III POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

III

El cabell bru, i la sina atrevida;

el llarg dibuix, i finíssim, dels llavis,

el cos esvelt i les cuixes llarguíssimes,

amb moviment de gentilesa i gràcia,

et pense molt, oh amable novençana,

amb un ramell, unes flors, a la mà,

que olores molt, intensament, devota.

El món, avui, és, per tu, novençà.

Creues l'hotel amb les passes solemnes

i t'obren, prests, l'ascensor, i somrius.

II POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

II

Camioners que travessen les nits,

creuant brutes ciutats de glaç i fang,

beuen d'un glop en bars de carretera

i d'un cop sol s'hi passen per la boca,

aspra, la mà, i segueixen xerrant,

rememorant els béns d'aquella puta

que li ho van fer, i l'un darrere l'altre,

setze embriacs, una nit de dissabte,

i a l'engonal se li n'eixia el semen;

o el pobre guany, la vida miserable,

les nits d'hivern i les nits d'estiu,

creuant els gels i creuant la calor,

o aquella nit, amb la finestra oberta,

que ho varen fer amb aquella xicona,

i amples de gest reviuen l'episodi.

Camioners que travessen les nits

sense arribar, sinistres, enlloc mai,

i seguiran, perquè segueix la nit.