3r I ÚLTIM CONVIT ESTIUENC

A la foto apareix una de les anelles de la catedral de Girona que he fet aquest estiu. Podeu utilitzar la mateixa imatge o qualsevol altra que hàgeu fet vosaltres (si podeu dir-ne la localització, millor). El convit és perquè cadascú diga a QUINA PORTA tocaria i QUINA COSA suplicaria, demanaria o exigiria. La petició pot ser per a qualsevol àmbit: polític, sentimental, laboral, literari... d'allò que cadascú estime més convenient. Proveu a no fer-la massa llarga, la petició; m'envieu l'enllaç i jo us el publicaré. Animeu-vos.

PS. Al meu poble (l'Olleria, La vall d'Albaida) es diuen anelles, dieu-me també com es diuen als vostres; així eixamplarem el nostre coneixement lingüístic.

Hi diuen la seva:

- Els primers gestos del verd

- Antaviana

2n CONVIT ESTIUENC

Ens n'anem a veure el sostre i la teulada de casa. Ens agafem uns dies d'esbargiment viatger pel nord de Catalunya i per la Catalunya Nord: Girona, Figueres, Besalú, Pals, Palafrugell, Roses, Cadaquès, Fillols, Prada...
Parafrasejant el xativí Raimon, veurem tots els colors de la llengua (com que estarem a l'UCE de Prada també escoltaré els sons illencs).
Abans, però, us deixe una altra joguina literària per entretenir el desfici. Es tracta de fer-hi un sol vers inspirat en la imatge (sintagma, frase, oració...) d'entre dos i cinc mots; curtet.
Animeu-vos-hi. Les que m'arriben abans d'anar-nos-en les penjaré al post, i les altres ja ho faré en tornar.
Per començar, la meva proposta:

M'hi vaig oferir

Ps. Si pengeu la participació al vostre blog us en faré l'enllaç.

McAbeu

Adéu i fins la propera!

Mercè:

Camí per a l'oblit

Joana

Fent camí assaborim el món.

Trini

Marcant petjades, plegats, farem camí

Arlequí

Camino dins la teva petjada per arribar fins a tu.

Natzari

A rebentar de salut!!!

Joana

Les petjades decidiren acomiadar-se sigil·losament amb les sabates a la mà.

P-CFACSBC2V

L'aigua fa camí

Col·lecció de moments

Efímeres petjades, només un record.

Filant prim

S'asseca el teu record a la llunyania...

Clidice

Deler de sotjar-te

Cròniques de sota el mugró

Hòstia! Com crema la fusta!

Giorla... i els colors

Ara, no te'n vagis...

J. Tibau

Lleu rastre enyora la petjada

Raons que rimen

Jo et segueixo

Rebaixes

Perspectives: No us trobareu mai.

Josep M. Orrit

Sempre endavant!!!

Se'n va anar.

the daily avalanche

Els parèntesis em fugen.

cinc cèntims

S'esvaeix el teu record cap a l'horitzó.

A peu coix

S'evapora el teu record

com l'empremta sobre la fusta

Mar

Petjades efímeres cap a l'infinit...

Henriette

Queda sempre una traça

Duschgel

Segueix-me pel camí humit

Judit

No és només un camí

Reflexions en català

Petjades passatgeres, ara o mai

Zel

Espera'm!...

però la lliberatat s'esmuny.

Unquepassava

Il·lusió fugissera, fuges enllà

Mon

Petjades sense retorn, potser...

Jordi

escrius de tu mateixa

El Mèlich

Acabo de pixar... no em podi aguantar, ufff, quin descans!

Rebaixes

Fusta fea fuig feta fura

llistons lligats lleu lloc llogueu

Joana

Primer pas, fresc i lleuger, cap a la llibertat...

Josep (Benagusil)

Això és Fer País!

Joana

Mai sabràs a on vaig...

El veí de dalt

Petjades lleus d'humits records.

Maite

és breu tot plegat...

Joan deu Peiroton

Un petit pas per l'home

... però un gran pas per la dona!

Maria

Marcant decididament el teu camí

Merike

Atrapa'm si pots, home!

El Paseante

Camí de l'aigua al cosmos

Àgueda

...espero la teva arribada efímera...

Sa perdigüeta

Com les empremptes que deixem al món

CONVIT ESTIUENC

En aquests dies de calor, basca i xafogor, mare de desficis diversos, us convide a enganyar Chronos. Es tracta que feu un haiku inspirat en la imatge i que el pengeu al vostre blog. Després m'ho feu saber i aniré afegint-los al meu i hi posaré el blog on està penjat.

