LA MORDASSA: MANEL GARCIA GRAU

Ahir, 2 de juny, amb la colla d'amics i poetes Isabel Robles, Eusebi Morales, Jaume Pérez Montaner i Anna Eloïna, dinàrem a Sa Platja i després férem camí a Vila-real on ens esperava Ramon Guillem i Llúcia Sendra, amb la família del poeta Manel Garcia Grau. A l'Auditori Municipal representaven l'espectacle Mordassa, basat en la poesia de Manel Garcia Grau (d'una actualitat fortíssima). L'espectacle fou impressionant. Si teniu l'ocasió de veure'l, no us el perdeu.

També vaig tindre l'ocasió de saludar diversos amics i escriptors castellonencs: Vicent Usó, Garí, Abad, al Campos no em donà temps, només acabar l'espectacle marxà. Que es done per abraçat i amb les salutacions del Manel Alonso.

Pel que fa a l'obra, ja ho he dit: una meravella. Bocabadat em tingué tot el temps. Us adjunte una adreça on podreu tastar un trailer.

wwwlamordassa.blogspot.com 

Llibre de les enrònies a la Casa del Llibre de València.

Anit, a la Casa del Llibre de València entrava en societat de la mà de Ramon Guillem i d'Antoni Gómez el llibre de poemes de Vicent Penya, Llibre de les enrònies (guanyador del ciutat de València i publicat per Bromera). Tant les laudatio presentadores com el parlament del mateix poeta destacaven que era un llibre on el jo poètic, com un peripatètic vital, féia un repas als grans temes actuals carregat d'un gran dosi d'ironia i sempre amb el tall afilat per a la denúncia.

Una sala plena de poetes els agraí l'anàlisi i el tast que ens en feren.

"Rondalles de Beneixama" a Ca Revolta

Ahir de vesprada tenia lloc a Ca Revolta de València la presentació del llibre Rondalles de Beneixama (Ed. Germania) de Francesc Gascó, que ha traslladat al paper la cultura popular oral de les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià.

La presentació anà a càrrec de l’escriptor Manel Alonso, que obrí l’acte contant la rondalla “Coses del mal de panxa”, i de la professora Laura Santacruz que féu un discurs impecable i entranyable sobre l’obra i l'encorajà a que el glossari de mots i expressions de la zona prenguera volada i es convertira en un nou diccionari d'un parell de volums.

Francesc Gascó parlà de la gènesi i del treball de recopilació del seu segon llibre de rondalles. També de l'amor a la família, a la terra, a la llengua. A petició del públic va llegir "La flor del gira blau" una rondalla contada per sa mare, i que durant molt de temps havia estat incapaç de llegir en públic. En acabant contestà les preguntes dels assistents i estigué una bona estona signant exemplars del llibre. La vetllada conclogué amb un sopar on cadascú acabà de rematar garbes amb els companys de taula.

Crònica i fotos: Mompó i Climent

NIT ERÒTICA A CA LES SENYORETES D'OTOS

Anit, 11 de febrer, als peus del Benicadell Aleixa regalà uns graus de temperatura a les gèlides terres de la Vall d’Albaida. Ca les Senyoretes d’Otos –hotel rural regentat per l’escriptor Joan Olivares i família– reuní una cinquantena de persones per a celebrar la nit temàtica dedicada a l’erotisme i a l’amor. En aquest marc es presentà la novel·la Somiant amb Aleixa. L’acte començà amb les paraules de Joan Olivares, guanyador en dues ocasions del Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Tot un luxe. Tot seguit caldejàrem un poc l’ambient llegint un fragment de l’obra. En acabant debatérem amb els assistents la gènesi de l’obra i la tècnica d’escriure a quatre mans.

Durant el sopar el pintor ollerià Jordi Albinyana obsequià a cada parella amb una xilografia numerada (una sèrie limitada de 25 còpies) i signada inspirada en la figura del personatge de la novel·la, Aleixa.

Com que compartírem taula amb ell i gràcies als caldos de la Comarca tinguérem l’honor que ens il·lustrara de manera molt lliure un exemplar per a nosaltres amb un apariat de l’escriptor Joan Olivares: Si te la mama Aleixa... ni la raspa et deixa.

Un sopar ad hoc a la temàtica de la nit magníficament elaborat per la mestressa Assumpció Olivares que compartírem en molt bona companyia.

