dimarts, de maig 31, 2011

SOMIANT AMB ALEIXA A LES LLIBRERIES


Acaba d'eixir la novel·la amb què Mercè i jo guanyàrem el Premi de Novel·la Eròtica de la Vall d'Albaida de l'any passat. La pàgina de Bromera ha penjat els dos primers capítols perquè li podeu fer un tast si us ve de gust (mai millor dit).

http://www.bromera.com/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/somiant-amb-aleixa.html

dilluns, de maig 30, 2011

ÉS INDIGNANT

Feu un colp d'ull a l'entrada que m'enviaren els amics de Des de Llíria cap a Itaca Calen expedients, presó i dimissions polítiques.

diumenge, de maig 29, 2011

LLIURAMENT DELS PREMIS DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS


Ahir 27 de maig es lliuraven els XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, durant una vetllada gastronomicoliterària a la novena planta de l’Hotel Astoria Palace de València. Durant l’acte també tenia lloc un merescudíssim homenatge a l’escriptor saforenc Josep Piera.
Al voltant de les 21.00h hi anaven acudint premiats, escriptors, editors, representats d'algunes entitats, companys de lletres... Moment oportú per saludar amics, conéixer persones relacionades amb el món literari, donar l'enhorabona als premiats, fer algunes fotografies...
Envoltats de bones menges i una companyia molt agradable, la nit anava apropant-nos al moment dels parlaments i del lliurament de guardons.
Gemma Pasqual, escriptora i vocal de l'AELC al País Valencià, fou l'encarregada d'establir el silenci a les taules -difícil tasca perquè hi érem una setantena de persones- i de donar pas a tots els discursos.
L'acte es dividí en dos parts. En primer lloc, l'homenatge a l'escriptor Josep Piera; després, el lliurament dels premis de la Crítica.
Sebastià Alzamora i Marc Granell dirigien unes paraules laudatòries al poeta saforenc, qui arreplegava el guardó de mans del secretari de l'AELC, Lluís Hansen. Com no, també Piera ens regalà un magnífic i proper discurs on es convidava a gaudir de l’escriptura i també de la vida i obria una escletxa d’esperança per a la ciutat de València pel brot verd que ha començat a trencar a l’ajuntament.
En acabant, arribava el moment del lliurament dels premis. Un a un, tots els guardonats es dirigiren al bell mig de la sala per rebre l'obsequi representatiu creat per l’artista Elsa Pérez Robles i les felicitacions d'algun membre de la junta de l'AELC o del jurat d’aquesta edició: Enric Sòria en la modalitat d'assaig per l'obra En el curs del temps (Ed. Moll), Raquel Ricart i Andreu Sevilla en narrativa per les novel·les Les ratlles de la vida (Ed. 3i4) i La penombra de la coloma, Ramon Guillem en poesia per Abisme i ocell (Ed. Bromera), i Francesc Adrià Cucarella en teatre per l’obra La taula de canvis (la proporció) (Ed. 3i4)
Finalment, el Premi Difusió de la Literatura, atorgat per la Junta de l'AELC del País Valencià, era per al llibreter Vicent Beguer.
El punt i final el posava Lluís Hansen que llegia el discurs de cloenda que el president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells havia preparat per a l’ocasió.

Alguns moments:


dissabte, de maig 28, 2011

L'ÚS DEL VALENCIÀ EN ELS BLOGS



Divendres, 27 de maig, vaig ser convidat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a participar en una de les tres Taules Redones que es feien sobre L'ús del valencià en els blogs.
En la 1a taula hi havia Juan E. Tur, Sergi Pitarch, Enric Nomdedéu i estava moderada per Àngel V. Calpe. El títol d'aquestes intervencions era: El fenomen blog en l'àmbit valencià. Estat de qüestió i futur immediat.
En la 2a taula érem Vicent Usó, Xavier Aliaga, jo mateix, i estava moderada per Artut Ahuir.El títol era: Els blogs, un instrument per al present i per al futur.
En la 3a taula hi havia d'haver els representants dels següent blogs: Des de Llíria cap a Ítaca, Malalt de falles, Lucrècia Borgia i Pols d'estels, i estava moderada per Verònica Cantó. El títol era: Temàtiques contingudes en els blogs en valencià. En aquesta última taula, com que Lucrècia Borgia manega de forma anònima el seu blog Les dones no som (tan) complicades i havia posat com a condició que no s'hi feren fotos per continuar preservant el mite i allí s'estava gravant tot per una Tv, es negà a eixir (no sabem en quin moment de la cadena comunicativa es trencaria aquesta diversitat de parers); tanmateix vam poder gaudir d'ella durant el dinar.

