dilluns, d’abril 16, 2012

CAMINS DE CENDRA TRADUÏT AL SARD

M'acaben d'enviar aquest poema meu traduït al sard per Sarvadore Serra. Estic molt pagat.


·                                
·                               El Sarvadore Serra
CAMINS DE CENDRA, de Francesc Mompó (testu in catalanu cun versione in sardu)

En aquest poema no plou,
l’aigua que reverdia el fang
perquè nasqueren roselles als llavis
fa temps que cercà d’altres cels.
No, en aquest poema la pluja està proscrita,
és un poema de foc,
de foc i flama enroscant-se com la serp alliberadora
a l’escorça del vell tronc.
Una llengua de sofre abraçant els llocs sagrats,
ídols de fusta porosa que cremen bé,
es consumien com les mateixes oracions
que un dia els feren existir.
Cap objecte que poguera viure
en algun replec dels pensaments
es va salvar del paorós incendi.
Ni el carbó ha estat tomba del sentir,
Cendra, només cendra, pols de cendra,
un immens univers atapeït de cendra
esgolant-se per les buides conques
de l’antic esguard lluminós.
Ara només és tot una cruïlla de camins de cendra
recorrent el mapa del record.

In custa poesia non proet,
s’abba chi torraiat a birde su ludu
pro chi nascherant atandas in lavras
tempus a como chirchesit àteros chelos.
Nono, in custa poesia sa proja est proibida,
est una poesia de fogu,
de fogu e frama allorighende-si che a sa terpe liberadora
in sa còrgia de su truncu betzu.
Una limba de fùrfaru afrangende sos logos sacros,
ìdolos de linna porosa chi brùsiant bene,
si consumint comente sas pregadorias matessi
chi una dia los ant fatos esìstere.
Perunu ogetu chi poderat vìvere
in carchi pinniga de sos pessamentos
s’est sarvadu dae su fogu terrorosu.
Nen su carbone est istadu tumba de su sentire,
Chinisa, petzi chinisa, prùere de chinisa,
un’universu immensu prenu de chinisa
falende-nche dae sos concales bòidos
de sa mirada antiga luminosa.
Como est totu unu grugadòrgiu de caminos de chinisa
disinnende-si in sa mapa de s’ammentu.

5 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Costa d’entendre, si no tens l’original per anar comparant, però és agradable d’anar seguint. Acabo de descobrir el sard i la seva sonoritat :D

Carme ha dit...

Quina il·lusió! Enhorabona, Francesc

Fa gràcia d'anar comparant...

Francesc Mompó ha dit...

M'ha fet molta il·lusió. Gràcies Quadern i Carme. Una abraçada.
Salut i Terra

Miquel Àngel ha dit...

feliçitats!! , fa molt anys vaig anar a l'Alguer i vaig coneixer alguns poetes. Un que es deia Antoni Conronzu, em va semblar que destacava força, em va regalar un llibre que es deia Mosaic, que em va agradar força corria l'Any 1972?

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies, Miquel Àngel.
Salut i Terra