Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PERLES LINGÜÍSTIQUES CANAL9. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PERLES LINGÜÍSTIQUES CANAL9. Mostrar tots els missatges

diumenge, de setembre 26, 2010

PERLES LINGÜÍSTIQUES




La incredulitat em va fer saltar una riallada. Estava assegut al sofà mirant papers i tenia el meravellós Canal 9 de fons (sempre és una impagable font d'inspiració) quan ho vaig oir. És un anunci de la Diputació del senyor Rus (aleshores i gairebé... llavors i tanmateix) en què fan propaganda d'una fira gastronòmica a Moixent. Fins ací, tot correcte; és un bé per a un poble, i la seva diputació li'n fa ressò. Ara bé, com que a aquesta gent els fa el mateix vint que quaranta, vull dir que l'amor i l'interés per la nostra cultura els la reflanflinfla, contracten una locutora que destrossa el valencià. I no ho dic perquè fera una tria subdialectal i allunyada de l'estàndard, no. Ho dic perquè deformà de tal manera un fonema que no sabia pronunciar que em féu veure una imatge entre esgarrifosa i patètica que m'arrancà la riota. Resulta que l'anunci canta les excel·lències gastronòmiques de l'esdeveniment i quan està acabant hi ha una oració reclam que diu (més o menys perquè no ho recorde molt bé): Et lleparàs els dits!
I ací és on ve el quid. La locutora no és que no pronunciara la palatal inicial i la transformara en una iot com fa molta gent, no. Açò haguera estat fins a cert punt comprensible. El tema és que el que pronuncià com a primer fonema (més aïnes so) de la paraula lleparàs fou una espècie de fricativa amb una forta tendència africada que em féu posar els ulls com a plats. El que la locutora digué fou: Et txeparàs els dits! I jo immediatament em vaig imaginar els deu apèndix en forma de garra ridícula, tots gepats com si patiren una artrosi (o artritis, que aquest cap no el domine) galopant agafant les menges i portant-nos-les a la boca.
Doncs això, com que no tenen gens d'interés per la nostra cultura, se'ls veu la gepa. Una perleta més.

dimecres, de setembre 02, 2009

Perles lingüístiques a Canal 9

Unes perletes més en la parla de Canal9. En el programa d'abans del telenotícies m'he trobat amb el següent:
1r- La locutora parlava amb una fonètic molt acceptable i amb moltíssima fluïdesa. Ja n'estava jo content de veure-hi un bon nivell quan de colp ho amolla: AIXINA, parlant de les altes temperatures d'aquests dies. Aquesta paraula prové del llatí vulgar accu-sic (l'adverbi modal sic reforçat pel presentador accu. La nova paraula aglutinada acabà donant la forma AIXÍ. Cap altra deformació és normativa. Algú s'imagina alguna persona parlant un castellà culte i dient: ASINA? Doncs això, jo tampoc.
2n- Aquesta és de fonètica. Parlant dels jardins d'Elx li sent: l'OR dels xiquets... (amb una O tancada que ja de per si feia la sensació de catanyol). I jo esperant la procedència de la riquesa infantil. Doncs no, aquesta riquesa no era d'origen metàl·lic, era més ecologista; era l'HORT (amb la o ben oberta) dels xiquets.
3r- Aquesta és morfosintàctica. Ja sé que molta gent també la fa, però no deixa de colpejar l'oïda en un context on cal que exigim un alt nivell de formalitat lingüística. Parlant de l'oratge, la locutora diu: parlàvem DE que... Aquesta preposició DE cau davant de la conjunció QUE. Caldria dir: parlàvem que...


dilluns, d’agost 31, 2009

Perles lingüístiques a Canal 9


El telenotícies de migdia de Canal 9 del diumenge 30 d’agost ha estat tota una mina de perles lingüístiques. Per damunt damunt en reportaré només cinc. I cap d’elles no fa referència al subdialecte apitxat de l’horta que pareix ser que és el normatiu per a C9.
1a) Sembla ser que els propietaris de les casetes que estan ran de platja al Puig (les casetes dels pescadors) gaudeixen d’un JOC privilegiat i que la llei de costes els les vol enderrocar. Jo pare l’orella per veure a quina cosa juguen aquests privilegiats propietaris i resulta ser que d’allò que gaudeixen és d’un LLOC de privilegi. A més que els volen enderrocar les casetes se’ls imputa una tendència al joc.
2a) La mateixa locutora insisteix a foragitar la paraula LLOC i parlant-nos del Bioparc de València ens diu que és un JOC immillorable per als animals. També ací els animalets són ludópates.
3a) Aquesta sí que no l’havia vista jo mai. La locutora parlava d’una competició d’allò més peregrina: Era una competició aquàtica AMB MALETES. De bell nou crida la meva atenció i pare els cinc sentits a la cursa aquàtica. Doncs no, era d’allò més normal. Era una competició AMB ALETES.
4a) Aquesta vegada la locutora s’ha superat en modernor i s’ha atrevit a fer una operació de cavi de sexe. ELS ESTRUÇOS després de passar pel seu micro s’han convertit en LES ESTRUCES.
5a) Que conste que ja no en volia més, però no m’he estat d’oir que als U-2 no paraven de ploure-LIS les ofertes.
Done les gràcies als responsables polítics per tenir tanta cura de la nostra llengua i fornir-nos d’un model tan exquisit en els mitjans oficials de comunicació. Són vostés tot uns defensors del valencià.

dimecres, d’agost 26, 2009

UN PARELL DE PERLES LINGÜÍSTIQUES


Em comentava un amic que ha temps arrere veié una notícia en C9 que el deixà de pasta de moniato: "El colom havia arribat a Portugal sense pedres". No sabia jo que els coloms carregaren pedres amunt i avall, em digué. Però parant més atenció a la notícia resultava que el que havia fet l'animalet era arribar a Portugal des de València sense perdre's. El locutor ho havia pronunciat d'una forma tan descurada que l'au semblava un traginer.
L'altra perla la vaig escoltar jo l'altre dia a ràdio9: "A Fidel (Castro) se li ha vist en companyia de...". Balderament vaig estar esperant quina cosa se li havia vist al mandatari cubà. Senzillament aquest locutor no era capaç de distingir un complement indirecte d'un de directe.
Bé, açò no tindria més importàcia en un país on la llengua estiguera ben normalitzada. Tanmateix al País Valencià tenim el fet lingüístic ben fotut i si els encarregats de ser referents per a la ciutadania tenen aquest domnini i aquest interès per la llengua, ho tenim clar. En un parell de generacions més ens haurem normalitzat tots... en castellà, clar està. Tenim uns polítics a qui la llengua i la cultura els la bufa. Ai las!