dimecres, d’agost 19, 2009

DRAPS, a Girona

Situat als peus del Call –barri jueu de Girona– trobem un dels restaurants que (a)paguen la pena. Draps és un petit restaurant, com s’anuncien ells, que oferta la singularitat de generosos plats per a compartir; com diu un versos de Miquel Martí i Pol que ells han grafiat a la carta: “Sempre és breu el temps de compartir”.
Tenen una selecció de plats suficientment ampla perquè abaste els diversos gustos del client. Qualsevol d’ells és perfectament compartible entre dos o fins i tot tres persones. La qualitat dels mateixos és molt alta i mantenen una bona relació amb el preu (al voltant de 20 - 25 € / persona).
Nosaltres tastàrem el llobregant (llamàntol), una espècie de caneló a base de crema d’aquest marisc; molt fi. Després compartírem un plat de rap amb verdures; molt digne. I un secret que era un plat de carn de porc sobre un llit de creïlles i verdura guisat amb una salsa molt saborosa.
Com que la nit ja anava carregadeta i feia molta calor, cometérem el pecat d’obviar el vi i demanàrem cervesa. D’entre l’assortit de postres personalitzats de la casa demanàrem gelat de crema catalana, gelat de menta petillant i uns coulands negres.
És un lloc tranquil, sense la massificació turística de molts dels llocs del voltant i fórem atesos per una excel·lent cambrera plena de professionalitat. Ah, i tot en un bell catalanesc del nord; tot i que ella fóra filla, com ens digué quan ens serví uns orujos, d’andalusos i gallecs. Un exemple de normalització integradora en un país en què n’estem tan necessitats.


Del mateix amo que l’anterior trobem en l’encisadora vila de Besalú el restaurant Can oliveres. Situat prop del casc antic i en un paratge ajardinat, entrem en una sala ampla, neta i plena de classe, una carta de menús extensa a uns preus fabulosos (entre 10 a 20 € segons la tria que es faça). De bell nou cal destacar el personal de servei. En aquest cas, la Glòria, la cambrera, una troballa de persona paradigma del bressol català amb qui tinguérem l’oportunitat d’establir retalls de converses entre plats i plats. La Glòria també ens féu descobrir la bona Ratafia (Russet)–licor característic de Girona–. Si esteu per la zona no us en perdeu cap dels dos; són restaurants que (a)paguen la pena.
http://www.restaurantdrapsgirona.com/

1 comentari:

Anònim ha dit...

Redéu ja ho heu penjat! I jo llavant i comprant!!