Ací reproduesc literalment la introducció de la meva ponència:

La implantació de la xarxa primer i la posterior universalització del servei ha possibilitat la creació d’un nou món en llibertat; tot i que siga virtual cal no menysprear la força potencial que té i, per tant, la capacitat d’incidir en el món real. D’exemples no ens en falten: des dels més propers a la quotidianeïtat de cadascú de nosaltres –saber quines són les bases per participar en un premi literari, o simplement fer la telecompra a l’hipermercat més pròxim –fins als més genèrics, com ara és assabentar-nos dels secrets més íntims del recambró dels EEUU amb els arxifamosos papers de Wikileacs, passant per la força de poder enderrocar governs –el del PP d’Aznar per la il·legal i injusta guerra contra l’Irak, o senzillament poder llegir un bon grapat de diaris sense necessitat de moure’t de casa.
Inserit dins d’aquest megasistema de comunicacions hi ha diversos mitjans a l’abast de l’individu concret perquè puga interrelacionar amb qui sap quantíssima gent del planeta. I entre tots aquests sistemes tenim el que avui ens ocupa: els blogs.


A tall d’exemple i per començar la reflexió:
El món blogaire fa un paper unificador, sociolingüísticament parlant, cosa que havien de fer els mitjans de comunicació valencians i, sobretot, el govern valencià, i no ho fan. I a més a més és un referent didàctic. Tot i que aquesta afirmació pot semblar discutible, atès que hi escriu molta gent amb escassa formació lingüística he detectat que cada vegada les entrades estan millor escrites; segurament els usuaris van agafant els models més prestigiats que actuen incentivant l’aprenentatge vicari. El català dels usuaris de la xarxa –siga l’estàndard occidental o oriental– cada vegada és més digne.

Jo no he fet cap tesi doctoral sobre internet, ni tan sols cap estudi aprofundit al voltant dels blogs –cosa que no vol dir que no hi haja reflexionat moltes vegades–. Estic ací en qualitat d’usuari d’un parell de blogs: www.francescmompovalls.blogspot.com i www.1en2.blogspot.com. I sembla ser que hi estic perquè utilitze aquests blogs en la meua llengua i perquè hi tenen un pes important els temes de literatura catalana. Per tant, com a usuari blogaire us parlaré d’allò que més domini: la meua experiència.

dijous, de maig 26, 2011

LLIURAMENT DELS PREMIS DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS


Demà, dia 27 de maig, a l'hotel Astoria Palace es lliuraran els XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Amb data de 14 de maig l'AELC s'atorgaren els XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians en les seues cinc categories: Assaig, Narrativa, Poesia, Teatre i Difusió de la literatura.

Reunit a València el jurat dels XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, constituït per Xavier Aliaga, Salvador Company, Albert Forment, Marisol González Felip i Francesc Mompó, ha decidit atorgar els següents premis:

ASSAIG: En el curs del temps. Un itinerari a través de vuit-cents anys de literatura catalana (Moll) d'Enric Sòria.
NARRATIVA: Ex aequo: Les ratlles de la vida (3i4) de Raquel Ricart Leal, i La penombra de la coloma (Sra. Llavi de Neu, llibres) d'Andreu Sevilla.
POESIA: Abisme i ocell (Bromera) de Ramon Guillem.
TEATRE: La taula de canvis (la proporció) (3i4) de Francesc Adrià Cucarella.

A aquests premis cal afegir el Premi Difusió de la Literatura, atorgat per la Junta de l'AELC del País Valencià, i que enguany ha estat per al llibreter Vicent Beguer.

Els premis es lliuraran en un acte que tindrà lloc a València (Hotel Astoria Palace. Pl. Rodrigo Botet, 5) el proper 27 de maig a les 21 h., i on es retrà homenatge a l'escriptor Josep Piera, amb parlaments de Sebastià Alzamora i Marc Granell.

dimecres, de maig 25, 2011

dimarts, de maig 24, 2011

UNA PLUJA DE LLUNES I LLUERNES

UNA PLUJA DE LLUNES I LLUERNES

Preguntes de sal en la parpella
ran dels llavis del silenci:
una pluja de llunes i lluernes
per amassar la muntanya
i esdevenir flor de flaire per a tu.

diumenge, de maig 22, 2011

VÍCTOR PÀMIES A CA REVOLTA DE VALÈNCIA


Ahir, 21 de maig, vaig tenir el plaer d’acompanyar en la mesa el paremiòleg Víctor Pàmies. L’actiu grup de professors de català al País Valencià 1entretants organitzaren un acte a Ca Revolta centrat en el llibre que acaba de traure l’estudiós Víctor Pàmies sobre parèmies que tinguen el denominador comú de l’"ull"; Amb cara i ulls porta per títol, on recull més de 700 parèmies sobre l’ull.

