A Jaume Pérez Montaner
LLETRES DE MAR
Percaçaves la imatge
amb la màgia de la tècnica,
no volies que morira l'instant
en què la lluna gran escrivia versos
sobre la pell d'una mar pairal;
però la poesia estava en tu,
amic poeta,
i jo, golut també de llum,
vaig eternitzar un instant un poc més ample.
.bmp)
.jpeg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
2 comentaris:
Dos instants que es contenen l'un a l'altre i una dedicatòria molt maca!
M'agrada mot a mot tot el teu poema i em reconec a l'ombra dels seus versos. Moltes gràcies, Francesc!
Publica un comentari a l'entrada