Crònica i fotografies: Mompó i Climent

"Fronteres de vidre" a l'Alcúdia de Crespins

Ahir, a les 19.00h vaig tenir un encontre amb els membres del Club de lectura La Garrofera de l’Alcúdia de Crespins (la Costera), per parlar del llibre Fronteres de vidre (Ed. Germania) que s’havien llegit amb anterioritat.

Josep Manel Vidal, organitzador d’aquest club de lectura, fou l’encarregat de presentar-me i tot seguit vaig parlar de la gènesi i del procés d’escriptura d’aquests relats que riberegen la frontera entre el món real i el fantàstic, esguitats d’elements surrealistes i de realisme màgic.

Un grup de lectors interessadíssims per la literatura estigueren interactuant amb mi al llarg de tota la sessió, en amical i acollidora conversa. En acabant, vaig signar exemplars del llibre.

DELIRIS DE LLUNA AL CAFÉ L'INFERN DE MASSALFASSAR

Ahir, primera nit de desembre, de fred i de rosada, tenia lloc la 5a edició Deliris de Lluna, Nits Poètiques de l’Horta, organitzades pel col·lectiu l’ANDANA (Amics del Patrimoni i la Cultura Popular). El lloc escollit per al sopar i el posterior recital fou el Café L’infern de Massalfassar,un petit i acollidor local a espatlles del mur sagrat de l’església, on és habitual la celebració d’actes com el d’ahir. Serà que la poesia està on més se la necessita? En aquesta ocasió els poetes convidats eren Ramon Guillem, Manel Marí i Pau Sif, a més de comptar amb la música i la veu de Rubèn Durà, que vam tenir el plaer de descobrir durant la celebració del II Sopar d’Estellés celebrat a Puçol el passat més d’octubre.

Vull destacar la importància i el valor que tenen els col·lectius com l’Andana que des de la seva humilitat i a base de molt d’esforç personal aconsegueixen generar i perpetuar actes com aquests que ajuden a vertebrar el nostre País i mantenir viva la nostra cultura, ignorada i menystinguda pels organismes oficials i mitjans de comunicació.

Alguns moments de la nit:

Ramon Guillem

Manel Marí

Pau Sif

Rubèn Durà

NOVEL·LA ERÒTICA VALENCIANA AL CASAL JAUME I A GANDIA

Divendres, 18 de novembre, tingué lloc a la Fundació Casal Jaume I La Safor-Valldigna (Gandia) una xerrada sobre Novel·la Eròtica Valenciana. No puc estar-me’n de comentar que aquest local és magnífic i s'hi desenvolupen multitud d’actes culturals.

L’escriptor Josep Gonga, autor de Trinquet, trincant (VI Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida) fou l’encarregat de presentar l’acte. Féu un recorregut per la literaura eròtica en general i per la nostra llengua en particular, fins detindre’s en el moment actual per mostrar una fotografia de la situació present del gènere. Quedà clar que l'element eròtic sempre ha estat present en la literatura, i és que l'erotisme és un element important en l'existència de la humanitat, i haguera estat inversemblant que la literatura no n’haguera begut, i a l’inrevés. (Aprofite el referent per enllaçar el link on està penjada aquesta novel·la i que podeu descarregar de manera gratuïta).

En acabant, Mercè Climent agafà el torn de paraula. Ella mateixa escriu en el seu blog “no sóc cap experta en literatura eròtica, únicament he llegit alguns clàssics del gènere i juntament amb Francesc Mompó, m’he endinsat en l’aventura d’escriure una novel·la d’aquest tipus: Somiant amb Aleixa. Tampoc no m’agrada massa la idea de fer divisions i subdivisions en l’àmbit literari, i que per a mi, literatura només hi ha de dos tipus: bona i dolenta. La xerrada versava sobre el gènere eròtic, sí, però jo vaig voler deixar clar que per damunt de tot anàvem a parlar de literatura, en majúscules i sense cognoms. O és que els autors que han escrit literatura eròtica els hem d’anomenar «subescriptors»?” Enllaçant amb el discurs de Gonga s’atreví a parlar de Sade com a l'autor que marcà l'inici de la narrativa eròtica moderna i d'alguns trets que caracteritzaren la seva obra i el gènere: recerca de totes les formes de plaer, manca d'inhibició, afany transgressor i provocador, voluntat de despertat el desig en el lector...

