De l'estada de l'altre dia a l'Olleria, i que vaig relatar en un post, no ho vaig contar tot. Feia temps que li havia encomanat al pintor Jordi Albinyana que em fera un quadre. Jo, ignorant, li vaig deixar caure algunes idees d'allò que podria fer servir de referent a l'hora de pintar-lo. Evidentment, l'artista va fer el que li pertoca fer a un creador: el que li dóna la gana; que per això és l'artista. Quan el vaig veure, després de fer el posat reflexiu i silenciós que calia per fer meva la matge, encara em vaig atrevir a preguntar-li si li havia posat títol. Em digué que en aquesta ocasió no li n'havia posat i que fóra jo qui el batejara si m'abellia. Encara no l'he vestit de paraula. S'accepten suggerències.
Evidentment el quadre és el que he penjat al post. Quan més me'l mire més m'enganxa. Tot s'ha de dir, jo sóc un enamorat de l'obra de Jordi Albinyana.
PS. No perdeu el temps, feu-vos amb una obra d'aquest pintor abans que se li haja de parlar de vosté.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada