Presentació "55 maneres de mirar València"

Amb la col·laboració de la rapsoda Sterxu Villanueva

QUADERN DELS TORSIMANYS: PRESENTACIÓ A PUÇOL

Ahir, divendres 15 de juny, es vestia de diumenge el poemari Quadern dels torsimanys a les destil·leries Pla, de Puçol. L'acte fou presentat per Xavi Sarrià (filòleg, escriptor i cantant d'Obrint Pas), Toni Martínez (de l'editorial Germania) i per Xavier Alcàsser (de l'activíssim col·lectiu l'Andana).

 El poeta i escriptor Manel Alonso reuní representants coneguts del món de la poesia, de la cultura, de la música, de la política i amants de la poesia en general en una presentació poètic que feia goig; Hi havia tantíssima gent que fins i tot calia estar-se dret on es podia per seguir l'acte.

Després diversos cantants interpretaren peces que havien musicat dels poemes de Manel Alonso i Català. En la fotografia el cantant Carles Pastor (Cantant d'Els ulls de Bob) a la guitarra i el joveníssim Jordi al violí. També alguns dels torsimanys presents i dels poetes llegírem poemes del llibre.

Els organitzadors i la destil·leria Pla ens oferiren un refrigeri (ben generós) a tots els assistents.

El poeta, molt amablement, ens dedicà l'obra a tots aquells que l'adquirírem. Un gran acte, Manel.

CARLES PASTOR: ELS ULLS DE BOB A LA FIRA DE VALÈNCIA

Ahir, a la fira del llibre Carles Pastor presentava el disc Els ulls de Bob on musica 11 poetes valencians actuals. Jo he tingut la sort de participar-hi amb tres poemes: Juliol, A Mercè del temps i amb A Guillem Agulló. Quan anava a recitar l'últim, em regalaren la Muixaranga amb violi, i no vaig estar-me d'alçar els quatre dits com a senyal de les quatre barres que ens agermanen.
Salut i Terra

La novel·la Els Greixets portada al cant d'estil i a la dansa.

Una notícia agradable: el grup de dansa el Revol farà un espectacle de cant i dansa basat en vuit escenes de la meva novel·la "Els greixets". Serà dissabte vinent (28-IV-2012) de vesprada a l'Olleria. Segons m'han contat la cosa pinta molt bé.

Llibre de les enrònies a la Casa del Llibre de València.

Anit, a la Casa del Llibre de València entrava en societat de la mà de Ramon Guillem i d'Antoni Gómez el llibre de poemes de Vicent Penya, Llibre de les enrònies (guanyador del ciutat de València i publicat per Bromera). Tant les laudatio presentadores com el parlament del mateix poeta destacaven que era un llibre on el jo poètic, com un peripatètic vital, féia un repas als grans temes actuals carregat d'un gran dosi d'ironia i sempre amb el tall afilat per a la denúncia.

Una sala plena de poetes els agraí l'anàlisi i el tast que ens en feren.

MARXA POPULAR FALLERA Nº 11

Ahir, 3 de març amb una primavera valenciana avançada es presentava a la Biblioteca de la Societat Coral El Micalet el número 11 de la revista Marxa Popular Fallera. Onze anys de veus crítiques en valencià sobre la festa fallera.

Ferran Navarro i Soriano, acompanyat d’una colla de dolçainers de Benimaclet, obrí l’acte. Aprofità l’avinentesa per homenatjar un gran dolçainer com és Ferran Navarro i Roig, son pare, present a la sala i molt emocionat.

L’acte estigué presentat per Vicent Penya, director de continguts, i Francesc Ferrer, coordinador de la revista.

Més de la meitat dels col·laboradors assistiren a l’acte i ens feren partícips del seu article, conte o poema.

Alguns moments de l'acte:

Crònica i fotos: Mompó i Climent

SOMIANT AMB ALEIXA A L'OLLERIA

Ahir, 27 de gener, Somiant amb Aleixa es presentava a la Biblioteca de l’Olleria (la Vall d’Albaida), el meu poble. L’obra, guardonada amb el XVII Premi de Literatura Erótica la Vall d’Albaida, viatjava per primera vegada a aquesta comarca.

Tot i que el dia no acompanyava –pel fred, per la humitat i, sobretot, per la pluja inclement que queia– una trentena de persones assistiren a l’acte.

Fou una presentació un tant atípica ja que començàrem amb la signatura d’exemplars, després férem un parell d’entrevistes per a les televisions MK d’Ontinyent i la Comarcal TV.

Finalment fou el jove escriptor ollerià, Ángel Cano, qui ens presentà, ja que Josep Albinyana per causes de salut (no greus) no pogué anar-hi com estava previst.

En acabant parlàrem de la gènesi de l’obra, del procés de creació i férem un tast de la novel·la llegint-ne un fragment. Per aquells qui ja la coneixen, part de l’escena que ocorre a la llibreria. Finalment s’obrí un diàleg amb el públic força interessant.

 

Aprofitant el Sopar dels Enamorats que es farà a Ca les Senyoretes d'Otos, dissabte 11 de febrer Somiant amb Aleixa tornarà a estar a la Vall d’Albaida (més informació ací).

Crònica: Mompó i Climent

Fotos: Vicent Martí

PRESENTACIÓ DE "VIDES DESAFINADES" DE XAVIER ALIAGA A CA REVOLTA

Ahir es presentava a ca Revolta el darrer llibre del periodista i escriptor Xavier Aliaga: Vides desafinades (Edicions 62). Aquesta és la tercera novel·la de Xavier Aliaga i el tercer guardó important que rep. En 2005 guanyà el VII Premi de narrativa Vila de Lloseta per l’obra I si no ho dic rebente (Ed. Moll) i en 2008 el Premi Andròmina de Narrativa dels Premis Octubre per l’obra Els neons de Sodoma (Ed. 3i4). Amb Vides desafinades ha rebut aquest any que s’esmuny el Premi Joanot Martorell.

En la contraportada podem llegir que és una història de vides desconcertades travessades per la música, la lluita dels seus personatges contra la infelicitat i el desencís, en què Aliaga abandona l’humor esborrajat per endinsar-se en un altre registre més dramàtic.

Un novel·la que promet ser molt interessant. Un perfecte detall per a obsequiar per reis.

Estava previst que la presentació fóra breu –per això és que no havia cadires a la sala, una sala que s’omplí amb músics, periodistes i escriptors. Hugo Mas, Xavi Sarrià amb alguns membres d’Obrint Pas, Francesc Calafat, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Begonya Pozo, Raquel Ricart, Mercè Climent, Anna Moner, Pau Sif, Empar Talens, Francesc Bononat... de segur que me’n deixe, disculpeu–, i que la música tinguera un pes important.

Per circumstàncies personals l'encarregat de presentar el llibre, Miquel Àngel Landete del grup Senior, s’endarrerí; així que l’escriptor Salva Company aprofitant que ja havia llegit el llibre improvisà unes paraules d’elogi. Tot seguit l’autor de Vides desafinades ens féu uns cèntims de l’obra i ens desvetllà alguns dels secrets que s’amaguen en les seves pàgines.

Mentre arribava Landete es féu una pausa que propicià salutacions, presentacions i converses força interessants entre els presents. Finalment el presentador arribà i, a més de parlar-nos de l’obra, ens regalà la interpretació d’una de les seves cançons en directe.

En acabant se serví una picaeta mentre Xavier Aliaga signava exemplars del llibre; i com que no tinguérem prou, un grupet marxàrem amb ell a pegar un mosset per continuar amb les converses i la celebració d’aquest nou llibre.

Crònica: Mompó i Climent

DIES DE LITERATURA A SAGUNT: EL PLAER DE LA LLENGUA COMPARTIDA

Dijous 15 de desembre Francesc Mompó i jo tancàrem el cicle Dies de Literatura que organitza l’Ajuntament de Sagunt amb un acte que portava com a títol: “El plaer de la llengua compartida” i que se celebrava a la Biblioteca Municipal de la localitat.

L’escriptor Vicent Penya fou l’encarregat de presentar-nos i parlar de la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa. En una taula redona i en un ambient distés exposàrem alguns dels aspectes més importants del llibre, com és la gènesi de la idea o el mateix procés de creació a quatre mans. En acabant llegírem un fragment a dues veus i responguérem a totes aquelles preguntes que el públic ens féu.

 

Una hora abans i a pocs metres, a la seu del Bloc de Sagunt, Vicent Flor Moreno presentava el seu llibre Noves glòries a Espanya. Com que teníem una miqueta de temps vam escoltar la primera part de la xerrada.

Rematàrem la nit sopant en un restaurant del call jueu -lloc a visitar- acompanyats de bons amics.

SOMIANT AMB ALEIXA AL CASAL JAUME I CAMP DE TÚRIA

Ahir, 2 de desembre, al Casal Jaume I Camp de Túria a Llíria es presentà la novel·la Somiant amb Aleixa.

En un ambient distés i acollidor, Rubén Pitarch, responsable del local, féu un recorregut per la nostra trajectòria literària abans de donar-nos la paraula.

Mercè i jo, després dels agraïments a Acció Cultural del País Valencià, que tant fa per la llengua i la cultura d’aquest país i que per això mateix tan assetjada està permanentment per les autoritats de la Generalitat Valenciana, passàrem a pujar la temperatura del local amb la lectura d’un fragment de la novel·la –per a aquells que ja l’hagen llegida, aquell de la llibreria–. Tot seguit anàrem parlant de la gènesi de l’obra i de les vicissituds d’escriure una novel·la eròtica amb la teva parella. En acabant responguérem a un fil d’interessantíssimes preguntes que ens feren des del públic i signàrem exemplars del llibre.

Un sopar enfaixat (de pa i porta, de cacau i tramús, de coixinera, pa amb oli, de... sabeu més maneres d’anomenar-lo?) tancà l’acte en informals converses i confessions de desficis. Tot un goig haver compartit vetlada amb els amic de Llíria i voltants que s’hi aplegaren a escoltar-nos.

Ps. Gràcies a l'acte "desvirtualitzàrem" dos amics de la xarxa: Josep de Benaguasil i Enric Sanç. Un plaer.

PRESENTACIÓ "POEMES DE LA RESISTÈNCIA CHICANA" A VALÈNCIA

Ahir es presentà a La Casa del Llibre de València el llibre Poemes de la resistència chicana (Ed. Germania, col·lecció Plaerdemavida) del poeta, narrador, pintor, activista cultural, chicano per descomptat, Nephtalí de León, traduït al català per Carme Manuel, professora de literatura nord-americana de la Universitat de València i directora de la col·lecció Biblioteca Javier Coy d’estudis nord-americans (PUV).

L’acte estigué presentat per l’escriptor Manel Alonso i Català i el crític literari Francesc Calafat, comptà amb la presència de Carme Manuel i estigué amenitzat amb una lectura de poemes per part de Margarida Castellano.

Alonso i Català destacà el paper de l’Editorial Germania, que en temps de crisi està fent una travessa important per la literatura, la nostra i també la d’altres cultures. Calafat, per la seva banda, iniciava el discurs referenciant les paraules de Lluís Llach durant els lliuraments dels premis Miquel Martí i Pol aplicades al llibre presentat: no és només un llibre de poesia. Parlà de la importància dels traductors que ens obren finestres a d’altres cultures, que d’una altra manera seria impensable conèixer, i de com moltes vegades resten en l’oblit injustament. A més, afegí que en aquest sentit Carme Manuel no es solament una traductora sinó que aporta alguna cosa més a les traduccions que realitza.

Arribat el torn de Carme Manuel, ens confessà que en aquesta aventura sempre s’ha vist acompanyada de moltíssima gent i a ells dedicà les primeres frases. En acabant féu un recorregut per la seva trajectòria com a traductora i ratificà el que ja havia dit Calafat: el paper del traductor ara per ara no està valorat. Manuel ens presentà Nephtalí de León, en fotos i mitjançant la lectura d’un correu electrònic amb motiu de la presentació del llibre a València. Com no, explicà la causa que l’autor defensa en aquest llibre: canviar el relat repressiu que envolta la història i identitat de la comunitat chicana als Estats Units des de la reivindicació política i fer un homenatge als protagonistes de la història i cultura chicanes.

Finalment, Margarida Castellano ens regalà un petit recital amb cinc poemes que havia escollit del llibre Poemes de la resistència chicana. Amb una veu càlida es passejà pels versos de Somnis de la Raza!, Tortilla de Sant Valentí, Nativitat Americana, Ombra i acabava amb un Pare nostre en Chicano: El nostre jefito.

Amb una copeta de cava i la signatura d’exemplars finalitzava una vetllada literària molt agradable.

JO CONFESSO: JAUME CABRÉ PRESENTA LA NOVEL·LA A VALÈNCIA

Ahir, 10 de novembre, l’escriptor Jaume Cabré va presentar el seu darrer llibre, “Jo confesso”, en un acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Toni Gisbert, secretari d’ACPV va donar la benvinguda en nom de l’entitat al nombrós públic assistent. Tot seguit Francesc Calafat, crític literari, i Núria Cadenes, escriptora i periodista establiren un diàleg –triàleg– amb l’escriptor.

Va ser un enorme plaer estar allí i poder escoltar Jaume Cabré. És un home que converteix una presentació en una didactíssima xerrada de literatura. El primer que digué fou que estava molt content de veure tanta gent somrient. I era cert, somriures que no cessaren al llarg de l'acte gràcies al to amb què aquest monstre de la literatura anava embastant la conversa de la taula.

Jaume Cabré és un home que estima amb passió la literatura, i això queda de manifest quan parla de com aborda el procés d'escriptura. Núria Cadenes li digué que se l’imaginava en una habitació amb les parets plenes d’esquemes, fletxes, personatges, apunts, fotos... (una cosa semblant a allò que veiem en les pel·lícules d'investigació americanes). Lluny d’això, Cabré confessa que ell s’escriu damunt. A la pregunta com es comença una història com Jo confesso, ell respon que senzillament... escrivint. Desconeix el tema, quin serà el personatge principal, com començarà i molt menys com acabarà el projecte encetat; però ell escriu i escriu, a partir d’un pensament o d’una imatge o d’una melodia o d’uns versos (Recordeu la teoria de l'ham poètic de Carner? Després d’uns mesos d’escriure sense rumb –fins i tot, anys– Cabré s’adona que tot el caos que ha creat necessita un ordre; explica que fins i tot els personatges se li rebel·len. Llavors es pregunta: «tu de què vols parlar?». I explica, referenciant Villatoro, que si ell sabera de què parlarà faria un assaig, però com que ho desconeix es dedica a novel·lar. També confessa que és un novel·lista maratonià, que si escriu de manera complicada és perquè necessita apassionar-se i que les històries vagen sorprenent-lo –com al lector– a mesura que escriu. Li agrada incloure citacions, fins i tot autocitacions, i referències de tot tipus. I és que Jaume Cabré no solament fa literatura, sinó que es permet la llicència de jugar amb ella.

Tenia por que es parlara massa de l’argument o que es desvetllaren aspectes importants del llibre. Tanmateix, després de més d’una hora d’escoltar Cadenes, Calafat i Cabré només sé que Jo confesso tracta d’un personatge que intenta escriure un assaig sobre el mal i que no se’n surt. Ara bé, Núria Cadenes adverteix que té efectes secundaris, i que es necessiten unes setmanes per acabar de pair aquest obra. També afirma que és literatura de pes, i no solament per les mil pàgines que té el llibre. Al seu compte de féisbuc, Núria Cadenes, unes setmanes abans, publicava: «Tan bon punt vaig començar a avançar per les seves pàgines, em va atacar una idea recurrent: jo, de gran, vull ser com en Jaume Cabré. Sense bigoti, però com en Jaume Cabré. Quan duia trenta o quaranta pàgines, vaig canviar de parer; sense condicions: si cal, em deixo bigoti, però vull ser com en Jaume Cabré».

Acabat el diàleg a tres, es va donar la paraula a un públic força interessat i participatiu. Finalment, l’autor va signar exemplars del llibre als assistents que així ho desitjaven.

Al final de la nit coincidírem amb Jaume Cabré, Toni Gisbert, Núria Cadenes i l’editor de Proa a la Papardella –a partir d’anit la pizzeria dels poetes (Núria, ens encanta)– i fer sobretaula amb ells. En privat ens dedicà el llibre i ens férem algunes fotos.

SOMIANT AMB ALEIXA A COCENTAINA

Dissabte, 29 d’octubre, en un dia molt plujós s’inaugurava la II Fira del Llibre, dins de la 665 edició de la Fira de Tots Sants de Cocentaina.

Presentàrem la novel·la Somiant amb Aleixa de vesprada i arrecerats a l’edifici de l’Ateneu Musical. L’acte estigué conduït per l’escriptor Ivan Carbonell, que preparà una magnífica exposició amb Power Point. Ivan Carbonell féu una bona dissecció de la novel·la atenent a tots els ets i els uts més recòndits de la mateixa. D’ella digué que “és una novel·la eròtica d’alt voltatge que navega entre les escenes eròtiques més explícites i una narració suau, culta, àgil, directa a l’interior del personatge d’Aleixa i plena d’aspectes culturals d’interés”. A més afegí que és “una novel·la adulta vedada a qui es negue a somiar i connectar amb el desig”. Fins i tot s’atreví a identificar l’autoria en determinants fragments.

En acabant, no s’estigué de fer-nos unes interessantíssimes i personals preguntes com ara quines lectures hi ha darrere d'aquesta obra, el paper de la dona davant del sexe o la vitalitat del gènere eròtic en l'actualitat. Amb aquestes qüestions i les del públic assistent nosaltres explicàrem tot allò que volíem dir sobre la novel·la i que portàvem escrit en un guió que, aquesta vegada, no ens fou necessari. Per finalitzar llegírem un fragment molt suggeridor a dues veus.

PRESENTACIÓ DE FRONTERES DE VIDRE

Presentació del llibre de relats Fronteres de vidre a un grup de professors a València.

PRESENTACIÓ DE SOMIANT AMB ALEIXA A L'OCTUBRE CCC DE VALÈNCIA A CÀRREC DE NÚRIA CADENES

Dijous passat Somiant amb Aleixa es presentà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

L’escriptora i periodista Núria Cadenes li donà la mà a Aleixa perquè entrara en societat al terrat de l’emblemàtic edifici acompanyat d’un grapat d’amics i escriptors.
Tot i que començà la intervenció dient que la novel·la eròtica mai li havia fet el pes –i ací en cità algunes per dir que mai no les havia pogut acabar– continuà agraint-nos que l’haguérem fet partícip de l’esdeveniment perquè amb Somiant amb Aleixa se li havia obert la finestra per aquest gènere. Perquè veia que sí, que es podia fer literatura eròtica sense abandonar la dignitat literària. Moltes gràcies, Núria. Continuà posant de relleu la cura que havíem tingut els autors per no abandonar en cap moment el tremp literari al temps que parlàvem d’erotisme.
Al voltant d’aquest dualisme girà la presentació: una obra eròtica cal que ens moga el cos, però cal no perdre de vista que no és una col·lecció de cromos eròtics. Cal uns personatges redons, una estructura de novel·la i una història que enganxe el lector.
Després llegírem un fragment i parlàrem un poc de com sorgí la idea de fer una novel·la eròtica i de com hem escrit aquest llibre a quatre mans. També férem esment d’alguns aspectes importants de la novel·la com ara la psicologia del personatge, l’estructura helicoidal o el llenguatge emprat. En acabant, contestàrem les preguntes que un públic interessat ens va fer.


Ps. Una de les curiositats va ser quan se’ns acostà un xic parlant-nos un català aconseguidíssim amb un deix peculiar. Aclarida la qüestió resultà ser un gallec que mai havia estat als Països Catalans, ni mai l’havia estudiat a cap lloc. Era autodidacta. El fet d’estar enamorat de la poesia d’Estellés l’havia fet aprendre’l i de Galícia estant el perfeccionava escoltant Ovidi, Obrint Pas i altres grups que canten en català. Tot un gojós descobriment i exemple a seguir per a molts valencians.

SOMIANT AMB ALEIXA I DE LA FUSTA A L'AIGUA AL MATARRANYA

Aquest cap de setmana serà mogudet. De bell nou maleteta al cotxe i a menjar carretera. Aquesta vegada a una comarca on encara no havia estat, tot i que sempre me n'havien parlat molt bé i on continuem compartint la llengua de Jaume I. De segur que serà una bella estança, tot i que de curta durada. Disabte 6 a migdia, estaré a Vall-de-roures, a la llibreria Serret signant exemplars del poemari De la fusta a l'aigua ed.Onada; també de la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa ed. Bromera, junt amb Mercè Climent, coautora. I també hi seré amb el poeta i escriptor Manel Alonso que signarà el recull de narracions Els somriures de la pena ed. Onada.

A s'endemà anirem a Prat del Comte a la presentació de l'antologia poètica Poesia a la frontera Marc editors on han participat vora un centenar de poetes, en llengua catalana, aragonesa i castellana; entre els quals estem Manel Alonso i jo.

Ens emplenarem la sala de l'ànima de bons records, segur.

SOMIANT AMB ALEIXA VA A LA UNIVERSITAT

Aquest estiu Aleixa s'ha matriculat amb unes quantes novel·les eròtiques més -guanyadores també dels Premis de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida- a la Universitat Catalana d'Estiu organitzat per l'Associació d'amics i amigues de la UCE.

DE TORTOSA A CORNUDELLA DE MONTSANT (i III)

Després d'uns dies de descans paradisíac a El molí del pont, amb alguna escadussera excursioneta per la zona, arribà el dia de la 4a trobada d'escriptors. Al café teatre L'íntim s'aplegaren unes 150 persones -Déu n'hi do per a un poble que només té un miler d'habitants; vora el 15% de la població: Chapeau per ells i vergonya per a la resta- a veure l'espectacle cultural que de la mà de Jesús M. Tibau amb col·laboració de l'ajuntament (Esquerra Republicana crec que són qui manen allà) havien muntat.

En la 1a fotografia estem tots els escriptors que hi participàvem amb les obres que se citen. Fa patxoca veure'ns sota la bandera que ens agermana:

Fede Cortés: Jhonson & Jhonson

Francesc Mompó: Els fantasmes del Lacrima Coeli

Mercè Climent: Lina Panxolina i el quadern màgic // Somiant amb Aleixa

Joan Todó: A butxacades

Víctor Amela: Paraules d’amor

Roser Amills: Morbo

Àngel Lluís Carrillo: Tarrako

March Editor (Jordi Pijoan): Un riu de crims

Jesús M. Tibau: I un cop de vent els despentina 

Tots llegírem un fragment (uns 7 o 8 minuts) de les nostres obres. Mercè i Jo ho férem de Somiant amb Aleixa i pujàrem la temperatura de la sala.

Ací, el manegador de Jesús M. Tibau llegint un dels contes de I un cop de vent els despentina.

 Tot seguit, l'actor Anton Dalmau homenatjava l'escriptor local Joan Baptista Espasa llegint fragments de l’obra d’aquest poeta i estudiós local.

En acabant, l'espectacle Una sortida digna, del grup teatral TEBAC, Teatre estable del Baix Camp.

Tot seguit el públic s'atansà a la taula per comprar exemplars i que els els dedicaren els autors. Tota una lliçó d'interés per la literatura. Moltes gràcies, Cornudella de Montsant.

Fede Cortés, Jordi Pijoan, Francesc Mompó, Mercè Climent, Víctor Amela, Joan Todó, Roser Amills i Glòria.

SOMIANT AMB ALEIXA A LA CASA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA

Ahir dia 30 de juny, Somiant amb Aleixa es vestia de diumenge amb la primera presentació oficial. Fou a València, a La Casa del Llibre i de la mà de l’escriptor Manel Joan i Arinyó. Una trentena d’assistents –escriptors, representants del món editorial i de la universitat, professors, amics i amants de la literatura– prengueren contacte amb la novel·la guiats per la batuta personal i intransferible de Manel Joan i Arinyó, qui sense abandonar el didactisme de les explicacions ens regalava contínuament acudits, sussoïts, anècdotes i excursus relacionats amb el món de la literatura i sempre amb el to picant que calia en la presentació d'una novel·la eròtica. Això sí, sense deixar de costat les floretes que dedicà a la construcció del personatge: Aleixa i les excel·lències del triple enfocament narratiu que té l’obra –somni, record i realitat–.

Tot seguit, prengueren la paraula els autors, que començaren llegint a dueto un fragment de la novel·la –aquell que es desenvolupa en una llibreria, atès que n’estaven en una–. Després parlaren de com s’originà la idea de fer una novel·la eròtica i com la dugueren a terme a quatre mans. I com no, s’hagué d’explicar els conceptes d’erotisme i pornografia. En acabant, un públic molt interessat prengué la paraula perquè volia saber diverses qüestions amb el llibre i el procés de creació.

 

L’acte finalitzà amb la signatura d’exemplars i una copeta de cava.

I arredonint la nit un grup anàrem a sopar al restaurant La Carme (barri del Carme) i en acabant a prendre l’última al cafè Lisboa.

 

 

Ps. La pròxima presentació serà dijous 13 d’octubre al Centre Octubre de la mà de l’escriptora i periodista Núria Cadenes.

FRONTERES DE VIDRE: DINAR-PRESENTACIÓ A VALÈNCIA

Ahir, 25 de juny tingué lloc al restaurant El Timonel de València la presentació del meu darrer llibre Fronteres de vidre publicat en Editorial Germania.

Per contactar amb l'editorial:

telèfon: 607 719 394 (Paula Martínez)
e-mail: paula@germania.es
blog: http://editorialgermania.blogspot.com/

Fronteres de vidre és un recull de vint contes que tenen en comú l’element fantàstic i la sorpresa. L’autor ens demostra la seua capacitat per estiregassar la lògica fins al punt d’enllaçar-la amb l’element irracional, l’absurd o el màgic. L’espill –real o simbòlic– actua en totes les històries com a frontera entre la realitat i la irrealitat, entre la lògica i l’absurd. Així, hi trobarem éssers que habiten a l’altra banda de l’espill, ombres capaces de rebel·lar-se davant d’un món que consideren injust, éssers mitològics vinguts a una nova realitat –o millor, a una nova irrealitat–, coses que no són el que pareixien en un principi...