No és el passat, sinó el present que ens agermana Euskal Herria, germana,
el teu verd els encega els ulls,
no et volen tan verda i orgullosa.
De groc ens vestiran a tots,
groguencs de messeta eixorca.
Maleït rosegador que ens menges les arrels,
que per fer cau ens forades el pit
i ens falseges els records.
A espasa i foc eixamplares el past,
maleït conill, perquè cap cep no et fera nosa
i escampares catxaps per muntanyes i valls
i feres arribar caus a mar tancades
i feres perlejar incisius a mar obertes.
Però la llum del sol té memòria, conill,
l'onatge de la mar té memòria, conill,
la pluja i la muntanya tenen memòria, conill,
la veu del vent ve del record, conill,
la terra i el verd tenen memòria, conill.
Conill o bou,
no sou d'aquesta terra
no és aquesta la vostra terra.
Que no ho veieu?
Tots junts semblem un animal,
un animal amb el ventre podrit.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
1 comentari:
Molt bo!!
Publica un comentari a l'entrada