Un acte conduït per Laura Santacruz i, com no podia ser d’altra manera en un grup TIC, seguit en directe pel twitter.

Víctor l’encetà amb una detallada explicació sobre el funcionament del micromecenatge amb què finançà el llibre a través del portal Verkami.com.

En acabant, Josep Miquel Climent ens parlà de la importància que tenia per a l’escriptor de Castalla Enric Valor d’escriure correctament en valencià fent-nos una passejada per la vida i obra de l’autor.


Tot seguit, Francesc Gascó ens féu uns cèntims sobre modismes i frases fetes de Beneixama al voltant del cos humà (cara, cul, mans i peus) tot lligant ingeniosament un text on les recollira amb una linealitat coherent.

De bell nou V. Pàmies prengué la paraula per parlar-nos de l’estudi fet a través de la xarxa del Top Ten de refranys catalans en general i de la lista dels valencians en particular.


Tot seguit fou el torn d’Alícia Martí i d’Antoni Torreño perquè ens explicaren l’experiència d’intercanvi escolar amb centres de la Franja d’Aragó, de ses Illes i del Principat, i com no del País Valencià amb l’objecctiu d’explorar la poesia oral en diverses modalitats de cant populars: de batre, follies, jotes...


En acabar fou el meu torn on vaig exposar el tema La iseta, un exemple de revolta a la xarxa, on vaig fer només un centimet sobre la columna setmanal al periòdic digital L’informatiu on he col·laborat al llarg d’un any.


Tot l’acte estigué complementat amb actuacions del grup de teatre de la Universitat Lliure de Benimaclet. Tot l’esdeveniment estigué adobat amb suports informàtics, com no podia ser d’altra manera generant-se per aquest grup de professors que tant d’ús li estan donant en el seu quefer diari.


En acabant, als mateixos locals de Ca Revolta férem un sopar on acabàrem d’intercanviar impressions sobre temàtiques comunes: ensenyament del català, llengua i cultura pròpies...

Com que la faena em reclamava, no vaig poder allargassar massa la vetlada amb ells; però sí que vaig poder desvirtualitzar l’amic Víctor Pàmies a qui fa anys que coneixia en la dimensió de les ones. Tot un honor per a mi.

Ps. No em va caldre utilitzar la jornada oficial per a reflexionar perquè mai he col·laborat en la destrucció de la cultura del meu país i tenia ben clar a qui no havia de votar, i bastant clar a qui podia votar.

Salut i Terra.

dijous, de maig 19, 2011

PROHIBIT TIRAR-LI CACAUETS AL MONO

Paga la pena mirar el fatxorret aquest com s'ompli la boca d'estupideses. No tindrà cap familiar que li diga que està fent el ridícul?

dimarts, de maig 17, 2011

VÍCTOR PÀMIES A CA REVOLTA (VALÈNCIA)

1entretants vos convida a una trobada lingüística i bloguera ben interessant!



El pròxim dissabte 21 de maig, a les 19.00h, ens trobarem a la Sala dels Arcs de Ca Revolta amb Víctor Pàmies, paremiòleg i blogaire, mantenidor del portal refranys.com, que presentarà Amb cara i ulls, el seu diccionari de refranys referits a l’ull, publicat gràcies al micromecenatge del portal Verkami.

Acompanyaran Víctor Josep Daniel Climent, membre d’1entretants, per parlar-nos sobre la fraseologia i les expressions populars en Enric Valor i Francesc Gascó, membre també de la nostra xarxa i blogaire veterà, per fer-nos un tast de les rondalles i els modismes de Beneixama.

També hi comptarem amb l’escriptor i blogaire prolífic, Francesc Mompó, que compartirà una vegada més La Iseta: un exemple de revolta a la xarxa; i amb Alícia Martíbloguera i com Antoni Torreño, membre d’1entretants, que ens mostraran un petit vídeo sobre un gran projecte educatiu que, de manera col·laborativa, compila mostres de poesia oral improvisada de diferents indrets de les terres de parla catalana.

