STERXU VILLANUEVA RECITA A COLPS DE SILENCI.

No és el meu aniversari, ni el meu sant, ni cap celebració concreta; era un dia anodí de l'estiu, però ja no ho serà. M'acaben de fer aquest deliciós regal. Sterxu Villanueva recita el meu poema "A colps de silenci". Una exquisidesa de veu. Moltíssimes gràcies, Sterxu.

http://www.goear.com/listen/b4e6973/a-colps-de-silenci-francesc-mompo-locucio-sterxu-musica-ludovico-einaudi-passaggio

CARLES PASTOR CANTA "VAIG PLEGAR" D'UN POEMA DE FRANCESC MOMPÓ.

Carles Pastor: Veu i guitarres
Jordi Silvestre: violí
Juanjo Blanco: arxillaüt i arranjaments


Poema de Francesc Mompó: VAIG PLEGAR

http://www.goear.com/listen/45ae755/vaig-plegar-carles-pastor

DISC DE LA SETMANA: ELS ULLS DE BOB, DE CARLES PASTOR

Avui, el diari Levante de València en la secció el disc de la setmana ha triat Els ulls de Bob del cantant Carles Pastor. I en destaca dos temes meus A mercè del temps i A Guillem Agulló. Una delícia de disc, amb disseny del pintor Jordi Albinyana, on musica onze poetes valencians actuals. Paga la pena escoltar aquesta antologia musicada.

Si cliqueu sobre la imatge s'engrandeix.

CARLES PASTOR CANTA "QUE SEMPRE TORNA" AMB LLETRA DE JAUME PÉREZ MONTANER

Carles Pastor canta el poema Que sempre torna, de Jaume Pérez Montaner, inclòs en el disc ELS ULLS DE BOB.

Pep Gimeno, Botifarra, al Gran Teatre de Xàtiva

En un teatre a rebentar de personal, presentava ahir per segona vegada en dos dies el nou disc: Te’n cantaré més de mil. Des del mateix moment que Frechina obrí l’acte que començàrem a gaudir de la veu de la terra en la gola d’un grandíssim Botifarra. Aquest cantaor de Xàtiva té l’encís d’agradar a tot tipus de gent, des dels més joves fins a la gent més major que veu en ell la memòria d’un poble que es nega a desaparéixer, i el Botifarra la pessiga per la cultura popular i ens la retorna feta cançó de sempre. Arribàrem al teatre i, després de saludar un grapat d’amics, ocupàrem la localitat que havíem tret, i vés per on era la mateixa que la nit anterior havia acollit al senyor batlle de Xàtiva –aquell que deia que als professors que deien aleshores i gairebé calia rematar-los, se’n recorden?–. No sé què feia el sinyo Rus en un acte com aquest en què no tenia res a veure. Que la gent del seu poble li fera la foto? Bé, ja s’ho farà.
Com deia, un Botifarra incommensurable i acompanyat per una bona colla de músics, a més dels habituals –Miquel Gil, Obrint Pas, Cantaors de diversos indrets del País Valencià com Jorge Cobos i Jacint Hernàndez, també amb la veu de la gran Lola amb una deliciosa cançó de bressol, l’orquestra de músics, amb tots ells anà, entre explicació i explicació, entre refranys i dites, esfilagarsant tot el ventall de cançons del nou disc com "Les Folies", "Romanç de les jugadores del burro", "l’Havanera Tita", "Bressol", "la Despertà" o "Romanç de Senyera”, i alguna del vell –Si em pose a cantar cançons–. Amb ells, una parella de ballaors dramatitzaren algunes cançons donant-los una plasticitat envejable. Diversos foren els moments en què féu embogir d’aplaudiments i d’ovacions –sense necessitat de sacrificar cap ovis com feien els romans; solament les necessàries metafòricament parlant–, però jo en destacaria un parell: Quan des de l’escenari començà a descendir el fill de puta del Borbó Felip V cap per avall–no hem d’oblidar que fou ell qui manà encendre Xàtiva amb els defensors dins; per això es diuen socarrats–, i un penó a l’altre costat amb la quadribarrada. El públic s’hi deixà el palmell de les mans al teatre. L’altre fou quan cantà la Malaguenya, aquella que en una de les cobles diu: Sóc del cor de la Costera/ del poble dels socarrats/ allà on renaixen les cendres/ del meu País Valencià.
He destacat aquests dos moments, però la vetlada fou un permanent estat d’aplaudiments pur. Qui puga veure alguna vegada el Botifarra que no se’l perda; i qui es compre el disc estarà comprant un poc de la cultura popular d’aquestes dissortades terres tan maltractades pels seus governants. També tindrà a les seves mans la il·lustració que el pintor Jordi Albinyana (en la fotografia) realitzà exprés per a aquest disc.

Quan acabà l’acte encara tinguérem temps uns quants de fer petar la xarrada amb el mateix Botifarra en un local de l’Albereda de Xàtiva.

MUSIQUETES DE LA BRESSOLA A L’AUDITORI DE BARCELONA

Un moment de l'actuació

Acabe de fer-me un bon entrepà de quilòmetres; el companatge s’ho valia.
Anit vaig estar a l’Auditori de Barcelona gaudint de la musiqueta dels nins de la Catalunya nord, del sostre de casa. Aquest estiu, ran de la presentació d’una novel·la meva a l’UCE de Prada em convidaren a estar anit en aquest acte per recolzar la meravellosa tasca que hi estan fent una gent que començà el 1976 en un baix a Perpinyà contra tot un Estat centralista francés i que actualment compta amb més de 700 alumnes des de la bressola fins a tercer de secundària. Allà en aquelles terres, als peus del Canigó, on fa més de mil anys va nàixer el català i que en el segle XVII ens foren furtades i segrestades gràcies als estats espanyol i francés, hi ha tot un moviment que lluita perquè cap dels germans del sud, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, els deixe de banda. Ells són, sense cap mena d’exclusió, origen i part fonamental de la gran nació catalana.
Bé, anit, com deia, em vaig deixar engronsar per la musiqueta d’aquests nins, magníficament dirigits pels seus professors i per un grup musical que portava la veu animadora.

Amb el cantant i animador Ramonet del grup Mr Sequah

No faltaren tampoc els parlaments d’aquella gent històrica –Enric Larreula, Miquel Mayol, Joan Pere Le Bihan, etc.– que 33 anys després encara ens encoratjaven a tots perquè continuàrem treballant per la unitat i perquè mai no perdem el nord.

Amb Joan Pere Le Bihan, Toni Teruel, Carmina Naval i Ricard Gené

Tot un goig! Aquesta matinada m’he emportat cap al meu País Valencià l’estima, el record i els uendos de tots els meus avantpassats, així com les tonadetes d’unes veus jovenívoles, de les veus del futur.
Ps. Podeu descarregar de forma gratuïta i legal totes les cançons a: http://www.musiquetes.cat/. Salut i Terra.

Cançó de bressol: Manel Alonso i Vicent Penya

Els amics Manel Alonso i Vicent Penya m'envien aquesta cançó de bressol, text de Manel i arranjaments de Vicent, d'un to proper i encisador.