A continuació, vaig parlar dels conceptes d’erotisme i pornografia, deixant clar que la diferència entre ambdós és bastant subjectiva i que depén dels costums, de la societat en què estem submergits, de l’escala de valors de cada individu... També vaig donar el meu punt de vista sobre el tarannà eròtic valencià.

Xavier Mínguez posava el punt i seguit a la primera part de la xerrada, amb una sèrie de lectures per demostrar les infinites maneres d’abordar l’erotisme / pornografia en la literatura.

 

La segona part de l’acte consistí en la presentació de les dos darreres obres guardonades amb el Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida: Somiant amb Aleixa, del duet Mompó-Climent i La flor de Hanako, de Mínguez; així com del poemari eròtic De la fusta a l’aigua, de Francesc Mompó. Tots tres aprofitàrem per parlar de les lectures que, d'una manera o altra, ens han influït per fer la nostra.

L’acte finalitzà després d’un interessant debat amb els assistents i la signatura de llibres.

PREMIS LITERARIS CIUTAT D'ALZIRA 2011

 

Anit anàrem al sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. És un goig acudir d’hora a aquest esdeveniment per poder trobar-te amics i coneguts del món de les lletres que d’altra manera l’atzarosa vida de cadascú fa que ens veiem poc.

Una mitja horeta abans el rebedor de la Sala Rex Nature d’Alzira bullia d’escriptors, professors i gent tocada per la literatura. Al voltant de vuit-centes persones ens deixàvem emportar pel ragttime del grup musical València Hot Five que ens amenitzaria al llarg del la vetlada, les copes de martini i les salutacions. Després, amb una organització d’enveja entràrem a la sala on entre plat i plat, retall de conversa, glop de vi i salutacions des de la llunyania a algú que ataüllaves o t’ataüllava, anaven deixant caure els guardonats en les diverses modalitats. Si fa un parell d’anys vaig ser excessivament crític amb l’organització perquè hi havia parlaments massa llargs –algun d’ells en castellà– i moltíssima gent a la sala, cosa que feia que estiguérem enllaunats, enguany ha estat perfecte: el nombre de gent adequat perquè tots poguérem estar còmodes, un menjar excel·lent, uns parlament ajustats a la seva funció i uns premiats que no dubte que ens han deixat obres de primeríssima qualitat.

L’actor valencià Àlex Gadea fou l’encarregat de conduir l’acte.

Els primers a recollir l'estatueta dissenyada per l'artista Manuel Boix van ser els guanyadors de les modalitats de teatre, narrativa infantil i narrativa juvenil que es van fer públics en dies anteriors. Paco Romeu va rebre el VI Premi de Teatre Ciutat d'Alzira per Iceberg; Juan Emilio Gumbau el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per El viatge de lluna a les muntanyes; i Raquel Ricart el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mans perdudes.

La resta de premis, que encara no es coneixien, es lliuraren després del sopar. Berna Blanch, va ser el guanyador del VI Premi de Poesia Ibn Jafadja, amb l’obra Pol·len, un poemari sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexió sobre la condició humana a través de la contemplació del paisatge.

El XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, va ser per a Josep Maria Seguí, professor de la Universitat Politècnica de València per Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic, una obra que es proposa donar informació científica a la societat perquè puga decidir sobre les bondats i els perills dels transgènics.

La sorpresa de la nit, al menys per a mi, fou el guardonat amb el XIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta: Josep Piera se l’emportà amb l’obra El somni d'una pàtria de paraules, una biografia novel·lada de Teodor Llorente que vol traure del que Piera anomena “l'Alzheimer valencià” el qui va ser el poeta i el personatge més rellevant del nostre segle XIX. Havent llegit amb fruïció ja fa temps l’obra del poeta Josep Piera sobre la vida d’Ausias March no dubte que serà un treball interessantíssim.

Es deixà per al final el lliurament del més antic dels guardons: el XXIII Premi de Novel·la, que va recaure en l’obra La trampa del desig, de l’escriptor Urbà Lozano, segons el jurat una novel·la sobre el desig que ens desvela els anhels més profunds que tots covem al nostre interior.

Doncs això, enhorabona a l’editorial Bromera i enhorabona als escriptors guardonats.

SOMIANT AMB ALEIXA A COCENTAINA

Dissabte, 29 d’octubre, en un dia molt plujós s’inaugurava la II Fira del Llibre, dins de la 665 edició de la Fira de Tots Sants de Cocentaina.