Hem organitzat un acte festiu on trobar-nos i poder-nos desvirtualitzar. Com s’organitzen els homenatges blogairesa la xarxa? Quins recursos lingüístics i paremiològics trobem actualment a Internet? Quins resultats sobre el País Valencià va abocar l’estudi del Top ten dels refranys catalans?

Volem deixar de llegir-nos a través de la pantalla i, si més no durant uns moments, poder conversar cara a cara i passar una estona ben agradable i profitosa!

Comptarem amb els jocs i l’animació teatral d’Anna Gascón i Lucía Arce i hi haurà preparat per a després de l trobada un sopar de germanor a la Sala Gran de Ca Revolta, al qual cal inscriure’s ací abans del dia 19 de maig.


dijous, de maig 12, 2011

L'AIGUADOLÇ: HOMENATGE AL POETA JAUME PÉREZ MONTANER


Ahir, 11 de maig, a la Biblioteca de la Societat Coral El Micalet, vaig assistir a la presentació de la revista l’Aiguadolç –una de les poquíssimes revistes de crítica literària de l’àmbit lingüístic català– on es retia un merescudíssim homenatge al poeta Jaume Pérez Montaner. Monogràfic en el qual he tingut l’honor de participar amb l’article Reivindicació de La mirada ingènua; on rescate d’un cert oblit aquest deliciós poemari.

Bé, el motiu d’aquesta entrada no és solament fer-me ressò d’aquest esdeveniment sinó denunciar l’intencionat abandó amb què el govern de la Generalitat Valenciana té sotmesa la literatura pròpia del País Valencià. En qualsevol país civilitzat enllà dels Pirineus, Jaume Pérez Montaner seria objecte de diversos homenatges institucionals. Els servidors públics tenen l’obligació de servir al públic (i això no havia de ser un oxímoron) i donar a conèixer a la societat en general aquests prohoms que tant ens fan créixer culturalment. Malauradament no és el cas, i només uns quants fórem els afortunats de poder assistir a l’acte. Com diu un dels versos del mateix Jaume Pérez Montaner: Llàstima de país amb líders mentiders que balafien...

dimecres, de maig 11, 2011

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural


El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.



dimarts, de maig 10, 2011

NIT MUSICOLITERÀRIA A CA LES SENYORETES



NIT MÚSICO-LITERÀRIA
a
CA LES SENYORETES

DIVENDRES 13 DE MAIG

PROGRAMA:
 
20:30

PRESENTACIONS

ELS SOMRIURES DE LA PENA

Manel Alonso

A partir de la memòria i fins i tot d'alguns retalls de la seua biografia, Manel Alonso construeix trenta relats de ficció que no són més que una llarga nòmina de derrotes personals i col·lectives, i ho fa retratant amb tendresa però també amb ironia un seguit de personatges als quals la vida ha portat a situacions difícils si no dramàtiques. Alonso retorna a eixe espai inexistent que és el poble de Pouet, el lloc on habita la seua fantasia per tal d'oferir-nos a través de la paraula el sabor agredolç dels somriures de la pena.


DE LA FUSTA A L’AIGUA

Francesc Mompó

Un poemari que assaja de captar amb un llenguatge fílmic tota una nit d'amor. El jo poètic es desdobla permanentment entre l'ull que veu l'escena, com la veuria el director de cinema, i el personatge. És una obra que tot i no defugir les escenes més tòrrides del fet amorós, estan tractades amb molta delicadesa. El poemari es mou entre el classicisme dels referents i la modernitat fílmica de l'enfocament.


21:30 SOPAR

MENÚ

ENTRANTS
-Creïlles amb all-i-oli
-Faves bullides
-Mandonguilles d’abadejo
-Mossets de sobrassada amb codonyat

PLAT
Llomello al roquefort.

POSTRES
Sopà
Begudes i café inclosos
 
23:30 PRESENTACIÓ DEL DISC

ELS ULLS DE BOB

Carles Pastor

Formació: Pere Ròdenas (guitarra elèctrica i espanyola), Jordi Albinyana (guitarra elèctrica i banjo), Carles Pastor (guitarra acústica, slide, harmònica i veu)

Carles Pastor presenta un nou treball discogràfic. En aquest cas, Els ulls de Bob conté onze poemes musicats d’autors valencians, com Ramon Guillem, Maria Fullana, Jaume Pérez Montaner o la poetessa Teresa Pasqual. Pastor descriu musicalment els poemes seleccionats sobre l’armadura d’un blues, el perfil d’una balada o el trot despreocupat d’un rock clàssic.

