Mestre Joan Fuster (del diari 1952-1960)

Com sempre, el mestre Joan Fuster ens proporciona papers per a la reflexió (paraules com a claus) -l'estupidesa és meva-. Tot seguit, i a tall d'iseta, un fragment del Diari 1952-1960, de maliciosa actualitat.

Hi ha un patriotisme vigilant en el fons de cada cosmopolita: si molt convé, el cosmopolita arriba a sentir-se de tres o quatre llocs alhora, però per a ells és tan rabiós i tan intransigent com qualsevol altre patriota. I és curiós: indubtablement, en la conformació de la cultura universal -problemes, estils, ànsies-, són els quatre o cinc països poderosos els qui hi han intervingut més i amb major solvència; però la indignació dels cosmopolites no es posa en marxa sinó quan un altre nacionalisme cultural, o no tan sols nacionalisme, petit i fins aleshores arraconat, pretén abandonar el seu aïllament i vol aposentar-se en una línia d'universalitat. Mentre que es resigna a vegetar en la modèstia del folklore, en el clos dialectal, el cosmopolita li perdona la vida, perquè sempre és bo de tenir colònies: ara, només que es proposi de normalitzar-se, de viure universalment pel seu compte, el cosmopolita s'irritarà i clamarà consternat en nom de vés a saber quins interessos sagrats. En realitat, allò que el cosmopolita defensa és un monopoli nacional.

Ara, si us ve de gust, bescanvieu el substantiu cosmopolita pel de pancastellà, o si us ve de regust, pel d'espanyol (les isetes pertanyen als budells de cadascú).