PS. Ah, no té premi; només és per a enganyar el desfici.

La meva proposta:

Mires l'origen

de la plenitud, i ara

els peus se'n van.

Altres propostes:

Helena Bonals

Botella buida,

no encabeix cap missatge.

No porta enlloc.

Mercè Climent

Les teves passes

allunyant-se en el blau;

només buidor.

Pep Castellano

Mandra d'estiu,

t'insinues a la sorra,

jo passe de tu.

Àgueda Climent

Vas fent camí...
La solitud són petges
al blau de l'ànima.

Jesús M. Tibau:

Absurda nau,

recer buit de missatge,

plora a l'arena.

Rafel:

Envàs en va
nàufrag sense missatge
raier pel Segre

David Gálvez Casellas:

Fuges descalça,

Tal com vares arribar.

Resto: plàstic buit.

Sandra D. Roig:

Aigua de vida

saciada la sed del cos

serás oblit inorgànic.

La Teresa:

L'ampolla buida,
a un tros de platja enrere
del mar immens

Carme Rosanas:

Quan temps perdut

per escriure el missatge.

Res no perdura.

Pere:

Buida l'ampolla,

busca la sal de l'ona:

intent inútil.

Víctor Pàmies:

Buit sobre l'ona,

cavalco sens defallir.

No tinc missatge!

Antaviana:

Tinc un missatge d'amor:
silenci.
El meu silenci és el teu.

Galderich:

Estiu asolejat,

ordinadors i ampolles buides.

Escriure pel diable!

Buk:

platja deserta

-el so de les onades

omple l'ampolla

P-CFACSBC2V :

Beses la sorra
empesa per les ones.
On tens la carta?

de la Virginia Fochs

És el reflexe

on vora el mar, de sobte

desapareixo

Joana:

Vora mar,

testimoniatge cruel,

t'imposes.

Fanal blau:

L'aigua s'acaba.

Però quedarà la set

damunt la sorra.

Bernat Mestre:

Un petit món

verge d’inici, vetlla

la veritat.

Rebaixes:

Botella sola.

Mar embravit de queixes.

La sorra et guarda.

* * *

Com en l’ampolla

Viure dins l’aire present

sol, solitari.

* * *

Abandonada.

Platja tinc per recórrer

Com fa baldufa.

* * *

El vent que em crida.

M’empeny amb bogeria

Fins un nou destí.

Joana:

Les ones cegues

de la mar t'han endut,

tot s'ha perdut.

Xarel-10:

L'aigua no hi és,
s'ha escolat sota el sol.
Recicleu-me!

Helena Bonals:

Deix de bellesa

que es reflecteix en tu,

plàstic, progrés.

Francesc:

I

Sota la sorra cremant

de material resistent

queda inerta i resistent

II

Vine mar

que jo t’espere

carregadeta de sol

Jordi

I

La nau perduda

vol restar tranquil·la

perdent la vida.

II

Aigua perduda,

no ens queixem de sequera,

visca la pluja!

Joc literari

Tibau ens proposa un nou repte literari i com que he furtat un poc de temps al temps i l'assumpte m'ha engrescat hi he fet un microconte.

"Abans jo no era així. Era de carn i sentiments. I jugava a la corda i vivia al carrer amb els ocells i els arbres. El temps? El temps era etern, mai no s'acabava. Entre el sol i la lluna ho podies fer tot. L'espai? Tot teu; només les fronteres de greixets i de uendos insinuaven algun límit. Abans jo no era així. Sentia el vent a la cara i la veu de la mare al cor.
Després? Després vingué un home baixet amb bigotis, portava fusell i parlava rar; i de franc s'ho emportà tot. Em bescanvià la pell per plàstic, l'espai per una andròmina i el temps per unes busques sense sentit.
Abans jo no era així.

Repte literari

Al bloc de Tibau es proposa un nou repte literari. M'he decidit a participar perquè m'ha fet gràcia el repte i perquè a més a més, he volgut "casar-lo" amb el meravellós relat de Mercè.

"Tens l’esguard a l’altra banda de la pantalla. D’ulls color mel boscana m’observes asseguda des de la teva còmoda poltrona. No saps encara què fer. Et sents poderosa, et deleges per pujar-me. Els records de les nostres lentes passejades per serratelles amarant-nos d’aromes, de colors, emplenant-ho de nosaltres dos m’acompanyen. Jo blava, de plaenter selló fet a tu... fet per a tu.No vull acabar. No vull despullar-me. Veus? Ara em recolze a la paret. Ara m’oferesc a tu carregada de saboroses menges. No tardes".