Més informació:
http://senyoretes.blogspot.com/2011/05/nit-musico-literaria.html

diumenge, de maig 08, 2011

RESISTÈNCIA

RESISTÈNCIA

Des de la desolació del temps,
allà on s'arrecera el record,
l'arbre, la pedra i el gos
ens trauen la llengua pairal.

divendres, de maig 06, 2011

"DE LA FUSTA A L'AIGUA": PRESENTACIÓ AL MICALET DE VALÈNCIA


Com que Mercè al blog de Els primers gestos del verd ja havia fet l'entrada de la presentació, me la copie.

Ahir, es presentava a la Biblioteca de la Societat Coral del Micalet e darrer llibre de Francesc Mompó: De la fusta a l’aigua, guanyador del XIV Premi de Poesia Josep Maria Rbelles de Puçol. L’acte, organitzat per la poetessa Pepa Úbeda, estigué presentat per un altre poeta: Ramon Guillem, autor del pròleg del llibre. En el seu discurs destaca la gosadia de Mompó per plantejar el llibre com un procés narratiu que avança poema rere poema, on tots els poemes es complementen per esdevenir un tot, i com finalment n’ix vencedor del repte. Perquè De la fusta a l’aigua ens ofereix en 42 poemes tota una nit d’amor, des que l’amant toca a la porta golafre d’amor -fusta- fins que hores més tard la dutxa s’enduu les petges de la màgica nit -aigua-. Guillem parla també de l’estructura del poemari que està dividit en sis grans moments: L’habitació, El despullament, L’exploració, El combat, L’explosió i La lassitud, cadascun dels quals abraça 7 poemes. Set, el nombre màgic per excel·lència, impossible creure que ha estat fruit de l’atzar, però per si de cas llança la pregunta a l’autor. No s’està tampoc d’assenyalar alguns poemes que li han paregut excel·lents, com ara La porta, La samarreta, La distància o Grècia.


Francesc Mompó ens endinsa de ple en el món de l'art amatoria, i ho fa amb calma, amb ordre exquisit, amb el mateix pla establert que ha emprat per a bastir aquest llibre. Ha escollit per a l’ocasió dos poemes de cada bloc, però ves per on que els uendos pillets li fan una mala passada i es bota els dos poemes que corresponen a L’explosió. Tanmateix el públic que ha estat ben atent seguint el mateix camí que els amants li ho retreu (amablement, és clar). Com no, ens recita els dos poemes que quedaven: Vols d’aromes i gavines i Obrint-te als blaus desitjos. Ara sí. Tornem a aplaudir. I s’obre de bell nou el torn de preguntes. Unes quantes, sobre el procés creatiu, el nombre màgic que havia quedat enlaire, alguna més indiscreta que l’autor contesta –esquiva– com pot, la relació del poemari amb la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa que a punt està de sortir al mercat...
Arrodonim la nit amb un sopar al restaurant La Malaquita. L’anomene perquè em semblà encisador, el tractament fou esplèndid i les menges, amb cert to exòtic, estaven delicioses.

dilluns, de maig 02, 2011

ESTÀTUA O BANC

ESTÀTUA O BANC

Les capricioses mans del picapedrer
decidiren per mi,
estàtua o banc;
només la mentida de l'esguard
o el càlid contacte de la pell.

diumenge, de maig 01, 2011

1r PREMI DE NOVEL·LA JUVENIL CIUTAT DE BENICÀSSIM 2011

El divendres dia 29 d'abril es lliurà el 1r premi de novel·la juvenil Ciutat de Benicàssim. 24 foren les obres que es presentaren a un guardó que naix amb voluntat de convertir-se en un dels més importants en aquesta modalitat del País Valencià. Després de duríssimes deliberacions atesa l'alta qualitat de les obres -cosa de la qual done fe perquè formava part del jurat- on anaren fent-se diversos talls d'eliminació, el jurat acordà donar com a guanyadora per majoria la novel·la de Teresa Broseta Els treballs d'Hècules Llopis i com a finalista La plaça del Gall de Josep Usó. La guanyadora és una recreació dels mitològics treballs d'Hèrcules portats a terme per un adolescent en la societat actual; i la finalista ens planteja des de una visió polièdrica un tall d'una part de la societat actual partint de l'assassinat d'un vagabund.
L'hotel Voramar de Benicàssim fou el magnífic escenari triat per a l'esdeveniment. L'editorial Tabarca i l'ajuntament de Benicàssim han travessat fort per aquest premi que està cridat a ser un dels referents del País Valencià.