VIÀTIC MARÍ (FINAL)

"Dix l'ermità, què és alba? Respòs Lausor e dix que alba és començament de resplendor e fi de tenebres".

R. Llull "Llibre de Sancta Maria"

Montpeller, 1290

Amb aquesta cita començava el Viàtic Marí que he anat penjant darrerament al blog; i amb aquest gravat de Gustave Doré el tancava. El Viàtic Marí va estar un poemari on assajava de cercar la relació que hi ha -o que aleshores pensava que hi havia- entre el jo poètic i la poesia. Tot el poemari el vaig treballar amb quartetes d'alexandrins i 4 tankes. És un llibre doncs d'investigació personal que vaig fer a primeries dels 90 i que un generós jurat va tenir a bé distingir-lo com a guanyador de La Forest d'Arana.

Com que està exhaurit des de fa molts anys -només se'n feia un tiratge de 500 exemplars en aquesta col·lecció-, i alguna vegada se'm preguntava per ell, l'he penjat amb l'etiqueta del títol.

SIMFONIA MARINA

SIMFONIA MARINA

Arromances gentil tes hivernades verdes

vestint esponerós d'argent la marinada,

de rojos llevantins anuncies l'albada

que escaliva frisant per tes aigües gerdes.

Polícroma ta llum xixiueja en la fressa

inlassable de l'ona, melodia vetusta

en oïdes novelles que engresolen la justa

i inabastable xifra, que dictant, el vent bressa.

Salmòdia de sal sota el sol arranjada

dansa gaia d'escuma galejant per les ones

voleiar de gavines en infidels carones

contrapunt de roquissa duu l'illa desitjada.

ASSUMPCIÓ DEL TRÀNSIT

ASSUMPCIÓ DEL TRÀNSIT

De sobte, l'embranzida d'un pèlag venjatiu,
gelós de son secrets de clus en defallença
per peregrina eurística, gebra del dolç caliu
descarnant en dolor la dictada naixença.

Tot ple d'immensitat sens recer ni defensa
mire com ompli vela l'alè d'un vent altiu
i en el trànsit els rems abandó amb complaença
assaborint el freu de llibert o captiu.

LA TRANSMUTACIÓ

LA TRANSMUTACIÓ

Fregat per l'abraçada de la brisa amical
faig el conjur frisós de la subtil bocana
colgue el fang en l'escuma primera del brocal
i arbre amb deler curós vella odissea ufana.

Solque l'onatge nu dret a l'illa llunyana
sorgida entre les bromes on Calipso serval
ambrosia m'ofrena i oferint-se en senyal
m'eixala de raó en migració vana.

ERÒTICA MARINA

ERÒTICA MARINA

Sinueja pel gorg pregon de la mirada,
d'on el mariner trena les algues amb el mot,
el miratge subtil de la mar desflorada
si com noia estesa homiliant el sot.

Fremeix l'enginy que a frec albira per l'escot
i per sota la vesta de l'escuma avesada
l'àncora urca s'enroca ferma per fons remot,
enlaira la gavina imatge deixatada.

FOUR ROSES FOR YOU

FOUR ROSES FOR YOU

Ampolla i caixa,
balbes mans pioneres,
periple i mar,
rovellen l'esperit
ofrenant quatre roses.

DARRERS CONSELLS DEL PÈLAG

DARRERS CONSELLS DEL PÈLAG

La mar, plata d'argent, em nova la comesa:
mariner, o plebetges o ets en via del rar.
En rojos ponentins, l'escuma símbols desa
i l'alè de la rosa fanta de nou parlar.

Company agosarat, és un joc sense entesa
car el ca cèrber cura de la roda solar
amb feixos d'ombra i foc i embriac de saviesa
somniaràs la llum errívola en el clar.

DES DE LA INFANTESA ARRECER LA COLOR

DES DE LA INFANTESA ARRECER LA COLOR

Au fènix em vaig veure anit quan m'abocava
per la platja i em fonia en l'arc de Sant Martí,
en el record, espars, volant per lluna blava
amb les velles deixalles viatge un nou camí.

El vestigi de cendres oblidat a la cava
palesa la memòria del viatger marí,
voliol de colors, el gris, l'au transmudava
pel gentil batec via l'hotitzó llevantí.

DE L'ADMONICIÓ DEL MISSATGER SILENT

DE L'ADMONICIÓ DEL MISSATGER SILENT

No és roca que és escull l'illa ambre del recer.
Si la color s'enfila pel fustam a la vela
i emboira la pupil·la de l'angoixat nauxer,
apressat, el silenci li diu: no dormes, vetla
que és música avesada i flaira el viatger
consirós inlassable dels signes de l'estela
d'antigues odissees viscudes pel guerrer.
Encel·lat el marí en l'abandó s'anhela.

DE L'AJUT DE LES DEU SIBIL·LES

DE L'AJUT DE LES DEU SIBIL·LES

Emmudit pel brumit sobtós de les celestes
onades d'un Olimp que se'm regira esquerp
sent com s'obri un freu d'afilades arestes
que la visió d'auba me l'allunya del verb.

