VI POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

VI

el nostre és un amor culpable.

sobtadament ens va prendre a tots dos.

el nostre és un amor culpable.

el capaltard s'estenia llarguíssim

damunt la mar, damunt les quatre teles.

ens hem tornat a besar altre cop.

les teues dents, les dents de sacrilegi.

recorde els mots, recorde com vas dir-los,

amb veu cremant, socarrada a les vores:

el nostre amor és un amor culpable.

hem rodolat, altre cop, sobre el llit.

LA ISETA: TERRA DE PEBRELLA, CAGA'T EN ELLA!

La pebrella és una planta aromàtica molt apreciada per a condimentar aliments. Desconec amb quin nom se la puga conèixer en l’idioma veí; quan l’he buscada en aquells diccionaris on apareix, he trobat el que probablement siga un cultisme o un barbarisme: piperela. A tots aquells a qui he preguntat de parla espanyola o no sabien de quina planta es tractava, o senzillament la denominaven amb el nostrat pebrella.

Fes clic per continuar llegint.

V POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

V

Ho torna a dir, hi repeteix certs mots,

certs mots de fang assuavit, arcaic,

uns mots de pols, una pols cereal,

i enyora un món de sendes turbulentes,

d'amors i sang, i altra vegada torna

un clar record, una altiva memòria,

i torna a dir unes poques paraules,

uns sacres mots que l'ajuden a viure,

i ressegueix, enterc, el seu camí:

el seu camí que no sap si és el seu,

veles i vents, el motor de la barca,

les amples nits d'acollidor estel,

de calma gran, d'esperança que hi torna.

Oh dolç amic, oh alegria remota!

Minso, el dolor s'establia altre cop.

Oh clar amic d'havaneres i fum!

Has retornat amarat de salobre.

IV POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

IV

En un racó, hi ha l'home vell que fuma

amb gran delit la seua cigarreta;

fuma i s'adorm mentre li cau la cendra,

solta, al damunt. Abandonat pels metges,

cúmul greu d'anys, i no de saviesa,

desperta un punt, albira el seu voltant,

i té un instant, una fulgor incerta.

Se li ha apagat el tabac a la boca:

balba, la mà, se l'acosta al cendrer.

III POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

III

El cabell bru, i la sina atrevida;

el llarg dibuix, i finíssim, dels llavis,

el cos esvelt i les cuixes llarguíssimes,

amb moviment de gentilesa i gràcia,

et pense molt, oh amable novençana,

amb un ramell, unes flors, a la mà,

que olores molt, intensament, devota.

El món, avui, és, per tu, novençà.

Creues l'hotel amb les passes solemnes

i t'obren, prests, l'ascensor, i somrius.

II POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

II

Camioners que travessen les nits,

creuant brutes ciutats de glaç i fang,

beuen d'un glop en bars de carretera

i d'un cop sol s'hi passen per la boca,

aspra, la mà, i segueixen xerrant,

rememorant els béns d'aquella puta

que li ho van fer, i l'un darrere l'altre,

setze embriacs, una nit de dissabte,

i a l'engonal se li n'eixia el semen;

o el pobre guany, la vida miserable,

les nits d'hivern i les nits d'estiu,

creuant els gels i creuant la calor,

o aquella nit, amb la finestra oberta,

que ho varen fer amb aquella xicona,

i amples de gest reviuen l'episodi.

Camioners que travessen les nits

sense arribar, sinistres, enlloc mai,

i seguiran, perquè segueix la nit.

VIDA CONTEMPLATIVA; VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.

Llista de participants en el llibre homenatge

L'any 91, un grup de poetes i gent de lletres de La Forest d'Arana dirigits per Pere Bessó i Francesc Collado elaboràrem el primer volum d'homenatges a poetes. Per obrir la sèrie triàrem, com no podia ser d'altra manera, Vicent Andrés Estellés. Possiblement fou el darrer homenatge que se li reté en vida. El mateix Vicent ens regalà vuit poemes inèdits perquè els publicàrem en el volum homenatge.

De bell nou, com a homenatge a un dels més grans poetes catalans de tots els temps -amb la permissió d'Ausiàs March-, reproduesc el primer dels poemes de la sèrie Vida Contemplativa que ens lliurà el poeta. Un poema autobiogràfic que alena els darrers mossos de vida abans de deixar-nos.

I

Hi ha l'hoste, amarg, que li han prohibit

beure i fumar, i ha deixat de beure,

i fuma, sols, d'amagat, com un nen,

i cada glop de nicotina el rep

amb gran content, eucarísticament.

Mira creuar una noia al carrer

i pensa molt que val la pena viure,

i àdhuc morir, havent viscut abans

tot el que el món, com acabat de fer,

els ofereix a les seues pupil·les.

Entrevista blogaire del mes de setembre, en el blog ANTAVIANA

La Roser Caño del blog Antaviana ha pensat en mi per a l'Entrevista Blogaire del mes de setembre. Passe a reproduir-la

1. Quin any vas crear el teu primer bloc?

En tinc un parell del blogs, el primer, francescmompovalls@msn.com el vaig fer pel setembre de 2005, ara farà cinc anys. El vaig crear per a donar un referent de la meva bibliografia que anava publicant, del centres on anava a fer xerrades literàries i també perquè els lectors pogueren dir la seva sobre alguna de les obres que tinc publicades.
Després vaig crear el blog http://www.1en2.blogspot.com/ a Cap d’any de 2009 per fer una cosa més variada, on barrejara literatura, esdeveniments literaris, sociolingüística, política i qualsevol altre desfici que se m’acudira.

2. Bloc o blog?

Tot i que els meus coneixements d’anglés i d’informàtica siguen molt limitats –per no dir-ne escassos o nuls–, travesse per l’original blog (web log) i no per bloc, per molt homòfon que resulte comparant-lo amb una llibreteta (tot i que també s’utilitze per a escriure-hi coses). Així és que dic blog i blogaire.

3. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

Home, els comentaris dels lectors són molt importants, però tampoc no ens hem d’obsessionar-hi. La gent passa per casa i si li ve de gust dir alguna cosa ho fa, i si no, no. Jo ja em conforme amb les visites.

4. Què t'ha aportat el bloc?

És una eina-entreteniment que li cal dedicar molt de temps. Has de controlar-lo perquè si no et menjarà d’altres activitats. Ara bé, dit això, tots som fills del nostre temps i les noves tecnologies ens obren uns camps desconeguts fins ara. I pel que fa a la pregunta concreta, m’ha proporcionat conèixer d’altres sensibilitats i pensaments que m’enriqueixen contínuament. Ah, també m’ha proporcionat el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià (ex aequo amb Mercè Climent).

5. Cita un bloc i digues per què.

Caldria citar un bon grapat de blogs interessantíssims tots, el teu, el de Tibau, el de Carme Rosanas, el de Manel Alonso, el de Mercè Climent, el d’Helena Bonals, el del poeta Pere Bessó i un llarg etcètera, però si n’he de dir un només el del magnífic escriptor Toni Cucarella. És un blog polièdric on té entrades literàries i d’altres polítiques amb una capacitat analítica supradotada; i sempre en defensa de la catalanitat dels valencians i de la unitat d’interessos de tots els catalans front al continuat intent de fagocitar-nos la nació espanyola i el de l'amic Manel Alonso "Els papers de can Perla”.

LA ISETA: HI VA, HI!

De bell nou, després de les vacances d'estiu, tornem amb la columna La iseta, al diari digital L'informatiu

Hi va, hi! Amb aquesta interjecció impròpia els valencians expressem un estat de sorpresa gran. Quan davant d’una situació que no cal ni parar-se a examinar perquè l’animalada que acabem de veure, d’oir o de llegir supera qualsevol raonament lògic i salta del món de l’anàlisi al dels sentiments sobtats, ens surt expel·lida –valga la redundància– quasi com una necessitat fisiològica: com un esternut, un colp de tos o qualsevol altra convulsió que el cos tinga necessitat d’exhultar.

Si us ve de gust continuar llegint feu clic.

PITS PETRIS

PITS PETRIS

Se't veu encara el desfici dels dits;

volien amagar-te amb aigua i pols

i condemnar-te pels segles

a la duresa vertical de la murada.

El foc de la sang recuperà el gest

abans que la carn fos pedra.

La rebel·lia de les mans

repta eternament l'ull

masegant les pètries mamelles.