POEMA OULIPIÀ QUE RENAIX
DELS DESEMPARELLATS HEMISTIQUIS D’UN SINTAGMA FUGISSER O DECONSTRUCCIÓ D’UN
DESFICI.
Tinc un sintagma sobre l’onatge
del cel
no sé com presentar-lo els
determine
llança de malucs se li adiu
plena
en un tauler de llum s’allunya
sense acords
a un centre fugisser per
maridar-lo
encara que em posicione d’ulls
foscos
no concorda d’ulls foscos
mirada penetrant perquè el
nucli
mirada penetrant braços en
la donació del ball
s’esgola fent surfing amb el
vestit
sense que cap prohom sobre l’onatge
del cel
cap qualitat els determine
que s’acosta se li adiu
plena
davant de l’adjectiu s’allunya
sense acords
tinc un sintagma
que juga amb mi.
.bmp)
.jpeg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada