QUEIMADA

Va caient l'aigua de foc
al ritme lent en què fineix la tarda,
esperit blau que cerca la comunió de l'alè
amb cabells rossos i pell de flama,
sabor de gaita llunyana
i ressons de mandarina
relliscant per l'escudella;
tronc misteriós,
vella olivera on s'amaguen els uendos.
I en l'oració,
el tast cèltic de la queimada.