DOLCE FAR NIENTE

COM ÉS DE DOLÇ NO FER RES

Com és de dolç no fer res.
Alguns n’han volgut fer filosofia
i l’han omplit de postures estranyes,
i li han dit ioga,
D’altres l’han utilitzat per a meditar
i han parlat de la psique;
o per a orar amb entitats divines.
No, no és d’això que jo dic,
parle d’embadalir-se veient girar
les pales d’un ventilador de sostre,
o les busques d’un rellotge de paret.
Alguns ho han utilitzat per a trobar-se
quan l’ansietat de viure no t’ho permet.
Tampoc és d’això que jo dic.
Parle d’estirar-se al sofà
i de deixar-se estimar per un estat proper a la idiotesa,
o d’oir com el veí de dalt arrossega cadires.
Com és de dolç no fer res.
Trencar aquest estat només
quan una mosca estiuera t’estima massa,
o quan solament el desig d’un glop d’aigua fresca
et faça tornar a la verticalitat.