TAULA DE LES LLETRES I DELS MENJARS: HOMENATGE A ALFONS LLORENÇ

Ahir, divendres 2 de març, el Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia parà la taula al periodista i escriptor Alfons Llorenç –i ja en van 20 homenatges–. En l'acte intervingueren els periodistes Lluc Avellan, en nom de l'associació, Núria Cadenes, que en féu la Laudatio, on destacà la saviesa d’un home enamorat de la seva cultura i de la seva llengua, i el mateix Alfons Llorenç qui remarcà que era un home pobre i de poble enamorat de la seva llengua, de la cultura popular i del seu país. El sopar homenatge tingué lloc en el Saló Segle XXI de l'Alcúdia on assistírem una cinquantena de persones entre amics, polítics, escriptors, professors i enamorats del país.

En l’acte col·labora l’Ajuntament de l’Alcúdia, La Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

La primera Taula li la paràrem a l'escriptor Enric Valor l'any 1996, i han passat per ella Vicent Ventura, Francesc Ferrer i Pastor, Francesc Burguera, Isabel-Clara Simó, Ferran Torrent, Joan Francesc Mira, Jaume Pérez Montaner, Josep Lluís Bausset, Maria Beneyto, Albert Hernàndez Chulvi, Josep Lozano...

Semblança de l’homenatjat:

Alfons Llorenç i Gadea (Alcoi, 1951) és un periodista valencià. Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Des de 1976 treballà en RTVE i ha estat de redactor en TVE (València) i director dels programes Gent, terres i camins (1981), Parle vosté (1984), Esbós de ciutat, Generalitat (1987) i com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Grandes documentales. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. El 1976 va fer el guió per a TVE en homenatge a Jaume I, la primera emissió de TVE de València en valencià.

Ha estat Cap del Gabinet de Premsa del Consell del País Valencià (1978-1980), comisari per al 750 Aniversari del Naixement del Poble Valencià, assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995), alcalde de Planes de 1991 a 1999 pel PSPV-PSOE, president de la Mancomunitat de Municipis El Xapolar. Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

JAUME PÉREZ MONTANER: HOMENATGE DE LA BRÚIXOLA

Allò que no fan les autoritats oficials, ho fa el poble. L’associació cultural La Brúixola ret des de fa un bon grapat d’anys homenatges a homenots –se’m permeta la redundància–. Els darrers dos anys foren dos poetes valencians els homenatjats: Marc Granell i Lluís Alpera. Enguany ha estat també un dels referents poètics del País Valencià qui ha merescut l’atenció del col·lectiu: el poeta, assagista i mestre Jaume Pérez Montaner.

Al Centre Octubre de Cultura Contemporània de Valencià ens reunírem vora mig centenar de persones per a acompanyar en aquest acte al poeta.

Després d’un menú al voltant de l’arròs caldós amb caragols i la conversa distesa, Lluís Alpera encetà els parlaments lloant la trajectòria laboral, poètica i cívica de l’homenatjat; així com el munt d’experiències paral·leles i comunes que els han acompanyats a tots dos al llarg de la seva vida: compromís amb el país, amb la llengua, estada com a professors universitaris als Estats Units, traductors de poetes anglesos... a més a més afegí a l’acte tot un seguit de persones que havien excusat la seva presència per diversos motius. També se sumà als parlaments laudatoris el poeta Lluís Roda on remembrà els anys de coneixença des de la joventut amb Jaume Pérez Montaner.

En acabant, Glòria Santolària, antiga alumna del professor Jaume Pérez Montaner, llegí el poema Sunion de Carles Riba en record a quan el professor Montaner el llegia a les classes de la facultat. Tot seguit, Ramon Guillem, com a vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià, també féu una laudatio del poeta; a més a més, també en féu de portantveu, com a president, de l’Associació de bibliotecaris del País Valencià, així com de reportar l’adhesió de l’Associació d’Editors del País Valencià a l’homenatge –el secretari de l’AEPV, Manel J. Romero, també era present a l’acte.

Després, un grup d’amics –Vicent Penya, Ramon Guillem, Mercè Climent, Anna Eloïna Alfonso, Eusebi Morales i jo mateix– llegírem poemes de Jaume Pérez Montaner.

Tancà el programa amb una llarga explicatio de l’acte i laudatio de l’homenajat, el President del Col·lectiu la Brúixola Rafael Sena.

Jaume Pérez Montaner dedicà unes paraules d’agraïment al col·lectiu La Brúixola i a tots els assistents. En el seu discurs no s’estigué de lloar la lliçó que estan donant els estudiants del Lluís Vives de València així com la resta d’estudiants que s’hi afegiren en les protestes d’aquests dies.

