dimecres, de març 10, 2010

151é joc literari de Tibau: Gilda



GILDA

Quantes històries encabeix l’instant? Només una: història d’històries.

Jo em posava bella per al meu home i no vaig sentir el remoreig d’ales. M’enxampà la sageta amb la pell nua; lleugera cuirassa fou la gasa.

Jo mai no ho haguera dit. Entre amics no calen tovalles. Maleïsc el jorn que vaig portar el lleó al rierol on bevia la daina.

Jo anava llaurant els dies sense més preocupacions i m’hi vaig veure envescat.

Res més vaig poder fer
aquell colp de seguretat
trenat de llum i cabells
em prengué la mirada
i vaig llançar la vida als daus;
l’arquer s’encarregà de fer el ple.
Res més vaig poder fer.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

fantàstic, moltes gràcies.
Quin tros de daina!

La Meva Perdició ha dit...

Em venen tres paraules al cap: intensitat, frescor i espontaneïtat, com la mateixa Gilda. Bona troballa, la teva proposta.

Elfreelang ha dit...

Fantàstic escrit!