaure perquè a s’endemà ha de matinejar i com és normal li caldrà dormir com a tots els mortals. Dic diríem perquè el nostre arquetip haurà aprofitat els desficis nocturns d’una bufeta massa plena per anar al servei, no haurà pogut estar-se’n i abans de tornar al llit –sol o en parella– haurà fet una passejadeta per algun dels blogs preferits. I, evidentment, per a poder fer-ho amb certa rapidesa se l’haurà d’haver deixat engegat. Per tant, resulta difícil dir en quin moment del dia comença a fer la ronda per les ones; perquè també ha fixat l’horari del despertador mitja hora abans del que necessita per dutxar-se, desdejunar-se i anar-se’n a treballar.
Com veiem, el nostre blogaire només té una idea al cap, fixada; millor dit, fixada a colps de pantalles, perquè al blogaire obsessiu el que en realitat li nodreix la dèria és el canvi. Potser en algun moment havia començat a fusar per la xarxa per veure si algun dels seus comentaris havia fet efecte en el destinatari i li havia contestat qualsevol cosa. Obria un blog, el llegia, li feia un comentari, el tancava; en buscava algun altre i repetia l’operació. Probablement, quan tornava a casa després del treball refeia la ronda i llegia alguna de les contestacions que li havien fet. Bé, fins a aquest punt, bastant normal. Però ell anà prenent-li gustet a l’assumpte. Li agradava veure que li respongueren les intervencions; fóra el que fóra el que li digueren. I la cosa anà a més. Acabava de fer la roda i tornava a començar-la. No s’adonava que no havia deixat temps material perquè el propietari del blog li llegira el comentari i li’l contestara. Tant li feia. La lògica havia començat a desaparéixer i ni tan sol s’ho plantejava. Si en algun moment de la neurosi li espurnejava un raget de llum i s’adonava de la manca de temps per a la resposta, fugia per l’escletxa de sembrar més comentaris a d’altres camps, així tindria més possibilitats d’interaccionar.
I ací el tenim. Davant l’aparell fent que les pantalles apareguen i desapareguen a gran velocitat. El ulls fixos al monitor han adquirit tanta destresa que quasi arriben a conformar les imatges abans que els pixels s’hagen amistançat del tot. El blog se li desplega a la pantalla, els ulls, en un ball permanent, tensionen els muscles de les òrbites i li produeixen maldecap. No importa. Cal continuar. Un moviment ocular de felí i ha detectat que hi ha un comentari nou. Li diran alguna cosa? No s’ha arribat a formular la pregunta i ja l’ha obert. Sí, era per a ell. No importa. La recompensa ha durat poc. No ha durat gens perquè ja ha tancat aquest blog i n’ha obert un altre... i un altre... i un altre... i un altre... i un altre... i un altre... i un altre... i un altre... i un altre...I solament un horrible maldecap el fa abandonar el santuari de bytes i plasma per anar a prendre una aspirina. I així i tot, encara arrossega i rosega els darrers comentaris mentre es dirigeix cap a la cuina i les pantalles continuen desplegant-se-li.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

glups, arriba un moment, amb els teus blogaires tan magistralment definits, que t'agafa una mena d'angúnia! seré aquest? o l'altre? o el que és pitjor: em creuré que sóc aquest? o l'altre? ^^

Joana ha dit...

A mi em passa el mateix que a la Clicice ...vols dir que en un moment donat som una mica de "tots" els que descrius?
Hauré de repassar-los i mira que alguns nio m'agraden!
salut i calor!!!

kika ha dit...

m'els he llegit tots d'una tirada, i no m'agradaria ser-ne cap, encara que alguna cosa dec tenir de cada un ...

McAbeu ha dit...

Més que neurosi, el que has definit és una psicosi. A mi m'agrada molt això de la Catosfera però arribar a aquests extrems ja és malaltís. ;-D

Ara tu no t'aturis, eh!. M'encanten aquests arquetips que ens vas mostrant, tenen raó la CLÍDICE i la JOANA, en quins més i en quins menys, però ens hi veiem reflectits una mica tots nosaltres.

onatge ha dit...

Com diu la Clidice m'has fet agafar una mica de pooooooooooooooor..., quan m'assec a l'ordinador i vinc al teu blog, penso a veure si amb la descripció hi soritrà la meva fotografia...
Somric per sota el nas.
Déu n'hi do. Sí senyor!

Salut camarada.
onatge

Francesc Mompó ha dit...

Clidice, moltes gràcies. Crec que tots tenim un poc de quasi tots.
Joana, gràcies per dir-hi la teva.
Kika, fotre i quina "fartà". Moltes gràcies.
Mc, matisis importants els que m'apuntes i en faig una correcció a l'original. Gràcies.
Onatge, com deia, tots crec que tenim un poc d'ells.

Lola ha dit...

Comparteixo el canguelis de tots els comentaristes, però sabeu què us dic, que tant me fa, el més bo és l'estona que passem llegint el post del Francesc i les rialles que deixem anar. En les obsessions i compulsions ja hi pensarem més endavant.

Nat ha dit...

Ostres, doncs sí, em recorda l'obssessió que té molta gent amb mirar i remirar el correu electrònic a veure si ha rebut resposta..
Jo tampoc vull ser cap!!! socors!!!

( Després miraré si m'heu contestat ...jejeje!!!!)

Roser Caño Valls ha dit...

Hola! És obssessivament fantàstic. La veritat és que no si jo estaria dins d'aquest tipus de blogaire perquè en tinc tres!

Francesc Mompó ha dit...

Lola, ets molt amable.
Natàlia, tots hi estem un poc.
Arlequí, supose que també estaràs un poc, com tots.
Moltes gràcies.

Carme Rosanas ha dit...

Tots, en un moment o altre, som una mica de cadascun, com tu dius.

Una mica de por sí que fas, eh? però jo continuo, amunt, amunt, ara potse r m'he animat, ja que el meu problema é oposat a aquest... deixo molts comentaris i sovint oblido d'anar a cercar les respostes. La blocaire despistada, dec ser jo.