dijous, de desembre 30, 2010

LA ISETA: ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA.

Aquesta és l'última iseta. Amb ella deixe una columna i un mitjà -L'Informatiu- on m'he trobat molt a gust i que continuaré tenint-lo com una de les poques fonts d'aigua fresca que hi ha al meu maltractat país. La deixe perquè no he aconseguit la ubiqüitat, i l'excès de treball se'm menja pels garrons. A més a més, després de tot un any setmana a setmana, he pogut cansar els lectors. Cal obrir les finestres perquè entre aire fresc.
Només em resta acomiadar-me i agrair-vos el temps i la generositat que heu esmerçat a llegir-me.
Moltes gràcies i, com diria La iseta:
Salut i Terra


Per la seva plasticitat a aquesta dita no li caldria massa explicacions. Perquè l’estètica siga satisfeta cal que la màniga arribe fins a la monyica, canyell o gobanella, d’on naixerà nua i sense més entrebancs la mà. És així, més enllà de modes passatgeres –que per això són modes– com ha de ser: braç i màniga han de mantenir bona relació i constituir una parella perfecta perquè el gust no trontolle. Mantenint la paritat longitudinal l’harmonia queda garantida.

Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Oooh! Aixi que deixes les isetes!

No es pot arribar a tot arreu i en la feina (com amb els diners)tampoc no convé estirar més el braç que la màniga. :)

vpamies ha dit...

Sí que la trobarem a faltar, Francesc! Era una finestra oberta a la paremiologia molt entretinguda i actual!

Francesc Mompó ha dit...

No es pot, no, Carme.
Víctor, és un honor que el pare de la paremiologia s'hi abocara.
Moltes gràcies.

Joana ha dit...

Em vaig posant al dia. No arribo a tot :)
Que tinguis una bona entrada d'any!

Vicicle ha dit...

Doncs trobaré a faltar aquests articles que llegia fent la repassada diària de noticies per Internet a L'informatiu, i que de tant en tant et comentava en aquest blog. Bé, de qualsevol de les maneres que tingues un bon any nou, Francesc.