diumenge, de juny 20, 2010

VIÀTIC MARÍ (FINAL)

"Dix l'ermità, què és alba? Respòs Lausor e dix que alba és començament de resplendor e fi de tenebres".
R. Llull "Llibre de Sancta Maria"
Montpeller, 1290
Amb aquesta cita començava el Viàtic Marí que he anat penjant darrerament al blog; i amb aquest gravat de Gustave Doré el tancava. El Viàtic Marí va estar un poemari on assajava de cercar la relació que hi ha -o que aleshores pensava que hi havia- entre el jo poètic i la poesia. Tot el poemari el vaig treballar amb quartetes d'alexandrins i 4 tankes. És un llibre doncs d'investigació personal que vaig fer a primeries dels 90 i que un generós jurat va tenir a bé distingir-lo com a guanyador de La Forest d'Arana.
Com que està exhaurit des de fa molts anys -només se'n feia un tiratge de 500 exemplars en aquesta col·lecció-, i alguna vegada se'm preguntava per ell, l'he penjat amb l'etiqueta del títol.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Ha estat tot un plaer que el compartissis amb nosaltres. M'ha agradat molt de llegir-lo.