DE PORTBOU A COLLIURE

 Pujàrem la muntanya amb cotxe i ens aturàrem al coll per veure el pas per on milers i milers de republicans fugien de les assessines urpes franquistes. Darrere deixaven morts, derrota i il·lusions. Totes els rostres denoten la tragèdia, però a mi em cridà l'atenció el soldat que hi ha cap a la dreta amb la gorra militar aguantant-se la cara amb la mà i recolzant-se sobre el genoll; tota un exemple de metonímia de la desolació humana.

Passaren pel mig d'una terra que la història encara vol que siga frontera colonial. Algun dia tornarem a empalmar allò que trencaren el 1657.

 A Colliure presentàrem el nostre respecte al poeta espanyol Antonio Machado.

Un Colliure que aliè a les tragèdies històriques -o no- vivia les seves festes estivals.

EL RASTRE DE JAUME I A MONTPESLLER



 "E, quan la reina nostra mare se sentí prenys, entrà-se'n a Montpestller. E aquí volc Nostre Senyor que fos lo nostre naiximent en casa d'aquells de Tornamira, la vespra de nostra dona sancta Maria  Candeler."

Bé, la casa on diu Jaume I que va nàixer ara és la Cambra de Comerç i Indústria. El punt d'informació de Montpesller on vaig preguntar (Plça de les Comèdies) no sabien donar-me raó de res. Els vaig haver d'explicar jo l'assumpte. Quan cridaren una altra funcionària, i cercant per la xarxa, em digueren on estava la casa i també un torreó que hi ha darrere de la catedral on una ordre de cavallers li dedica la placa que adjunte en la foto. No hi vaig poder trobar res més del nostre rei.

A tot això, els vaig demanar els fullets en català i em digueren que com que la gent no els demana, no en tenien. Així que ja ho sabeu: demaneu-los en català encara que siga al Japó; la funció crea l'òrgan.



RECITANT EL POEMA A PAUL VALERY I A GEORGE BRASSENS

Poema fet de camí a Sète per a George Brassens i per a Paul Valery (els dos mestres dels cementeris marins). Llegit davant la tomba de Valery amb la companyia d'altres poetes valencians.

LITERATURA ERÒTICA A LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA 2011

El passat 17 d’agost tenia lloc a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada una Taula Redona sobre Literatura Eròtica i posterior debat.

Cinc guanyadors del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida –únic premi d’aquest gènere que queda viu no només als Països Catalans, sinó al llarg de tota la Península– aprofitaren per parlar en primer terme de literatura, d'erotisme i de les seues obres davant d’un nombrós públic interessat en el tema.

Toni Teruel, president de l’Associació d’Amics i Amigues de la UCE de Prada, era l’encarregat de presentar l’acte i els escriptors participants als assistents. L’ordre a seguir venia marcat per l’any de l’obtenció del premi. Així el primer en pujar la temperatura de la sala –si és que això era possible– era Joan Olivares, guardonat en dues ocasions amb Dies de verema (1997) i Pell de pruna (2007). Tot seguit Ramon Guillem ens parlava sobre A foc lent (2004); Carles Cortés sobre Sara, la dona sense atributs (2009); i Mercè Climent i Francesc Mompó sobre Somiant amb Aleixa (2010). L’acte servia a més per presentar aquesta última, per ser la darrera obra premiada i publicada per l'Editorial Bromera.

També hi hagué temps per al debat i les opinions de l'auditori, on es destacaven aspectes com la forta embranzida valenciana en el gènere o l’aportació de lèxic al capdal normatiu del català.

POEMA A BRASSENS I A VALERY

POEMA ESCRIT DE CAMÍ A SÈTE PER A GEORGES BRASSENS I PER A PAUL VALERY; I LLEGIT DAVANT LA TOMBA DE VALERY.

 

CEMENTERIS MARINS

Fumaré uns versos sense guitarra

vora una mar coneguda,

li deixaré com a penyora
l’alè de l’onatge pairal,
bescanviarem, si més no un instant,
el tacte de la sorra i la pell nua
de les jeunes filles de la Camarga.
Sé que ja ets pols i música
com música i mar és Paul,
mes també sé que tots tres tastem
de l’escudella de la llum

i de la secreta taula dels mots.

Alce la copa a la falsa frontera

on descansen els morts.

Agost 2011

100 ANYS DE VALOR

 

EROTISME O PORNOGRAFIA? HI HA DIFERÈNCIA CONCEPTUAL?

Quina és la diferència entre erotisme i pornografia? No cap. Feu un colp d'ull a l'explicació aclaridora de la Viki. O no en penseu el mateix?

“La pornografia és la descripció pura i simple dels plaers carnals; l’erotisme és la mateixa descripció revaloritzada, en funció d’una idea de l’amor o de la vida social. Tot allò que és eròtic és necessàriament pornogràfic. És molt més important distingir entre allò que és eròtic , d’allò que és obscè. En aquest cas es considera que erotisme és tot allò que fa que la carn esdevinga desitjable, la mostra en la seva màxima esplendor, inspira impressió de salut, de bellesa, de joc gojós; en tant que l’obscenitat devalua la carn, i així s’associa a la brutícia, les imperfeccions, els acudits escatològics, les paraulotes.”

