ESPÉS

Avui em trobe espés. He provat d'escriure tres o quatre vegades i la novel·la m'ha dit que per tan poca cosa no es descordava la brusa. I té tota la raó; estic espés i poca cosa anava a fer-li. Ací la tinc, oberta per dues pàgines i espés. És que haver de vendre't el temps i l'energia per l'ofici de viure té aquestes coses, que quan vols fer allò que t'abelleix ja no t'HI trobes (com diria el meu amic Natzari). Doncs això, que em trobe espés... quasi massís i no estic per a fer. Ho deixaré per a un altre moment... o per a un altre dia en què siga més jo. Les maremortes hauran d'esperar que estiga més per elles. He buscat alguna imatge a la xarxa per il·lustrar-me i he trobat això de dalt. Doncs això, que estic espés.