El catedràtic de Llengua i literatura espanyoles Pere Bessó començà publicant en castellà el poemari Cenáculo de Sombras el 1972 i Imàgenes el 1976. Fou membre actiu de la generació dels 70. Dirigí la revista Múrice. Fou animador de les tertúlies: Almirante, San Patricio i Ascot. Codirigí col·leccions i revistes: Lindes, Fuentearnera... L'hivern de 1986 fou cofundador junt a Manel J. Romero d'Els Dimarts literari d'Arana, lloc de desfici poètic i font de diversos poemaris (les plaquets poètiques d'Arana) i de diverses obres col·lectives. Moviment poètic poc estudiat encara.
En català escriu diversos poemaris que van des del primer el 1978 amb Herbolaris de silencis fins a Només parlaran les dones 2009. Té un bon grapat de premis dels més prestigiosos del País en llengua catalana. És traductor i crític literari. I la seva obra poètica s'estudia en les tres universitats del País Valencià com a matèria curricular deins del tema: La poesia valenciana dels 70.
Si en voleu saber més clicleu http://perebesso.com/
Pere Bessó és tot això, que per descomptat he sintetitzat, i moltes coses més que el fan singular i que per a mi el fan HOMENOT.
Pere Bessó és el poeta consagrat a qui vaig anar a veure una vegada amb un poemari sota el braç perquè me'n donara l'opinió. Agafà el retolador roig i anà ratllant-me ple de parsimònia reflexiva un vers rera l'altre i dient: no... no... no... i passava pàgina, i es repetia la succesió fins que feia la troballa d'un vers, d'una imatge o tan sols d'un sintagma que li fera el pes. Aleshore exclamava: Ací està el poeta, ací. Continua treballant per eixa línia. I jo, entre l'admiració i la malícia, plegava poemari i ales i me n'anava a casa. Quant que li he d'agrair aquell devessall de sinceritat. Gràcies, Pere.
Pere Bessó és el crític de literatura de qui he aprés a capbussar-me pels textos amb brúixola i afany. Dues són les variables que amb més força m'han esperonat en l'amor per la literatura: la lectura d'Els cants de Maldoror quan tenia 19 anys i la coneixença de Pere Bessó.
Pere Bessó és l'amic a qui sempre has trobat desinteresadament quan l'has necessitat. Anècdotes per contar no me'n faltarien si el pudor no em fera d'entrebanc.
Pere Bessó és un dels grans referents en poesia del País Valencià. A tu, Pere Bessó, aquest post d'HOMENOT.
2 comentaris:
Pere és un dels hòmens que més saben de poesia d'aquest país. Un incombustible. Un apassionat de la paraula i del vers. Un agitador i animador cultural al que no se li ha acabat mai de fer justicia.
A Puçol ha tingut i té un grapat d'amics.
Un gran de la poesia de la nostra terra, sí senyor! https://perifericedicions.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada