Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creació literària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creació literària. Mostrar tots els missatges

diumenge, de juliol 08, 2012

VAIG PLEGAR

VAIG PLEGAR

No havia decidit plegar tan prompte,
però em quedaven només uns cèntims
penjant dels rajos de la lluna
i uns versos escadussers a la butxaca;
poca cosa podia oferir-li a la bellesa
quan el preu dels estels a la matinada
es transformaven en udols de llop
pels foscos carrerons de la memòria.
No havia decidit plegar tan prompte,
però aquella lluentor d’espases
tallaren la poca llum que restava
al glaçó del gintònic tardoral;
la pell relliscà vidre avall
fins esdevenir imatge de la derrota.
Vaig arreplegar les restes del poema,
les mirades furtives de l’aigua,
i amb el cor cot, vaig desaparéixer 
per sempre.

divendres, de maig 25, 2012

I VINGUERES TRADUÏT AL ROMANÈS I AL CASTELLÀ.

Un poem de Francesc Mompó Valls (comentariu de Pere Bessó*)

ȘI VENISEI 

Și venisei la arborele orb
pentru a încrusta flacăra în scoarță,
flacăra azurie într-un trunchi milenar
crescut în pădurea de ceață,
Așa ai crestat un țesut neatins de întuneric
cu stropii unei ploi de jasmin și licurici.
Peste pielea crăpată a buzelor
ai lăsat să cadă picuri de rouă,
rubin sălbatic,
pe când ochii tăi sorbeau un alfabet
de cântece de ciocârlie în iarba verde.
Și, astăzi, îngenunchiat la picioarele tale,
în așteptaea marii sărbători,
așez fața de masă în inimă
cu un coș de pâine proaspătă
și puțină sare îmbietoare,
iar în mâinile tale pun
arome de poiană tânără
și un ram de gesturi moi.

I VINGUERES

I vingueres a l’arbre orb
per enroscar la flama a l’escorça,
flama blava en tronc mil·lenari
nodrit al bosc de les tenebres,
i com un tel virginal esquinçares la fosca
amb una pluja de gesmil i lluernes.
Sobre la pell seca dels llavis
deixares caure espurnes de reixiu,
carboncle salvatge,
mentre que als ulls se t’abocava un alfabet
d’herba fresca i cants d’alosa.
I jo, avui, als teus peus retut,
amb revol de festa grossa,
pare les tovalles al cor
amb un cistell de pa tendre
i un pessic d’acollidora sal,
i a les mans et pose
aromes de forest novella
i un ram de gestos amatents.

Y LLEGASTE

Y al árbol ciego me llegaste
para enroscar la llama a la corteza,
llama azul en un tronco milenario
alimentado en bosque de tinieblas,
y tal un telo virgen la oscuridad desgarraste
con una lluvia de jazmines y luciérnagas.
Sobre la piel reseca de los labios
dejaste caer chispas de rocío,
carbúnculo salvaje,
mientras a tus ojos se abocaba un alfabeto
de cantos de la alondra en hierba fresca.
Y, hoy, a tus pies rendido,
con revuelo de fiesta grande,
el mantel en el corazón preparo
con un cestillo de pan tierno
y un pellizco de sal acogedora,
y en tus manos dispongo
aromas de floresta nueva
y un ramo de gestos afables.
 

*Querido Andrei: Te hago llegar un texto lírico sin remilgos de Francesc Mompó Valls. La llegada de la Amada, luz de llama azul que enciende la oscura corteza del árbol milenario.Francesc Mompó nació en l’Olleria (Vall d’Albaida). Graduado en Psicología. Licenciado en Filosofía y Ciencias de la Educación. Profesor de valenciano. Participó en los volúmenes de homenaje a Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà publicats per la Forest d’Arana. Es el creador y organizador junto con el poeta Ramon Guillem deL'anguila literària. Colaborador de diversas revistas literarias y del periódico digital L'informatiu con la columna semanal: La iseta. Ha recibido el año 2010 el Premio a la Difusión de la Lengua y la Literatura Catalana en el País Valencià otorgado por la Associació d'Escriptors en llengua Catalana al País Valencià. Ha recibido, en colaboración con Mercè Climent, el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida por la novela Somiant amb Aleixa (Ed. Bromera) y el XIV premio de poesía Josep Maria Ribelles de Puçol por el poemario De la fusta a l'aigua (Ed. Onada). Aunque debutó con el poemario Viàtic marí, premio la Forest d’Arana (1994), pronto se daría al cultivo de la prosa: la trilogía de novelasEls ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus (Ed. Alfaguara/Voramar)L’Elegit (Finalista Premi Ciutat de Torrent 2003, Ed. Tabarca); Els greixets (Finalista Premi Ciutat de Borriana, Ed. Tabarca); Amable (Premi Ciutat de Torrent 2005, Ed. Tabarca); UendosCamí d'amor (Premi Benvingut Oliver de Catarroja 2008 y Premi Samaruc 2010);Els fantasmes del Lacrima Coeli (Ed. Bullent) i el conjunto de narraciones Fronteres de vidre (Ed. Germania)…

dilluns, d’abril 16, 2012

CAMINS DE CENDRA TRADUÏT AL SARD

M'acaben d'enviar aquest poema meu traduït al sard per Sarvadore Serra. Estic molt pagat.


·                                
·                               El Sarvadore Serra
CAMINS DE CENDRA, de Francesc Mompó (testu in catalanu cun versione in sardu)

En aquest poema no plou,
l’aigua que reverdia el fang
perquè nasqueren roselles als llavis
fa temps que cercà d’altres cels.
No, en aquest poema la pluja està proscrita,
és un poema de foc,
de foc i flama enroscant-se com la serp alliberadora
a l’escorça del vell tronc.
Una llengua de sofre abraçant els llocs sagrats,
ídols de fusta porosa que cremen bé,
es consumien com les mateixes oracions
que un dia els feren existir.
Cap objecte que poguera viure
en algun replec dels pensaments
es va salvar del paorós incendi.
Ni el carbó ha estat tomba del sentir,
Cendra, només cendra, pols de cendra,
un immens univers atapeït de cendra
esgolant-se per les buides conques
de l’antic esguard lluminós.
Ara només és tot una cruïlla de camins de cendra
recorrent el mapa del record.

In custa poesia non proet,
s’abba chi torraiat a birde su ludu
pro chi nascherant atandas in lavras
tempus a como chirchesit àteros chelos.
Nono, in custa poesia sa proja est proibida,
est una poesia de fogu,
de fogu e frama allorighende-si che a sa terpe liberadora
in sa còrgia de su truncu betzu.
Una limba de fùrfaru afrangende sos logos sacros,
ìdolos de linna porosa chi brùsiant bene,
si consumint comente sas pregadorias matessi
chi una dia los ant fatos esìstere.
Perunu ogetu chi poderat vìvere
in carchi pinniga de sos pessamentos
s’est sarvadu dae su fogu terrorosu.
Nen su carbone est istadu tumba de su sentire,
Chinisa, petzi chinisa, prùere de chinisa,
un’universu immensu prenu de chinisa
falende-nche dae sos concales bòidos
de sa mirada antiga luminosa.
Como est totu unu grugadòrgiu de caminos de chinisa
disinnende-si in sa mapa de s’ammentu.

dimarts, de març 06, 2012

dijous, de febrer 16, 2012

ALS ALUMNES DE L'IES LLUÍS VIVES DE VALÈNCIA, HEROIS


Esbós de poema als alumnes de l'IES Lluís Vives 

Avui sou els herois,
la raó eixia de les vostres goles
com fletxes que volen al cel de València,
heu bategat sang novella al cor podrit
de la ciutat de la ignomínia,
heu oxigenat les exclerosides artèries
del carrer de Colom,
ni la caverna amb pals i sirenes
han aconseguit callar-vos,
ens heu donat una lliçó.
Avui sou els herois,
avui us admire
avui sou els meus herois,
les vostres goles ens han ensenyat el camí,
avui sou els herois,
avui sou la saó de demà.

divendres, de febrer 03, 2012

SUPOSEM

Suposem: conte publicat en el núm. 33 de la revista Brúixola del País Valencià. 2012.

 

dimarts, de desembre 06, 2011

UN XIC D'AIGUA


UN XIC D'AIGUA

Dau-me un xic d'aigua fresca
per als assedegats peus
d'aquesta llengua que camina
per una cruïlla de terra pedregosa.


dimarts, de novembre 29, 2011

LLETRES DE MAR


A Jaume Pérez Montaner

LLETRES DE MAR

Percaçaves la imatge
amb la màgia de la tècnica,
no volies que morira l'instant
en què la lluna gran escrivia versos
sobre la pell d'una mar pairal;
però la poesia estava en tu,
amic poeta,
i jo, golut també de llum,
vaig eternitzar un instant un poc més ample.

diumenge, de novembre 27, 2011

QUAN EM MIRE AQUESTA TERRA


QUAN EM MIRE AQUESTA TERRA



Em creix un plor sec
allà dins del mot
quan em mire aquesta terra.
Se'm clevillen els adjectius
en abocar-se als llavis,
com una maledicció resseca.
Em trobe en records
on la pols s'entesta
a descolorir-los la veu,
i l'aigua rabiosa dels alcavons
m'esvoranca els barrancs
de les hores de demà.
M'han obert avingudes a la pell
amb estranys semàfors
que no regulen la ràbia.
Com li llimaré les ungles
a un neguit creixent
perquè no raspe el tel de l'existència?
Sóc una gramàtica d'absències
rebregada pels lloms de la infantesa
on encara cerque la llavor.

dijous, de setembre 15, 2011

CRIDARES LA MEVA ATENCIÓ ENLLÀ DEL TEMPS


CRIDARES LA MEVA ATENCIÓ ENLLÀ DEL TEMPS

Assagen de retenir sota la manta
la calor dels cossos famolencs
mentre continuen desfilant enllà dels ulls
l'afusellament de les idees
i la destrossa dels records.
La paraula els pesa com les parpelles
en una dansa silenciosa de pluja i plom.
Pleguen el passat al coll de Portbou
on els nasqué l'instant etern del daguerrotip.
Tots s'ajustaren a la posa furtada
i al contacte de la fugida solidària,
però tu, colze al genoll sostenint la pensada,
què et balla sota la gorra militar,
la feblesa d'un amor abandonat
o la fúria d'una vida feta estralls?


dimarts, d’agost 23, 2011

POEMA A BRASSENS I A VALERY

POEMA ESCRIT DE CAMÍ A SÈTE PER A GEORGES BRASSENS I PER A PAUL VALERY; I LLEGIT DAVANT LA TOMBA DE VALERY.
 

CEMENTERIS MARINS

Fumaré uns versos sense guitarra
vora una mar coneguda,
li deixaré com a penyora
l’alè de l’onatge pairal,
bescanviarem, si més no un instant,
el tacte de la sorra i la pell nua
de les jeunes filles de la Camarga.
Sé que ja ets pols i música
com música i mar és Paul,
mes també sé que tots tres tastem
de l’escudella de la llum
i de la secreta taula dels mots.
Alce la copa a la falsa frontera
on descansen els morts.

Agost 2011

dilluns, de juliol 04, 2011

TANKA DE L'ENGANY

TANKA DE L'ENGANY


La millor posa
per a l'ull freturós
que en la recerca
pels abismes de l'ànima
troba la freda foto.

dissabte, de juny 18, 2011

CONJUNCIÓ


CONJUNCIÓ

Vella memòria
de vidres i teulada,
arrels del temps.


dimarts, de maig 24, 2011

UNA PLUJA DE LLUNES I LLUERNES

UNA PLUJA DE LLUNES I LLUERNES

Preguntes de sal en la parpella
ran dels llavis del silenci:
una pluja de llunes i lluernes
per amassar la muntanya
i esdevenir flor de flaire per a tu.

diumenge, de maig 08, 2011

RESISTÈNCIA

RESISTÈNCIA

Des de la desolació del temps,
allà on s'arrecera el record,
l'arbre, la pedra i el gos
ens trauen la llengua pairal.

dilluns, de maig 02, 2011

ESTÀTUA O BANC

ESTÀTUA O BANC

Les capricioses mans del picapedrer
decidiren per mi,
estàtua o banc;
només la mentida de l'esguard
o el càlid contacte de la pell.

dilluns, d’abril 04, 2011

TANKA DE LA FUSTA OFERIDA

TANKA DE LA FUSTA OFERIDA

A cada resta
de vernís desgastat,
la tendra espatla
de l'amor jovenívol
sota l'esguard del bes.

divendres, d’abril 01, 2011

CREIXENT A L'ASFALT

CREIXENT A L'ASFALT

Com que l'home havia perdut l'hàbit de comprar llibres i les històries es deixataven en el blanc, un dia, omplint-se de llibertat i de valor, les lletres decidiren anar a l'encontre de l'home i ocupar el seu espai. I començaren a créixer a l'asfalt.

dimarts, de març 29, 2011

divendres, de març 25, 2011