dimarts, de maig 05, 2009

MARIDATGE POÈTIC

Avui vull maridar dues veus poètiques de dos poetes del País: Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles. Em permet la llicència de maridar-los les veus ja que les persones ja ho són; Jaume i Isabel són marit i muller.
El primer poema és d'Isabel i pertany al Llibre dels adéus, perifèric poesia.

Aguaite,
asseguda al carrer
en les nits de l'estiu,
el traç del meu perfil
des de la teua mà.
Si et plau,
no trigues massa a dibuixar-lo
que les flors de gesmil
són fugisseres.

El segon poema és de Jaume i pertany al llibre Solatge, perifèric poesia

que sempre torna

Llàstima de país amb líders mentiders,
amb fanàtics botxins que dominen les trones,
que ignoren els seus savis o els volen fer callar,

Llàstima del país que alça només la veu
per ferir el germà, per lloar l'opressor,
per exaltar el pinxo com si fos un heroi.

Llàstima del país i llàstima del poble
que oblidant la justícia del gaudi solitari
pensa només en ell amb la panxa contenta.

Llàstima del país que oblida el seu llinatge,
que perd la seua llengua o només la recorda
per a ofrenar la glòria de gestes il·lusòries.

Llàstima del país que pels diners es ven,
que balafia els camps dels seus avantpassats
i en asfalts i rajols converteix el paisatge.

Llàstima del país i llàstima del poble
que deixa que els seus drets siguen anorreats
pels lacais de les rates al servei del poder.

Llàstima del país que ha perdut les idees:
un poble de corders als seus pastors submissos
que sens recança els duen rectes a l'escorxador.