dimarts, d’agost 17, 2010

EL BLOGAIRE PESTILENT


De com descobrir i eliminar un blogaire pestilent

Els ulls li lluen com una hiena davant les despulles. Li espurnegen avançant el goig per la descoberta. Ha fet la troballa del dia. Veu la molla on clavar la queixalada. El cos comença a fer-se-li transparent, com si estiguera recobert per un embolcall de cristall. I és aleshores quan se li veuen les transformacions que es produeixen al seu interior. En una metamorfosi continuada els òrgans vitals que el mantenien com a humà se li fonen en una massa viscosa plena de moviments oscil·latoris. Si se l’observara de lluny, no sabríem dir si estàvem davant d’una bavosa de dimensions considerables o d’una gran massa de cucs que acabaren de rebentar el pit d’un mort i es mogueren com l’onatge d’una mar enganyosa. Del que feia uns instants havia sigut un braç, que ara es retirava en favor del gregarisme llotós, s’hi aprecia la cruïlla de dos sarments encreuats fonent-se en el tot. De l’altre braç, si ens avancem a la desaparició, encara arribem a temps de veure com una au gallinàcia es desfà en un drap bicolor, i tots dos esdevenen una capa grisenca que a poc a poc va adient-se al fastigós conjunt. El que fins a aquell moment havien estat les parts que conformaven la cara se li assequen amb extrema rapidesa. Les boles dels ulls, el nas, les orelles, la mobilitat dels rictus, la gamma de gestos apresos en l’escola de la falsedat, a tot se li ha xuclat els humors i s’evaporen deixant un fum pestilent. Si hem retingut la imatge del cos el temps suficient per a continuar mirant, haurem pogut veure com en el darrer instant, abans de fondre’s del tot, restava una carasseta com aquelles que utilitzaven els grecs antics en les seves tragèdies, de semblants empedreïts i buides de vida.
Aparentment, encara conserva l’exterior homínid, però aquells que hem pogut captar-li l’essència mai no podrem oblidar com és en realitat. La ferum que desprén s’impregna als bytes i quasi es pot sentir a través de la xarxa. És repugnant.
Tanmateix, en un acte assajat, enfosqueix de bell nou el vidre que el cobreix i adopta l’aparença humana sota l’estudiadíssim discurs del perfecte demòcrata que et demana un aclariment o et fa una innocent puntualització al que has deixat escrit al post.Si l’has vist entrar a casa teva, no l’aixafes. Com els perfectes venedors a domicili s’alimenten de la negació i subsisteixen en la controvèrsia. Saben que mentre dure la dialèctica tindran raó de ser. Si intentes convéncer-lo, has de saber que li estàs donant vida. Allargassarà ad infinitum la discussió. Està ensinistrat per anar erosionant les ribes del contrari per aplanar-li la marxa a l’imperi. Ni esclafant-lo amb el puny, ni arruixant-lo amb verí, ni portant-lo al racioni més aristotèlic s’esvaeixen. Solament la indiferència els xucla l’oxigen. És aleshores que s’asfixien, no podent aguantar-hi més, esmicolen la closca dels fals cristall i es mostren com són: una barreja de tarquim, carn en descomposició, peix putrefacte, sentor de resuat i de femta, alè pudent, gargall de sifilític i verí d’escurçó cornut. Així són en realitat. Escopiu-los la indiferència a sobre i els veureu rebolcar-se en el seu odi. Amén.

14 comentaris:

McAbeu ha dit...

Realment defineixes magistralment un espècimen poc recomanable que espero no trobar-me mai a prop del meu blog.
Però per si de cas algun dia em passa, seguiré el teu consell. Jo també penso que la indiferència és la millor arma contra aquesta plaga.

Nat ha dit...

M'ha encantat la imatge i la descripció, molt detallada i visual, m'ha portat a un món de sensacions....Com diu en McAbeu, jo també seguiré el teu consell.
Salut!

Guspira ha dit...

Realment m'has fet posar els pèls de punta amb la descripció! I sí, suposo que la indiferència és la decisió més encertada per abatre un individu d'aquestes característiques.

Bon cop de falç!

Admin ha dit...

xDDDDD
M'has fet riure molt mestre! La descripció de la pestilència m'ha encantat. Tot i això, fa palo posar-se a escriure't un comentari condescendent, sense cap puntualització, sense demanar-te cap aclariment... Així és avorrit... xDDD

Roser Caño Valls ha dit...

Que bé que escrius Francesc! Quina descripció més ben feta, no exempta d'ironia sobre "el blogaire pestilent".

Elfreelang ha dit...

Espero no trobar-me'l! l'has descrit tant i tant bé que ja me'l veig venir amb la seva ferum! uf quina por!

Vicicle ha dit...

I del blogaire pilota què hi fem?

Roser Caño Valls ha dit...

Potser en Francesc farà un post sobre el blogaire pilota!

Vicicle ha dit...

Tots els reconeixements ací exposats -que jo mateix subscric- no fan prou justícia a la mestria literària del autor i del text. La meua pregunta apuntava cap a d'altres contextos en els quals el comentari més banal rep lloances desmesurades. Per exemple quan un blogaire reprodueix un article d'altre autor, i tot dient-lo alguns comentaristes li diuen: "molt bé fulanito ets un crack" o coses per l'estil. Per tant, si he ferit qualsevol sensibilitat aprofite per a disculpar-me públicament, no era pas la meua intenció. Potser per no allargar-me en el comentari, he pecat d'imprecís.

Francesc Mompó ha dit...

Moltes gràcies a tots per esmerçar part del vostre temps i desfici amb aquesta entrada. Pel que fa a fer-ne un sobre el blogaire pilota, m'ho estic rumiant; tot i que no és pas l'antítesi del pestilent.
Vicicle, en cap moment crec que hages ferit sensibilitats. Agraït que t'hi aboques, ah, tot i que no siga massa de la bici, les teves auques estan molt ben fetes -sense fer la pilota.
Salut i Terra

Jesús M. Tibau ha dit...

sí, la indiferència és el millor tracte, tot i que de vegades és difícil reprimir l'impuls. Per sort, n'he trobat poquíssims

Rafel ha dit...

Trobar-te un blocaire així fa basarda. Si afegim la calor que fa ha de ser una experiència poc recomanable per a tots els sentits.

Carme Rosanas ha dit...

Moltíssimes gràcies pels teus consells, que seguiré fil per randa sempre que em trobi un pestilent d'aquests. Fins ara he tingut sort i no n'he trobat gaires per casa meva, però no se sap mai.

Ara que tal com els has descrit, realment fan molt de fàstic, per si algú tenia dubtes.

Francesc Mompó ha dit...

Jesús, Rafel, Carme, gràcies per passar. Espere que no tingueu massa visites d'aquest tipus de blogaires; jo n'he tingut un parell de vegades i són bastant llefiscosos.
Salut i Terra