(Mercé Climent, Francesc Mompó i Manel Alonso durant el sopar dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians celebrat a Castelló el 4 de juny de 2010)
L'escriptor Manel Alonso i Català en el seu blog
Els papers de can Perla ha tingut l'amabilitat de ressenyar aquest novel·la meva al seu blog.
Amable, el protagonista de la novel·la del mateix nom de
Francesc Mompó, és un alumne de quart d’ESO, un adolescent tímid, solitari, bon estudiant i amb una vida interior torturada. Fill de mare soltera, no ha conegut el seu pare biològic, la seu progenitora d’una manera inconscient ha exercit una sobreprotecció amb ell. Des de menut, Amable Boix ha patit l’assetjament dels seus companys, un fet que ha marcat a ferro roent el seu caràcter, la seua personalitat.Quan Amable coneix Teresa, una alumna que ve de fora i per tant no sap ben bé res d’ell, pareix com si el destí li donara una oportunitat per a ser feliç i eixir del tètric forat emocional on es troba, però, per una banda els malentesos, molts d’ells producte de l’ambient que han creat al seu voltant els companys de classe però també alguns dels seus professors, i per una altra la gran necessitat de sentir-se estimat i respectat que té Amable, qui d’una manera dissimulada cerca una amiga però també una segona mare en Teresa, fan que entre en una espiral depressiva que el portarà irremeiablement al drama del suïcidi.Francesc Mompó en la novel·la Amable (
Tabarca llibres, València 2006) retrata amb precisió psicològica la personalitat i els factors externs que han configurat un adolescent que té quasi tots els números per a ser víctima de l’assetjament a les aules. Reproduïx amb cruesa i defugint allò que és políticament correcte l’ambient d’un institut d’educació secundària, l’atmosfera del pati d’esplai, de l’aula, de la sala de professors, ens parla de l’actitud dels alumnes assetjadors i d’aquells que els riuen les gràcies, dels companys que s’inhibixen i fan ulls cecs, de com els professors s’enfronten cada dia a la seua tasca d’educar, de les tedioses reunions del professorat, de les discussions banals que allí s’efectuen que no porten enlloc, de l’estúpid costum humà de buscar falsos culpables per tal de traure’s del damunt responsabilitats.Amable és el nom sota el qual s’oculten cada dia milers d’alumnes que viuen en silenci un drama terrible que només la comprensió i la solidaritat poden donar-li un final feliç, del qual Mompó ens informa en aquest llibre.
LLENGUA DE TERRA
.jpg)
En aquests moments –hora de bruixes- estaré arreplegant el XVIIé premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida junt a Mercè Climent per la novel·la que hem fet entre els dos Somniant amb Aleixa..JPG)
Poques explicacions li calen a aquesta sentència. Evidentment ens hem de remuntar a quan els duros eren de plata i tenien un gran valor econòmic. Un duro del segle XIX era tot un capital. Fins i tot va generar d’altres dites que remarcaven el seu caràcter d’alt valor: una xica de duro, podria ser un exemple de l’època. Més
L'escriptor Manel Alonso i Català en el seu blog Els papers de can Perla ha tingut l'amabilitat de ressenyar una novel·la meva al seu blog. Copie integrament el text i adjunte la mateixa foto que ell publica.
"Dix l'ermità, què és alba? Respòs Lausor e dix que alba és començament de resplendor e fi de tenebres".
.bmp)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