Com sol ser costum, al final hi hagué un sorteig de llibres. 

Alguns moments de l'acte:

Crònica i fotos: Climent i Mompó

EN HOMENATGE A JOAN BROSSA

Tal dia com avui de 1998 morí a Barcelona el poeta Joan Brossa. A primeries dels 90, La Forest d'Arana -un grup de poetes valencians- li retérem un homenatge. En la foto amb els poetes Manel Rodríguez Castelló i Joan Brossa durant el sopar homenatge al restaurant El Famós de València.

FINAL!

- Havies d’haver fet un altre fi;

et mereixes, hipòcrita, un mur a

un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altre mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!


20 de novembre de 1975.
Del llibre "Poemes esparsos"

SOPAR 25 ANYS DE LA FOREST D'ARANA

Anit fou un dia històric per a la poesia del País Valencià dels últims temps. Una trentena de persones es reunien en un sopar a La Societat Coral el Micalet per celebrar els 25 anys de les tertúlies de La Forest d’Arana. L’acte l’obriren els que foren l’ànima de La Forest d’Arana: Manel J. Romero, Francesc Collado i Pere Bessó. Que què és això de La Forest d’Arana? Doncs unes tertúlies que estigueren reunint des de 1986 fins a 1996 de manera ininterrompuda la major part del bo i millor de la poesia catalana al País Valencià. Tots els dimarts, coincidint més o menys amb la durada del curs acadèmic, ens reuníem a l’hora de bruixes –les dotze de la nit– al voltant duna copa, d’una rosa i d’una pluja d’amor per la poesia per escoltar un poeta que ens fera partícips de la seva creació. Després s’hi establia una tertúlia on tothom podia dir la seva sobre el recital en concret i la creació poètica en general. Jo m’hi vaig incorporar al principi de la dècada i em vaig convertir en un assistent assidu. Mai no agrairé suficient tot el qui hi vaig aprendre. Bé, en el número de la setmana vinent el setmanari el Temps en trau un reportatge; i també podeu trobar més informació en la pàgina que ha obert La Forest d’Arana on s’està recopilant fotografies i informació de la que fou probablement la tertúlia poètica més important dels Països Catalans (torne a repetir que foren 10 anys ininterromputs de presentacions poètiques; més de tres-centes nits de poesia en català al bell mig del cor de València. Començà al pub Arana, després al mític café Lisboa del carrer de Cavallers, després al café del Mercat, en acabant al Gestalguinos i per acabar al nou Lisboa de la plaça del doctor Collado, darrere la Llotja). Vora una cinquantena de poemaris; tretze números d’una revista de literatura, llibres d’homenatges a Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà; un parell de llibres d’estudi d’autors; i tota l’estima del món per la poesia feren la saó necessària perquè molts dels qui hi començaren acabaren donant fruits ben saborosos.

Aquesta tardor fa 25 anys des que començaren les tertúlies i els vells ocellots i ocellotes que hi assistíem li retérem homenatge en aquest sopar. En acabar de sopar, alguns llegírem poemes –que es publicaran al mur de la pàgina de La Forest– i Josep Enric Grau ens regalà una de les seves poegrafies dramatitzant en clau d’humor DaDa una història dels Bòrgia Papes. Després, i com solia ocórrer en les tertúlies, uns quants ens n’anàrem al café Lisboa per fer-nos la penúltima.

En l’àlbum de fotos que penge podreu reconéixer moltes figures de primeríssima línia en el panorama actual de les lletres catalanes al sud de l’Ebre.

ESTELLÉS: UNA ANÈCDOTA I UN POEMA PSEUDOINÈDIT

Vicent Andrés (fill d'Estellés) i Francesc Mompó

L'anècdota: Estellés té una novel·la eròtica que porta per títol El coixinet. Bé, doncs, un dia, Vicent, el fill del gran poeta em deia que son pare li havia posat un altre títol, però que a l'editor no li va semblar massa adient. El títol que Vicent Andrés Estellés havia pensat per a la seva novel·la eròtica era El rovell dels ous, però que a la fi es quedà amb El coixinet.

El poema inèdit és un dels que ens lliurà a La forest d'Arana perquè el publicàrem nosaltres, i que fins aquell moment romanien inèdits. Els membres de La Forest d'Arana li'ls publicàrem en el llibre homenatge Vida contemplativa.

Ps. Si fuseu pel blog podreu trobar els altres.

