
La incredulitat em va fer saltar una riallada. Estava assegut al sofà mirant papers i tenia el meravellós Canal 9 de fons (sempre és una impagable font d'inspiració) quan ho vaig oir. És un anunci de la Diputació del senyor Rus (aleshores i gairebé... llavors i tanmateix) en què fan propaganda d'una fira gastronòmica a Moixent. Fins ací, tot correcte; és un bé per a un poble, i la seva diputació li'n fa ressò. Ara bé, com que a aquesta gent els fa el mateix vint que quaranta, vull dir que l'amor i l'interés per la nostra cultura els la reflanflinfla, contracten una locutora que destrossa el valencià. I no ho dic perquè fera una tria subdialectal i allunyada de l'estàndard, no. Ho dic perquè deformà de tal manera un fonema que no sabia pronunciar que em féu veure una imatge entre esgarrifosa i patètica que m'arrancà la riota. Resulta que l'anunci canta les excel·lències gastronòmiques de l'esdeveniment i quan està acabant hi ha una oració reclam que diu (més o menys perquè no ho recorde molt bé): Et lleparàs els dits!
I ací és on ve el quid. La locutora no és que no pronunciara la palatal inicial i la transformara en una iot com fa molta gent, no. Açò haguera estat fins a cert punt comprensible. El tema és que el que pronuncià com a primer fonema (més aïnes so) de la paraula lleparàs fou una espècie de fricativa amb una forta tendència africada que em féu posar els ulls com a plats. El que la locutora digué fou: Et txeparàs els dits! I jo immediatament em vaig imaginar els deu apèndix en forma de garra ridícula, tots gepats com si patiren una artrosi (o artritis, que aquest cap no el domine) galopant agafant les menges i portant-nos-les a la boca.
Doncs això, com que no tenen gens d'interés per la nostra cultura, se'ls veu la gepa. Una perleta més.