Els implore el pontam per on humils les vestes
d'aquelles deu sibil·les, que en un acte superb
cremaren els oracles, em refacen les gestes
hagudes entre l'àngel i el regne de la serp.

L'ESTIMBALL DE L'ENCANTERI

L'ESTIMBALL DE L'ENCANTERI

Varat per la fortuna en secallós areny
on la roda solar gita capriciosa
qui embriacs d'encanteris llur ànima fan preny
veent com la imatge en sos dits se'ls fa fosa,

escandalle en un mar que em presenta ferreny
el seu si esferidor per haver fet desclosa
de les secretes forces, i amb l'impuls que m'empeny
encara espere un gest que em mude en cant d'alosa.

DE L'ALBA CONSIRÓS PRESENT FA COBEJANÇA

DE L'ALBA CONSIRÓS PRESENT FA COBEJANÇA

Polsim de mar el temps que ara papalloneja
com espectre salat per damunt de l'estança,
el present se'm desfà pels ulls i el vent l'oreja
sabedor del destí via omega amb frisança.

De cresol mil·lenari en desfermada dansa
s'allibera el passat, païdor ferm que assetja
en els límits del somni volguda aliança
que en càbala marina el nauta orsant s'albeja.

SIGNES DE LA FONDÀRIA OBRIN L'ESDEVENIR

SIGNES DE LA FONDÀRIA OBRIN L'ESDEVENIR

Voliol d'algues
atresoren gasives
noves imatges
de nacre emmirallat
furt del sol i la sal.

ENTRE L'ALBA I L'ILLA

ENTRE L'ALBA I L'ILLA

De bagatges despés, jaquit en alta mar
deix sorral conegut i escriptura febrosa
per càntic eternal i terra delerosa
amb la companyonia de l'oracle i l'atzar.

Entre l'alba i l'illa amb solcada calmosa
els coralls i les algues en dansa secular
trenen el sol i la sal, designis d'una llar
en què l'Argo somnia navegant a la rosa.

SÀLLER O FER TORNADA TOT ÉS PARELL EN OMEGA

SÀLLER O FER TORNADA TOT ÉS PARELL EN OMEGA

Fort em sé en la mar que per l'ull m'emmiralla
i em trob prop del velló o del clos guaita atent
qui defensa sa terra amb ullada rabent
i del vertigen rep llorer o colp de dalla.

Var en vètula gesta vaixell a la muralla
d'on m'assec a escoltar immersos en el vent
retalls de les històries o faules de la ment
que en parpella desclosa l'alba en la nit s'encalla.

EN EL VELL VIATGE HAJA DIMENSIÓ NOVELLA

EN EL VELL VIATGE HAJA DIMENSIÓ NOVELLA

Amb llàgrimes a l'ull et deixaves la platja
voleiant un gest de comiat o far,
en timó nauta ferm i en els records s'oratja
de vents el viatger que lluny cerca la llar.

Reialme de Penèlope esbargit en el rar
des d'on pren fil i somni i en la foscor s'imatja
d'estols i travessies solcades per la mar
fent el rumb de retorn, puix la pupil·la l'hostatja.

INICI DE REVOLTA EN EL DÍCTUM MARÍ

INICI DE REVOLTA EN EL DÍCTUM MARÍ

Un clam mandrós

de vètula rocalla

deleja símfons

en la vestal ofrena

de l'homilia marina.

TERCERA APROXIMACIÓ VIÀTICA

TERCERA APROXIMACIÓ VIÀTICA

Remembrant la imatge ahir creguda fosa
sota la inútil llàntia, genet de la cabòria,
i del paperam pòrtic perdut de la memòria,
pel reflex d'un sol bri en devessall desclosa

se'm van apareixent delint-se d'escriptura
el feix d'urbanes gestes o del somni els estels
car al llarg de la via romanen fangs i vels
i la forma al record se'm presenta més pura.

CÀBALES LLEVANTINES ALBIREN L'HORITZÓ

CÀBALES LLEVANTINES ALBIREN L'HORITZÓ

De la rosa, les forces, les veles van batent
i entre el nauta i el pèlag s'estableix la tençó
escriu l'onada fressa ses càbales d'argent
rumb per on el navili acorda la raçó.

El llevant em retorna i em viatja el ponent
nàufrag a dalt manegen, nauta duc el timó;
del fons coralls i segles serven secret silent
traïts per l'ona brava que albira l'horitzó.

VEIRE MARÍ

VEIRE MARÍ

Delejant per la mar l'ànsia d'un paisatge
que del mirar fonera la bardissa on s'acull
el guaita sempitern, zelós del seu miratge,
domini fronterer del reialme de l'ull,

escandallaré simes per evitar l'escull
de signes lausangers que encisen amb beuratge
de veus endolcidores, i amb el veire curull
depositaré a l'ara, en ofrena, la imatge.