Presentàrem la novel·la Somiant amb Aleixa de vesprada i arrecerats a l’edifici de l’Ateneu Musical. L’acte estigué conduït per l’escriptor Ivan Carbonell, que preparà una magnífica exposició amb Power Point. Ivan Carbonell féu una bona dissecció de la novel·la atenent a tots els ets i els uts més recòndits de la mateixa. D’ella digué que “és una novel·la eròtica d’alt voltatge que navega entre les escenes eròtiques més explícites i una narració suau, culta, àgil, directa a l’interior del personatge d’Aleixa i plena d’aspectes culturals d’interés”. A més afegí que és “una novel·la adulta vedada a qui es negue a somiar i connectar amb el desig”. Fins i tot s’atreví a identificar l’autoria en determinants fragments.

En acabant, no s’estigué de fer-nos unes interessantíssimes i personals preguntes com ara quines lectures hi ha darrere d'aquesta obra, el paper de la dona davant del sexe o la vitalitat del gènere eròtic en l'actualitat. Amb aquestes qüestions i les del públic assistent nosaltres explicàrem tot allò que volíem dir sobre la novel·la i que portàvem escrit en un guió que, aquesta vegada, no ens fou necessari. Per finalitzar llegírem un fragment molt suggeridor a dues veus.

SOPAR 25 ANYS DE LA FOREST D'ARANA

Anit fou un dia històric per a la poesia del País Valencià dels últims temps. Una trentena de persones es reunien en un sopar a La Societat Coral el Micalet per celebrar els 25 anys de les tertúlies de La Forest d’Arana. L’acte l’obriren els que foren l’ànima de La Forest d’Arana: Manel J. Romero, Francesc Collado i Pere Bessó. Que què és això de La Forest d’Arana? Doncs unes tertúlies que estigueren reunint des de 1986 fins a 1996 de manera ininterrompuda la major part del bo i millor de la poesia catalana al País Valencià. Tots els dimarts, coincidint més o menys amb la durada del curs acadèmic, ens reuníem a l’hora de bruixes –les dotze de la nit– al voltant duna copa, d’una rosa i d’una pluja d’amor per la poesia per escoltar un poeta que ens fera partícips de la seva creació. Després s’hi establia una tertúlia on tothom podia dir la seva sobre el recital en concret i la creació poètica en general. Jo m’hi vaig incorporar al principi de la dècada i em vaig convertir en un assistent assidu. Mai no agrairé suficient tot el qui hi vaig aprendre. Bé, en el número de la setmana vinent el setmanari el Temps en trau un reportatge; i també podeu trobar més informació en la pàgina que ha obert La Forest d’Arana on s’està recopilant fotografies i informació de la que fou probablement la tertúlia poètica més important dels Països Catalans (torne a repetir que foren 10 anys ininterromputs de presentacions poètiques; més de tres-centes nits de poesia en català al bell mig del cor de València. Començà al pub Arana, després al mític café Lisboa del carrer de Cavallers, després al café del Mercat, en acabant al Gestalguinos i per acabar al nou Lisboa de la plaça del doctor Collado, darrere la Llotja). Vora una cinquantena de poemaris; tretze números d’una revista de literatura, llibres d’homenatges a Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà; un parell de llibres d’estudi d’autors; i tota l’estima del món per la poesia feren la saó necessària perquè molts dels qui hi començaren acabaren donant fruits ben saborosos.

Aquesta tardor fa 25 anys des que començaren les tertúlies i els vells ocellots i ocellotes que hi assistíem li retérem homenatge en aquest sopar. En acabar de sopar, alguns llegírem poemes –que es publicaran al mur de la pàgina de La Forest– i Josep Enric Grau ens regalà una de les seves poegrafies dramatitzant en clau d’humor DaDa una història dels Bòrgia Papes. Després, i com solia ocórrer en les tertúlies, uns quants ens n’anàrem al café Lisboa per fer-nos la penúltima.

En l’àlbum de fotos que penge podreu reconéixer moltes figures de primeríssima línia en el panorama actual de les lletres catalanes al sud de l’Ebre.

SOPAR ESTELLÉS A CATARROJA 2011

Ahir, 14 d’octubre, Catarroja s’unia als sopars Estellés responent a la crida que l’escriptor Josep Lozano havia fet l’any passat i que com una taca d’oli es va estenent al llarg dels Països Catalans, perquè ja ha saltat l’Ebre i tots comencem a fer nostre el poeta nacional Vicent Andrés Estellés.

Una trentena de persones ens reunírem al Casal de l’Horta Sud per compartir menges, conversa i poesia. És al tercer acte que acudim enguany i cadascun d’ells ha tingut unes característiques especials sota un mateix denominador comú: homenatjar el poeta nacional.

A Catarroja, convocats per Raimon Guillén, anàrem prenent la veu d’Estellés i recitant-li els seus dictats uns darrere els altres. En un moment determinat, i de forma totalment espontània, començàrem a llegir poemes a dos i com que la cosa ens agradà acabàrem fent realitat que la veu del Poeta arribara al poble: llegírem entre una vintena de persones (un vers cadascú fent una rotllana) el poema del Llibre de Meravelles Propietats de la pena, el que comença amb el vers Assumiràs la veu d’un poble... Va ser realment emocionant veure gent de tota mena fer seva la veu d’Estellés i deixar que els versos eixiren de la veu del poble. Estic segur que al Poeta l’haguera emocionat.

Honor i Glòria al poeta nacional.

II SOPAR ESTELLÉS A PUÇOL

Anit, quan eixíem de casa per anar al Sopar Estellés de Puçol veiérem una persona coneguda en un semàfor. Paràrem per saludar-lo i ens preguntà: “On aneu?” i responguérem “A Puçol, a sopar amb ton pare”. Era Vicent, el fill d’Estellés.

La terra fa saó i els Sopars en honor al poeta nacional Vicent Andrés Estellés continuen rebrotant amb força arreu del País. Anit, organitzat pel Bloc de Puçol però obert per a tots (partits polítics i ciutadania) ens reunírem als locals del Sindicat Agrícola per festejar l’esdeveniment. Un sopar típic de l’horta valenciana confeccionat casolanamet per molts dels organitzadors ens delectà la gola i els versos del poeta de Burjassot ens reconfortà l’esperit.

Una setantena de persones sopàrem i honoràrem el poeta nacional. Versos i cançons ompliren el local. S’aprofità l’acte per retre homenatge també al poeta valencià assassinat a Barcelona, Salvador Iborra; així com, no faltà tampoc alguna lectura recordatòria a Enric Valor, Sanchis Guarner i Teodor Llorente.

Tots ens hem de congratular d’actes com aquest que ajuden a vertebrar el País Valencià; un país que molts volen dissolt i oblidat pel vent de ponent.

LITERATURA ERÒTICA A LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA 2011

El passat 17 d’agost tenia lloc a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada una Taula Redona sobre Literatura Eròtica i posterior debat.

Cinc guanyadors del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida –únic premi d’aquest gènere que queda viu no només als Països Catalans, sinó al llarg de tota la Península– aprofitaren per parlar en primer terme de literatura, d'erotisme i de les seues obres davant d’un nombrós públic interessat en el tema.

Toni Teruel, president de l’Associació d’Amics i Amigues de la UCE de Prada, era l’encarregat de presentar l’acte i els escriptors participants als assistents. L’ordre a seguir venia marcat per l’any de l’obtenció del premi. Així el primer en pujar la temperatura de la sala –si és que això era possible– era Joan Olivares, guardonat en dues ocasions amb Dies de verema (1997) i Pell de pruna (2007). Tot seguit Ramon Guillem ens parlava sobre A foc lent (2004); Carles Cortés sobre Sara, la dona sense atributs (2009); i Mercè Climent i Francesc Mompó sobre Somiant amb Aleixa (2010). L’acte servia a més per presentar aquesta última, per ser la darrera obra premiada i publicada per l'Editorial Bromera.

També hi hagué temps per al debat i les opinions de l'auditori, on es destacaven aspectes com la forta embranzida valenciana en el gènere o l’aportació de lèxic al capdal normatiu del català.

TAULA REDONA I DEBAT SOBRE LITERATURA ERÒTICA

Dimecres, 17 d’agost a les 18.00h a la Universitat Catalana d'Estiu (Liceu Charles Renouvier) de Prada de Conflent (Catalunya Nord - Països Catalans) tindrà lloc una taula redona i debat sobre literatura erótica, on intervindran 5 autors guardonats amb el Premi de Literatura Erótica la Vall d’Albaida: Joan Olivares, premiat en dues convocatòries, els anys 1997 i 2007, per Dies de verema i Pell de pruna; Ramon Guillem, premiat el 2004, per A foc lent; Carles Cortés, premiat el 2009, per Sara, la dona sense atributs; i Mercè Climent i Francesc Mompó, premiats el 2010, per Somiant amb Aleixa.

DIES DE VEREMA (Joan Olivares)

A vegades, el plaer, la fantasia i la incertesa van íntimament units, i això augmenta l'encant d'unes relacions. Ha arribat la temporada de la verema a Missena, i Manel contracta un matrimoni perquè els ajude amb la collita. Felip i Marina viuen llogats en la mateixa casa, i cada dia que passa, Manel se sent més atret per l'encís de la treballadora. En acabar la jornada, els dos homes es reuneixen en la casa del tio Cento, on els conta històries eròtiques, algunes de reals, i d'altres fruit de la fantasia. Un dia, excitat per aquestes narracions i presoner dels efectes de l'alcohol, Manel gaudirà el sexe, en la foscor de la nit, amb una dona que no pot assegurar que siga la seua muller.

El joc d'equívocs, d'ambigüitats i d'incerteses, el despertar a la sexualitat de l'adolescència i les fantasies més diverses, es donen cita en aquesta novel·la, Premi de Narrativa Eròtica La Vall d'Albaida 1997. Ambientada en el món rural dels anys trenta, Dies de verema vols ser una elegia del món agrícola, de la relació de l'home amb les feines del camp quan el treball es converteix en una festa i, de vegades, en un plaer imprevisible.

PELL DE PRUNA (Joan Olivares)

Silveri és un jove conciliador, treballador, amb idees moderades i simpatitzant de les causes perdudes… un bon xic, en definitiva, que faria una vida normal si no fóra perquè el seu èxit extraordinari amb les dones el posa en més d’una situació compromesa i incòmoda. La incorporació de Silveri com a nou professor a l’institut no deixarà indiferents professores ni alumnes. Des del primer dia, les peripècies amoroses del protagonista es barrejaran indestriablement amb la seua vida laboral i desencadenaran una sèrie de situacions insòlites i divertides que trasbalsaran la rutina de la comunitat educativa.

A FOC LENT (Ramon Guillem)

La prosa suggeridora d’aquest relat dóna carta de naturalesa a una història d’amor viu, profund i amb vocació d’inacabable entre un escriptor i una llibretera. Però, per sobre del procés de seducció i la materialització del desig –tot contat i viscut en primera persona i potenciat per unes descripcions tremendament visuals i d’un erotisme refinat i voluptuós– planen, com fantasmes a l’aguait, les ombres de l’ab-sència i de la mort.

A foc lent, XI Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, reivindica la vida a través d’allò que ompli de goig els protagonistes: la música, la poesia, la fotografia, la pintura o el cinema –en resum, l’art–, però tot això tamisat a través del cos de l’amant, vertader artífex d’aquesta festa dels sentits. Perquè és gràcies al sexe que hom pot descobrir i gaudir Bruckner, Picasso, Kubrick o Ausiàs March.

SARA, LA DONA SENSE ATRIBUTS (Carles Cortés)

Quan Sara va fer els cinquanta anys, va decidir que canviaria de vida. Havia deixat el treball com a intèrpret i volia concentrar-se en nous projectes més enriquidors. Dubtava de quin camí escollir. Va pensar a fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs, però un dia, tot llegint el periòdic, va trobar un anunci suggeridor al qual no es va poder resistir. Un jove de vint-i-cinc anys, que es presentava amb el nom de Gabriel, s’oferia per fer massatges. «Dóna-li una alegria al teu cos de dona», pregonava. A partir d’una telefonada, s’inicia una relació compulsiva i absorbent entre Sara, que busca un sentit a la seua vida, i Ismael, l’autèntic nom del jove universitari que es prostitueix per tal de pagar-se els estudis.

SOMIANT AMB ALEIXA (Mercè Climent i Francesc Mompó)

Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix. Aquests pensaments impropis proporcionen a Aleixa informació molt valuosa de les persones que l’envolten. Però el que en principi sembla un avantatge es converteix en un turment, ja que cada vegada que la son la venç, viu la intensitat d’unes escenes eròtiques de les quals ella és sempre la protagonista. Un amic, un company de faena, un venedor... tots desitgen Aleixa. Una llibreria, un despatx, un emprovador..., no importa el lloc ni el moment. El desig que ella desperta, l’anhel pel seu cos, faran trontollar els sentiments propis.

Somiant amb Aleixa, obra guardonada amb el XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, és una obra escrita a quatre mans amb una prosa acurada i un estil marcat per l’abundància de detalls en la descripció. 

LITERATURA VALENCIANA A LES TERRES DE L'EBRE

Aquesta setmana Mercè Climent i jo passejarem Els fantasmes del Lacrima Coeli (Ed. Bullent), Lina Panxolina i el quadern màgic (Ed. Bullent) i Somiant amb Aleixa (Ed. Bromera) per les terres de l’Ebre.

El dia 6 estarem al programa de TV Tens un racó dalt del món que condueix l’escriptor Jesús M. Tibau (més informació).

Dissabte 9 de juliol participarem en la 4a Jornada Liertària de Cornudella de Montsant que tindrà els següents actes (tots ells al local de l'Íntim):

18.30 h. Breu presentació de llibres i lectura de fragments per part dels autors/es convidats:

Fede Cortés: Jhonson & Jhonson

Francesc Mompó: Els fantasmes del Lacrima Coeli

Mercè Climent: Lina Panxolina i el quadern màgic // Somiant amb Aleixa

Joan Todó: A butxacades

Víctor Amela: Paraules d’amor

Roser Amills: Morbo

Àngel Lluís Carrillo: Tarrako

March Editor: Un riu de crims

Jesús M. Tibau: I un cop de vent els despentina

19.30 h. Homenatge a Joan Baptista Espasa. L’actor Anton Dalmau llegirà fragments de l’obra d’aquest poeta i estudiós local.

 

20.00 h. Espectacle Una sortida digna, del grup teatral TEBAC, Teatre estable del Baix Camp.

23.30 h. Concert del grup Soul Machine a la plaça de la Vila.

 

Com que estarem uns dies per la zona aprofitarem per fer una mica de turisme per les terres del Montsant.

I JORNADA: ENRIC VALOR I LA SEUA OBRA (AGULLENT)

L’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) prepara enguany els homenatges a Enric Valor i Sanchis Guarner amb motiu del centenari del seus naixements i per la relació que mantingueren amb la comarca de la Vall d’Albaida.

 

Dissabte passat tenia lloc a Agullent la primera de les tres jornades que es duran a terme i que portava com a títol: I Jornada: Enric Valor i la seua obra. En ella hi col·laboraven diferents especialistes de l’obra de Valor i alguns escriptors de la comarca.

Aquesta primera jornada començava a les 17.00 amb quatre escriptors de la comarca: Joan Olivares, Francesc Mompó, Vicent Belda i Ramon Haro que ens parlaren sobre “La influència d’Enric Valor en la nostra obra literària”.

 

Tot seguit, Emili Casanova llegia la ponència preparada per Xavier Ferrer al voltant de “Les relacions de Valor amb Josep M. Casacuberta” i continuava amb una interessant dissecció de “L’aportació de Valor a la lexicografia”.

A continuació vam tenir l’oportunitat d’escoltar les paraules de Lluïsa Gea Valor, néta del mestre, encara que no comptàrem amb la seua presència. El títol de la xerrada era “Enric Valor i Agullent a partir dels meus records” i l’acompanyava amb un power point d’antigues fotografies de l’avi i de la localitat,

 

Passades les 19.00h es projectava un fragment de l’entrevista que el Col·lectiu l’Olla féu a Enric Valor l’any 1996. (Més endavant es podrà visualitzar a http://ievablog.blogspot.com/).

Aquesta jornada la tancava el professor Joan Oleza, presentat per Sílvia Pinter, que ens regalava un estudi aprofundit sobre “La novel·lística d’Enric Valor”.

Dia Mundial de la Poesia: Recital multitudinari al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València

(Foto de Las Provincias)

La Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va reunir anit una cinquantena de poetes en castellà i en català per a commemorar el Dia Mundial de la Poesia.

Convocats i dirigits per les poetesses Isabel Garcia Canet i per Begonya Pozo, un per un, per ordre alfabètic, anàrem passant per l’altar major de la capella: Josep Ballester (llegí un poema de Maria Beneyto que fa pocs dies ens deixà un poc més orfes), Antonia Cabanilles, Mari Carme Arnau, Vicent Berenguer, Iolanda Bonet, Francesc Bononad, Lucía Boscá, Iván Brull, Antonio Cabrera, Ana Calero (llegí en alemany), Xelo Candel, Guillermo Cano, Lorena Cayuela, Pere Císcar, Mercè Climent, Rafael Correcher, Elena Escribano, Feri (recità en persa), Jesús G, Vicente Gallego, Isabel García Canet (en francès), Marc Granell, Ramon Guillem, Irina Ionescu (en romanès), Rubén Luzón, Katarina Markus (en serbi i eslové), Alicia Martínez, Francesc Mompó, Jaume Pérez Montaner, Àngel Montesinos, Eusebi Morales, José Morán, Vicent Nàcher, Joan Navarro, Carolina Otero, Vicent Penya, Josep Picó, Begonya Pozo, Isabel Robles, Lluís Roda, Luci Romero, Mari Carmen Sàez, Encarna Sant-Celoni, Marta R. Sobrecueva (anglès) i Eduard Verger.

Com que l’acte homenatjava la poetessa Marta Pessarrodona, alguns poetes llegiren versos d’ella traduïts a un grapat d’idiomes: anglès, francès, alemany, servi, eslovè, persa, romanès... La resta llegírem composicions pròpies o d’algun altre poetes que haguérem triat.

Diverses llengües, diverses veus, diversos tons, però una sola intenció: l’amor a la poesia. València ahir, per damunt de la misèria cultural a què l’ha condemnada el govern de Francisco Camps, es va amarar de poesia; i com era d’esperar, les càmeres de Canal 9 no hi eren. Per a què, si el govern valencià no té cap tipus d’interès en la cultura que es fa al País Valencià? Per TV3 tampoc no ho veurem perquè pel nostre bé el Pare Comunitatis ens impedeix rebre les emissions. “Llàstima de país”, que diu un vers del poeta Jaume Pérez Montaner.

I si les autoritats ens havien reduït a la invisibilitat, alguns de nosaltres els tinguérem unes paraules de record i d’altres com el poeta Jesús G, ens regalà una magnífica composició dadaista on sota la tècnica de la deconstrucció sil·làbica i fònica retia un antihomenatge a Rita Barberà (per veure'l prem ací).

Per acabar, Rafa Xambó ens regalà un parell de versions dels sonets de William Shakespeare traduïts al català per Txema Martínez.

Un vi d’honor oferit per la Universitat sota les arcades de dalt del magnífic edifici i sota l’amatent mirada de Lluís Vives donà per conclòs el Dia Mundial de la Poesia.

Algunes instantànies de l'acte:

SEMPER amb Jaume Pérez Montaner

Ahir, 10 de març, vaig tindre la sort d'assistir al recital poètic que Jaume Pérez Montaner, com a cloenda del SEMPER, ens regalava a la sala d'actes de Ca Revolta.

Una vintena d'assistents, la majoria participants del Seminari Poètic, compartírem atenció i sopar amb el protagonista en un ambient càlid i que per les característiques físiques del local sempre em porta ressons existencialistes.

Entre el públic hi havia els poetes Begonya Pozo, Manel Marí (tots dos organitzadors del SEMPER), Fancesc Bononat, Isabel Robles, Eusebi Morales, Ramon Guillem. Alguns acceptàrem el repte de llegir un poema de Jaume. Manel Marí i Ramon Guillem, amb un toc de creativitat,llegiren a dueto el poema L'anguila que Jaume havia creat per a L'Ànguila Literària. Jo vaig llegir -per segona vegada en públic- el poema Que sempre torna, que és una peça de Solatge i que apareix en el disc Els ulls de Bob de Carles Pastor.

Però què és això del SEMPER? És una iniciativa que neix de la inquietud d’endinsar-se en la tasca creadora d’una manera oberta, un espai per a l’estudi especialitzat de la poesia en totes les seves formes i expressions. SEMPER està actiu en paral·lel a dues ciutats: Barcelona i València.
El seminari continuarà amb el poeta català Víctor Sunyol (27 d'abril a Barcelona i 5 de maig a València) i el poeta mallorquí Josep Lluís Aguiló (8 de juny a Barcelona i 30 de juny a València).
En el blog del SEMPER podeu trobar més informació:
http://www.semperpoesia.blogspot.com/