TAULA REDONA I DEBAT SOBRE LITERATURA ERÒTICA

Dimecres, 17 d’agost a les 18.00h a la Universitat Catalana d'Estiu (Liceu Charles Renouvier) de Prada de Conflent (Catalunya Nord - Països Catalans) tindrà lloc una taula redona i debat sobre literatura erótica, on intervindran 5 autors guardonats amb el Premi de Literatura Erótica la Vall d’Albaida: Joan Olivares, premiat en dues convocatòries, els anys 1997 i 2007, per Dies de verema i Pell de pruna; Ramon Guillem, premiat el 2004, per A foc lent; Carles Cortés, premiat el 2009, per Sara, la dona sense atributs; i Mercè Climent i Francesc Mompó, premiats el 2010, per Somiant amb Aleixa.

DIES DE VEREMA (Joan Olivares)

A vegades, el plaer, la fantasia i la incertesa van íntimament units, i això augmenta l'encant d'unes relacions. Ha arribat la temporada de la verema a Missena, i Manel contracta un matrimoni perquè els ajude amb la collita. Felip i Marina viuen llogats en la mateixa casa, i cada dia que passa, Manel se sent més atret per l'encís de la treballadora. En acabar la jornada, els dos homes es reuneixen en la casa del tio Cento, on els conta històries eròtiques, algunes de reals, i d'altres fruit de la fantasia. Un dia, excitat per aquestes narracions i presoner dels efectes de l'alcohol, Manel gaudirà el sexe, en la foscor de la nit, amb una dona que no pot assegurar que siga la seua muller.

El joc d'equívocs, d'ambigüitats i d'incerteses, el despertar a la sexualitat de l'adolescència i les fantasies més diverses, es donen cita en aquesta novel·la, Premi de Narrativa Eròtica La Vall d'Albaida 1997. Ambientada en el món rural dels anys trenta, Dies de verema vols ser una elegia del món agrícola, de la relació de l'home amb les feines del camp quan el treball es converteix en una festa i, de vegades, en un plaer imprevisible.

PELL DE PRUNA (Joan Olivares)

Silveri és un jove conciliador, treballador, amb idees moderades i simpatitzant de les causes perdudes… un bon xic, en definitiva, que faria una vida normal si no fóra perquè el seu èxit extraordinari amb les dones el posa en més d’una situació compromesa i incòmoda. La incorporació de Silveri com a nou professor a l’institut no deixarà indiferents professores ni alumnes. Des del primer dia, les peripècies amoroses del protagonista es barrejaran indestriablement amb la seua vida laboral i desencadenaran una sèrie de situacions insòlites i divertides que trasbalsaran la rutina de la comunitat educativa.

A FOC LENT (Ramon Guillem)

La prosa suggeridora d’aquest relat dóna carta de naturalesa a una història d’amor viu, profund i amb vocació d’inacabable entre un escriptor i una llibretera. Però, per sobre del procés de seducció i la materialització del desig –tot contat i viscut en primera persona i potenciat per unes descripcions tremendament visuals i d’un erotisme refinat i voluptuós– planen, com fantasmes a l’aguait, les ombres de l’ab-sència i de la mort.

A foc lent, XI Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, reivindica la vida a través d’allò que ompli de goig els protagonistes: la música, la poesia, la fotografia, la pintura o el cinema –en resum, l’art–, però tot això tamisat a través del cos de l’amant, vertader artífex d’aquesta festa dels sentits. Perquè és gràcies al sexe que hom pot descobrir i gaudir Bruckner, Picasso, Kubrick o Ausiàs March.

SARA, LA DONA SENSE ATRIBUTS (Carles Cortés)

Quan Sara va fer els cinquanta anys, va decidir que canviaria de vida. Havia deixat el treball com a intèrpret i volia concentrar-se en nous projectes més enriquidors. Dubtava de quin camí escollir. Va pensar a fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs, però un dia, tot llegint el periòdic, va trobar un anunci suggeridor al qual no es va poder resistir. Un jove de vint-i-cinc anys, que es presentava amb el nom de Gabriel, s’oferia per fer massatges. «Dóna-li una alegria al teu cos de dona», pregonava. A partir d’una telefonada, s’inicia una relació compulsiva i absorbent entre Sara, que busca un sentit a la seua vida, i Ismael, l’autèntic nom del jove universitari que es prostitueix per tal de pagar-se els estudis.

SOMIANT AMB ALEIXA (Mercè Climent i Francesc Mompó)

Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix. Aquests pensaments impropis proporcionen a Aleixa informació molt valuosa de les persones que l’envolten. Però el que en principi sembla un avantatge es converteix en un turment, ja que cada vegada que la son la venç, viu la intensitat d’unes escenes eròtiques de les quals ella és sempre la protagonista. Un amic, un company de faena, un venedor... tots desitgen Aleixa. Una llibreria, un despatx, un emprovador..., no importa el lloc ni el moment. El desig que ella desperta, l’anhel pel seu cos, faran trontollar els sentiments propis.

Somiant amb Aleixa, obra guardonada amb el XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, és una obra escrita a quatre mans amb una prosa acurada i un estil marcat per l’abundància de detalls en la descripció. 

SOMIANT AMB ALEIXA TÉ PÀGINA PRÒPIA

Si voleu veure o llegir tot el que està generant aquesta novel·la només heu de clicar l'adreça: http://www.facebook.com/SomiantambAleixa

Fins i tot podeu llegir els dos primers capítols de franc clicant ací.

Si voleu estar informats dels esdeveniments relacionats amb aquest llibre (presentacions, ressenyes, entrevistes...) premeu la casella de M'AGRADA a la pàgina; sereu molt benvinguts.

JESÚS GE I PEDRO VERDEJO. POESIA DADA