II
Camioners que travessen les nits,
creuant brutes ciutats de glaç i fang,
beuen d'un glop en bars de carretera
i d'un cop sol s'hi passen per la boca,
aspra, la mà, i segueixen xerrant,
rememorant els béns d'aquella puta
que li ho van fer, i l'un darrere l'altre,
setze embriacs, una nit de dissabte,
i a l'engonal se li n'eixia el semen;
o el pobre guany, la vida miserable,
les nits d'hivern i les nits d'estiu,
creuant els gels i creuant la calor,
o aquella nit, amb la finestra oberta,
que ho varen fer amb aquella xicona,
i amples de gest reviuen l'episodi.
Camioners que travessen les nits
sense arribar, sinistres, enlloc mai,
i seguiran, perquè segueix la nit.

100 ANYS DE VALOR

 

LLUÍS ALPERA: L'ASSOCIACIÓ CULTURAL LA BRÚIXOLA LI RET UN HOMENATGE AL CENTRE OCTUBRE DE VALÈNCIA

Si al gener de 2010 era la revista Aiguadolç a La Casa del Libro qui li retia un homenatge al poeta valencià Lluís Alpera, ahir dia 26 de febrer era l’Associació Cultural La Brúixola a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània qui li parava taula per a homenatjar-lo.
L’acte reuní una cinquantena de persones a la cafeteria de l’OCCC. Entre els assistents hi havia els poetes i escriptors Maria Fullana, Ramon Guillem, Marc Granell, Mari Carme Arnau, Albert Hernández i Xulvi, Vicent Penya, Mercè Climent, Pepa Úbeda, Lluís Roda, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles...
La laudatio anà a càrrec del poeta Vicent Penya qui ens regalà la semblança biogràfica de Lluís Alpera. Tot seguit anaren prenent la paraula professors, poetes, amics i representants de La Brúixola: el professor Antoni Ferrando, el professor i polític Josep Guia, el vice-president de l’AELC al País Valencià Ramon Guillem, el poeta Lluís Roda i el fotògraf Rafael Sena pel col·lectiu La brúixola. Una vegada acabats els parlaments prengué la paraula el poeta homenatjat i ens recità uns poemes.

Com sempre els representants polítics valencians donaven l’esquena a la cultura del País. Canal 9 estaria gravant misses, circuits fantasmes al port, rentant-li la roba a Camps o, si s’escau, gravant Bertín Osborne. Però com digué el president del PSAN, Josep Guia, allí estàvem nosaltres, al bell mig de la ciutat, per retre homenatge a un dels grans poetes valencians en llengua catalana.

Algunes fotos de l'acte:

L'AIGUADOLÇ: HOMENATGE AL POETA JAUME PÉREZ MONTANER

Article amb el qual he participat en l'homenatge al poeta Jaume Pérez Montaner per a la revista literària L'aiguadolç.

i VIII POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

VIII

-Un pescador, amic meu, de Cambrils...

(Evoca un món, en haver dit Cambrils,

i ha dit camins de les nits de pesquera,

i ha dit, també, els amors entre els arbres,

els gesmilers, els geranis, les roses.

Calla tothom, esperant que seguesca,

però ha callat: segueix un fil ocult

de pescadors i treballs de Cambrils,

de clars carrers, de rieres perdudes,

façana, pins i les portes obertes.

I torna a dir, amb lenta veu, remota):

-Un pescador amic meu, de Cambrils...

(I no diu més, i hi ha un silenci extens,

tant com el món, i van passant les hores.

Deixa una mà caiguda en un genoll).

VII POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

VII

Hi ha l'hoste aquell que mira les postals

i no sap mai quina d'elles triar,

i finalment un dia acaba els dubtes;

i amb lletra gran, salpassada de titlles,

molt lentament s'escriu a si mateix,

fins vacil·lar en escriure l'adreça.

Pensa i escriu, amb el pols juvenil,

a poc a poc i mastegant les síl·labes:

-Nínxol tercer de la segona naia.

Signa, després, enganxant el segell.

VI POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

VI

el nostre és un amor culpable.

sobtadament ens va prendre a tots dos.

el nostre és un amor culpable.

el capaltard s'estenia llarguíssim

damunt la mar, damunt les quatre teles.

ens hem tornat a besar altre cop.

les teues dents, les dents de sacrilegi.

recorde els mots, recorde com vas dir-los,

amb veu cremant, socarrada a les vores:

el nostre amor és un amor culpable.

hem rodolat, altre cop, sobre el llit.

V POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

V

Ho torna a dir, hi repeteix certs mots,

certs mots de fang assuavit, arcaic,

uns mots de pols, una pols cereal,

i enyora un món de sendes turbulentes,

d'amors i sang, i altra vegada torna

un clar record, una altiva memòria,

i torna a dir unes poques paraules,

uns sacres mots que l'ajuden a viure,

i ressegueix, enterc, el seu camí:

el seu camí que no sap si és el seu,

veles i vents, el motor de la barca,

les amples nits d'acollidor estel,

de calma gran, d'esperança que hi torna.

Oh dolç amic, oh alegria remota!

Minso, el dolor s'establia altre cop.

Oh clar amic d'havaneres i fum!

Has retornat amarat de salobre.

IV POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

IV

En un racó, hi ha l'home vell que fuma

amb gran delit la seua cigarreta;

fuma i s'adorm mentre li cau la cendra,

solta, al damunt. Abandonat pels metges,

cúmul greu d'anys, i no de saviesa,

desperta un punt, albira el seu voltant,

i té un instant, una fulgor incerta.

Se li ha apagat el tabac a la boca:

balba, la mà, se l'acosta al cendrer.

VIDA CONTEMPLATIVA; VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.

Llista de participants en el llibre homenatge

L'any 91, un grup de poetes i gent de lletres de La Forest d'Arana dirigits per Pere Bessó i Francesc Collado elaboràrem el primer volum d'homenatges a poetes. Per obrir la sèrie triàrem, com no podia ser d'altra manera, Vicent Andrés Estellés. Possiblement fou el darrer homenatge que se li reté en vida. El mateix Vicent ens regalà vuit poemes inèdits perquè els publicàrem en el volum homenatge.

De bell nou, com a homenatge a un dels més grans poetes catalans de tots els temps -amb la permissió d'Ausiàs March-, reproduesc el primer dels poemes de la sèrie Vida Contemplativa que ens lliurà el poeta. Un poema autobiogràfic que alena els darrers mossos de vida abans de deixar-nos.

I

Hi ha l'hoste, amarg, que li han prohibit

beure i fumar, i ha deixat de beure,

i fuma, sols, d'amagat, com un nen,

i cada glop de nicotina el rep

amb gran content, eucarísticament.

Mira creuar una noia al carrer

i pensa molt que val la pena viure,

i àdhuc morir, havent viscut abans

tot el que el món, com acabat de fer,

els ofereix a les seues pupil·les.

MÀRIUS TORRES

AL PRESENT

Tal com un Déu es dreça davant l'Eternitat

i la mesura tota amb el seny i amb els braços,

jo em dreço davant teu, o Present!, despullat

de somnis massa vells i de records ja lassos.

El passat se'm desfà. M'enlluerna el futur.

Cal un petit espai a la meva poquesa.

¿Un moment que flueix, gota d'un riu obscur,

podrà ser, solament, la meva eterna presa?

Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,

m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:

-L'eternitat és sols un present que s'eixampla.-

Potser l'arrel divina que és soterrada en mi,

¿és sols aquest afany, tan difícil de dir,

de viure en un present una mica més ample?

gener de 1938

HOMENATGE A GUILLEM AGULLÓ

A tall d’homenatge al jove lluitador Guillem Agulló, que fou assassinat la matinada de l’11 d’abril, ara fa 17 anys, a Montanejos, per una mà covarda plena de navalla traïdora, deixe el poema que vaig fer en el seu dia al jove burjassotenc.

A GUILLEM AGULLÓ

Et sobrava força
i t'ha faltat vida.

Gladiador anacrònic d'una època
que no entén de cavalleries,
eixires del cor de la terra,
lliure com la llum
que banya de colors
la gent del teu poble,
i fardatxo de llom llistat
t'encimbellares a la roca de l'estiu
ple de jovenesa
per servar el noble batec de la llavor.

Et sobrava força
i t'ha faltat vida.

Però la nit estengué
un esmolat mant de foscúria
sobre el teu rostre
i l'òliba assassina es llançà
en vol rapinyaire,
des del seu amagatall d'odi,
contra la tendra sang
i enterbolí els colors
d'una immensa polseguera.

Et sobrava força
i t'ha faltat vida, Guillem.

També penge la maqueta musical que el cantant Carles Pastor ha fet per incloure-la en el seu nou treball on musica 10 poetes valencians actuals. És només una maqueta casolana que encara no ha passat per l’estudi d’enregistrament, on indubtablement creixerà en llustre musical. Tinc permís del cantant, qui també es vol sumar així a l’homenatge, per tenir-la penjada durant dos o tres dies; després la llevaré i haurem d’esperar que el disc estiga acabat amb tots els treballs.